El passat 18 d'octubre, se celebraren les eleccions generals, previstes per al mes de maig, en què el partit del President exiliat Evo Morales obtingué la victòria de forma molt clara. Aquesta victòria electoral arriba un any després del cop d'estat perpetrat per l'orligarquia boliviana amb el suport dels Estats Units d'Amèrica.
El 20 d’octubre de 2019, Evo Morales tornava a guanyar les eleccions generals amb més d’un 40% dels vots i 10% de marge per sobre el candidat opositor i expresident Carlos Mesa, la qual cosa li atorgava la victòria en primera volta, segons el sistema electoral vigent. Aquesta victòria amb un marge just va ser utilitzada per l’oposició al projecte de transformació del MAS per forçar una segona volta electoral. L'oposició, amb els sectors oligàrquics al capdavant, va acusar el govern i les institucions electorals d’haver manipulat el recompte.
Les aliances internacionals dels instigadors de les protestes violentes dins del país van forçar que l'ONU recomanés una auditoria del resultat electoral. Evo Morales va sol·licitar l'auditoria a l'Organització d'Estats Americans (OEA), institució intergovernamental, en la qual estan excloses Cuba i Veneçuela i que ha estat considerada pels moviments populars com un ens satèl·lit als interessos imperialistes dels Estats Units d'Amèrica.
L'informe preliminar de l'OEA de novembre de 2019 afirmava que hi havia suficients proves per a sospitar el frau electoral, malgrat d'altres informes afirmaven just el contrari, especialment el del Think Tank americà Center for Economic Policy Research. Tant els Estats Units com la Unió Europea, i la premsa liberal, es van afanyar a acusar Evo Morales de frau electoral, tot donant una cobertura a les violentes protestes, criminals i racistes als carrers de Bolívia.
La violència desfermada vers l'entorn de militants i dirigents del MAS va formar part d'un cop d'estat que va forçar la dimissió del President Evo Morales, per "recomanació" d'una part de l'exèrcit bolivià, i el seu exili per tal de frenar l'onada violenta, tot convocant unes noves eleccions presidencials.
El govern colpista de l'autoproclamada Presidenta Jeanine Áñez va suposar la restauració oligàrquica de l’elit “criolla”, que va anar més enllà de treballar per a la repetició electoral, reprimint indígenes, privatitzant empreses públiques i canviant reconeixements internacionals. L'any de presidència ha estat marcat per la repressió contra els indígenes, les classes populars i els militants del Movimiento al Socialismo. La pandèmia de la Covid-19 ha servit de pretext per ajornar les eleccions previstes per al mes de maig d'enguany fins al passat 18 d'octubre, segons afirma la comissió d'afers internacionals de La Forja al seu compte de twitter.
En aquesta ocasió, el MAS-IPSP ha obtingut el 55% dels vots, fet que li atorga la victòria en primera volta de manera ferma.
El passat mes de juliol, les organitzacions juvenils catalanes com La Forja-Jovent Revolucionari, Jovent Republicà, Joventut Comunista de Catalunya i Joventut Socialista Unificada de Catalunya signaven un comunicat conjunt de suport a l'Estat Plurinacional de Bolívia i de rebuig a les agressions imperialistes i la repressió vers el poble bolivià. En el mateix comunicat, també denunciaven la connivència de l'UE i de l'Estat espanyol en què s'alineaven amb el govern ultraconservador d'Áñez.
