L'interès informatiu sobre la Covid-19 ha incrementat en més del 60% l'audiència dels mitjans de comunicació digitals en català. Aquesta és una de les dades que ha revelat un equip d'investigadors del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra en un informe encarregat per l'APPEC Editors de revistes i mitjans digitals en català sobre la situació i els reptes de futur d'aquest sector.
L'estudi ja estava enllestit abans de la crisi de la Covid-19, però s'hi ha afegit un annex amb l'anàlisi dels mesos de febrer, març i abril per saber quin ha estat l'impacte de la crisi del coronavirus. Les xifres recopilades mostren com el mes de març de 2020 els mitjans estudiats registren un augment d'audiència en usuaris únics del 61% de mitjana respecte l'any anterior. Tots els mitjans d'informació diària van pujar, amb una mitjana de 2.604.000 usuaris únics contra 1.615.000 el març de 2019. A més, tres publicacions van superar àmpliament els 3 milions d'usuaris en un sol mes, i una altra s'hi va quedar a la vora. Pel que fa al número de visites, les capçaleres digitals van passar de 32,3 milions visites al febrer a superar els 56 milions el mes de març, i va mantenir una xifra pròxima a l'abril (49,2 milions).
A banda de l'impacte concret de la Covid-19 en les audiències, l'estudi analitza l'estat de salut de les principals capçaleres digitals en català: Nació Digital, El Nacional, La República, Vilaweb, El Món, Ara, Sàpiens, ElPuntAvui, Enderrock i Time Out, analitzant dades ben diverses com les econòmiques o l'audiència, i conclou que els digitals en català sumen nous lectors i que, per tant, hi ha un mercat digital en català. Les dades també mostren que el creixement de l'audiència està relacionat amb la intensitat informativa al país, ja que els darrers anys hi ha hagut dues puntes de creixement tant en usuaris únics com en visites i en pàgines vistes: la crisi política a Catalunya de la tardor del 2017 i ara l'emergència sanitària del coronavirus (tot i que en menor mesura probablement, segons els analistes, perquè els mitjans estudiats són referents en informació política).
Una altra dada rellevant de l'estudi és el canvi d'hàbits dels lectors durant el confinament. D'una banda, perquè la població ha tingut més temps “disponible” i això ha fet créixer l'estona dedicada a consumir informació, i de l'altra perquè s'han modificat els patrons de consum de mitjans digitals al llarg del dia; si bé abans del confinament els pics de consum eren a primera hora del matí, al migdia-tarda i sobretot al vespre-nit, el model durant el confinament ha estat amb un nombre de visites més estable al llarg de tot el dia i sense pics pronunciats, i un increment d'audiència també durant els caps de setmana.
L'equip d'investigadors del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra que ha elaborat l'estudi ha estat format per Reinald Besalú, Carles Pont, Joan Corbella, Lluís Codina i Eva Hernández. L'edició de l'estudi compta amb un pròleg de l'etnògraf digital Josep M. Ganyet i una introducció del president de l'APPEC, Germà Capdevila, on afirma que el país “gaudeix d'un múscul en matèria de mitjans molt per sobre del que li pertocaria per la seva demografia; amb diaris digitals i publicacions temàtiques digitals professionalitzades i amb continguts d'una gran qualitat, perfectament homologables als de qualsevol cultura europea”.
L'APPEC ha presentat l'estudi avui al Parlament de Catalunya en una audiència amb el President Roger Torrent que, per motius de prevenció i sanitaris, s'ha realitzat a porta tancada.
