Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En shock
19/04/2020 Albert Blasco Rio

Segons la doctrina del shock de la periodista canadenca Naomi Klein, les polítiques neoliberals s’han aplicat feroçment des dels anys 70 durant greus crisis econòmiques o polítiques, conflictes, emergències i desastres naturals, aprofitant la confusió, el ‘shock’, que aquestes provoquen en la població. Actualment estem vivint un shock per la pandèmia del coronavirus.

La pandèmia que patim ha estat batejada com a crisi del covid-19. Certament vivim una crisi, però no és casual que les autoritats i les oligarquies s’hi refereixin amb aquest terme. Tota crisi comporta canvis, i el capitalisme funciona així, de crisi en crisi. Aquests canvis no tenen perquè ser positius. Es volen reeditar els Pactes de la Moncloa, és a dir, reeditar uns pactes per a una ‘’transformació social i econòmica’’ que no va arribar i que assentaren les bases del règim del ‘78. El Fons Monetari Internacional ja avisa d’una crisi econòmica més important que la de 2008; s'estan fregant les mans per aplicar les seves reformes neoliberals. I fins i tot ha parlat Henry Kissinger, secretari d’Estat dels Estats Units entre 1973 i 1977, promotor de cops d’Estat i dictadures (neoliberals) a l’Amèrica Llatina. Als seus 96 anys, Kissinger afirma que cal un ‘Nou Ordre Mundial’. Un altre que es frega les mans...

El nostre país està patint aquesta pandèmia, i no només em refereixo als infectats i a les terrorífiques xifres de morts. Milers de treballadors es veuen afectats pels famosos ERTOs, altres directament han perdut la feina, moltes més famílies no poden pagar el lloguer o la hipoteca, nenes i estudiants que no tenen accés a Internet, les residències catalanes no poden respirar i el sistema sanitari, tot i que descongestionat, necessita recursos i personal. Tot plegat sumat als excessos de les forces armades i de seguretat. La majoria d’aquests problemes ja existien i ara s’han agreujat.

Moltes grans empreses han acomiadat les seves treballadores sense justificació, amb el beneplàcit de l’administració (col·lapsada) i dels sindicats oficials, a més, les patronals demanen no pagar impostos. Així funciona la doctrina del shock.

Però se li pot donar la volta al shock. Per què no aprofitar aquesta emergència per ampliar la cosa pública? El coronavirus ha destapat les vergonyes del sistema i cal paliar-les, és a dir, que cal acabar amb el sistema. Com és que les classes populars són les que estan patint més el covid-19? No tenen accés a la sanitat privada, viuen en habitatges minúsculs (o no tenen habitatge), amb sous indignes, han de pagar lloguers altíssims i factures per escalfar-se, han estat acomiadats de la seva feina o són els que més s’exposen al virus pel seu lloc de treball. Està clar que el capitalisme és salvatge i inhumà, un sistema que prioritza als que més tenen i esclavitza a la resta.

Fem una cosa pública, una Res publica, de les treballadores i per a les treballadores i evitarem el shock, un shock permanent que es diu capitalisme.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid