La situació actual de les residències de majors a Espanya, són veritables avantsales dels cementiris a causa de les nefastes polítiques realitzades, que han permès deliberadament la privatització més absoluta d'aquest sector, la nul·la inversió pública i una desregulació i falta d'inspecció absoluta. Tot això passa amb una Llei de Dependència en vigor, que es va aprovar en el seu moment sense dotació pressupostària, i que, en 2019, les persones que estan pendents de rebreles ajudes d'aquesta llei i les que estan pendents de valorar, han augmentat en 50.000 en tan sols un any. En aquesta situació estan avui 426.000 persones a Espanya.
Això no és més que un presagi del pensament de Cristine Lagarde que, sent ja Directora General del Fons Monetari Internacional, es va atrevir a dir el que molts segurament pensen: Els ancians són un problema per a l'economia global, i hem de fer alguna cosa ja. Pels seus serveis i bones idees, ha estat ascendida a Governadora del Banc Central Europeu. Una manera de fer del sistema neoliberal, del “tant tens, tant vals”. Model en el qual l'ésser humà queda relegat a un segon lloc, a favor de la rendibilitat econòmica i dels beneficis empresarials.
En aquests moments, la declaració de l'Estat d'Alarma per la pandèmia del COVID-19, ha deixat en evidència aquesta
realitat. Les retallades en el públic, a favor del privat de prestació elitista, ha agafat a la nostra societat amb el “peu canviat”, en sanitat i en serveis socials. La notícia de defuncions de desenes de persones en residències de tercera edat ens ha sobresaltat. L'alarma ha sonat a Madrid i s'estén per tota la geografia espanyola.
Casos de defunció i de contagi del coronavirus esquitxen a Àlaba, Ciudad Real, Albacete, Sòria, Barcelona, Alacant, Càceres, i, és molt possible que continuï augmentant la llista. Esperem que el protocol d'actuació per a residències de tercera edat aprovat per tots els Serveis Socials de les Comunitats Autònomes i pròxima Ordre Ministerial, serveixin per a una intervenció fèrria per l'Administració d'aquestes residències, per a fer més controlsde qualitat en els serveis prestats, i es doti de material suficient de protecció a les persones que treballen en elles. Alguna cosa que també han demandat les Associacions d'Auxiliars d'Ajuda a domicili.
Demanem a tota la societat en el seu conjunt, que lluiti pels seus drets i molt especialment pels dels majors, perquè és a ells als quals els devem el benestar que avui gaudim. La Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, COESPE, no permetrà que això segueixi, que la vida dels seus majors continuï sent moneda de canvi d'aquest capitalisme que ens asfixia, i assumirà la lluita pel benestar dels nostres majors, i perquè tenen una vida digna fins a la fi dels seus dies, estiguin on estiguin i sigui la que sigui la seva condició.
