Més enllà de l'onada de construcció de murs físics a les fronteres de països de tot el món durant les últimes dècades, molts més països han militaritzat les seves fronteres mitjançant el desplegament de tropes, vaixells, avions, avions no tripulats, vigilància digital que patrullen per terra, mar i aire. Si comptéssim aquests "murs", parlaríem de centenars de murs erigits a tot el món. Com a resultat, ara és més perillós i mortal que mai travessar les fronteres per a les persones que fugen de la pobresa i les violències.
A més, la investigació destaca que, com als Estats Units, la immigració i el terrorisme són les principals raons donades per part dels Estats per a la construcció de murs, les dues raons juntes representen el 50%, és a dir, la meitat dels murs del món.
Israel és el país que encapçala la llista dels països que més murs han aixecat, amb un total de 6. El segueixen el Marroc, l'Iran i l'Índia amb 3 murs construïts. Els països amb 2 murs fronterers aixecats són; Sud-àfrica, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Jordània, Turquia, Turkmenistan, Kazakhstan, Hongria i Lituània.
"La tendència global de les polítiques en matèria de gestió fronterera mostra que s'està construint un món en el qual es reforça la segregació i la desigualtat. En aquest món emmurallat, les mercaderies i el capital no trobaran restriccions, seran les persones les que es veuran cada vegada més excloses per raons de classe i origen", apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, co autora de l'informe i investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.
