El juny de 2019 es va celebrar la Conferència Internacional del Treball del Centenari, i es van aprovar el Conveni 190 sobre l'eliminació de la violència i l'assetjament en el món de la feina, i la Recomanació 206 sobre violència i assetjament. Aquests dos documents han entrat en vigor un any després de la seva aprovació després de la ratificació dels governs de l'Uruguai i Fiji.
Des de la Intersindical-CSC considerem que és una vergonya que l'estat espanyol, així com la immensa majoria d'estats d'arreu del món, no hagin ratificat aquests dos documents tant rellevants per a garantir la lluita contra l'assetjament i la violència en el món del treball.
Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC reclamem que el Govern de la Generalitat, tot i la manca de competències per subscriure convenis i recomanacions internacionals, actuï amb responsabilitat davant d'aquesta situació i aprovi, amb caràcter d'urgència, ambdós documents i posi en coneixement aquestes aprovacions a l'Organització Internacional del Treball.
Volem posar de manifest que la manca d'un estat propi limita el marc d'actuació de Catalunya en matèries com aquesta i que la construcció d'una República Catalana facilitaria la presa de decisions en aquesta i moltes d'altres matèries socials i laborals.
El Conveni 190 i la recomanació 206, dues eines per lluitar contra les desigualtats arreu del món en matèria d'assetjament i violència en entorns laborals
Entre els aspectes més destacats que es recullen al Conveni trobem la definició de víctimes d'assetjament i violència, inclòs l'assetjament per raó de gènere i l'assetjament sexual, el fet que s'estén la protecció enfront d'aquests comportaments a els que treballen qualsevol que sigui la seva relació contractual, incloses les persones acomiadades i aquelles que busquen feina, així com col·lectius que no tenen relacions laborals però que poden ser-ne víctimes, com ara persones becàries i persones que fan voluntariat a qualsevol organització.
Els convenis i les recomanacions són instruments jurídics aprovats en les Conferències Internacionals de el Treball. En els primers s'estableixen principis i drets bàsics per a les treballadores i els treballadors i són vinculants una vegada que els Estats els ratifiquin. Les recomanacions generalment els complementen, proporcionant orientacions més precises per a la seva implementació i no tenen el caràcter vinculant.
