El programa El documental del canal 33 oferirà el documental Catalunya Nord, la llengua enyorada. Un treball que intenta esbrinar perquè en menys d'un segle el català ha passat de llengua vehicular a pràcticament extingida als territoris de la Catalunya Nord. És un reportatge d'Eugeni Casanova i David Valls coproduït per ZEBA produccions audiovisuals i TV3.
Eugeni Casanova ha recorregut tots els vilatges de les comarques de Catalunya Nord (Rosselló, Capcir, Vallespir, Conflent i Cerdanya) cercant parlants de català nadius, és a dir, parlants que van adquirir la llengua catalana a casa i al carrer de forma natural, quan el català era llengua d'ús majoritari entre la població. D'aquesta recerca n'han sortit una colla d'entrevistes que David Valls ha seleccionat i editat. Es poden apreciar les diferents varietats del català al nord de l'Albera com també es pot sentir com era la vida abans a la Catalunya Nord explicada pels seus protagonistes.
Els entrevistats expliquen les raons que han dut a aquesta situació: l'actuació repressiva de l'escola i dels mestres; les dues guerres mundials; la planificació de l'Estat per convertir les zones perifèriques en vivers de funcionaris; l'arribada massiva de francesos del nord; l'estigmatització de les llengües regionals des de l'administració...
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, una generació sencera, arrossegada per aquesta atmosfera, va decidir deixar de transmetre el català als fills. Setanta anys després en trobem les conseqüències.
La Catalunya Nord s'ha convertit en la Ventafocs de França. Es troba desestructurada i en una situació econòmica precària. La generació actual ha començat a enyorar la llengua dels pares i tots els valors que aquesta comporta. Les enquestes diuen que un 80% de la gent del país voldria conèixer la llengua i que els seus fills l'estudiessin a l'escola. Actualment només ho poden fer a la Bressola i Arrels, que en els darrers anys han vist incrementada la demanda.
Molts joves han girat la vista cap al Principat i han qüestionat el discurs oficial. Amb les reivindicacions polítiques al sud, un orgull de catalanitat soterrat durant dècades revifa. Avui, el català ha deixat de sentir-se al carrer, però el sentiment de país s'ha mantingut i els nord-catalans posen fil a l'agulla per recuperar l'enyorada llengua dels pares.
