Si vostè em pregunta: “Senyor ajuntalletres, està preocupat pel coronavirus?”, la resposta és clara: “Per mi, pels meus i pel meu entorn, no. Gens”. En canvi, si la pregunta és: “Està vostè preocupat en general?”, la resposta és: “No ho estava, però ara tinc moments de tot”. I ara li desenvolupo què vol dir aquest “moments de tot”.
L'any passat a Espanya van haver-hi 525.300 casos de grip “normal” o “estacional”, a pesar d'existir una vacuna. I els morts en van ser 6.300. Aquesta xifra traduïda implica la desaparició de tota la població de Constantí, o de Riudoms, o d'Almacelles, o de La Sénia, o de Tremp, poblacions catalanes on hi viuen al voltant de 6.300 persones. Però és que les xifres de l'any 2018 són al·lucinants: 800 mil casos, 52 mil ingressats en centres hospitalaris i 15 mil morts. 15 MIL! Mentre, al món cada any moren per culpa de la grip “normal” unes 650 mil persones.
Per tant, en principi el coronavirus em preocupa tant com les malalties del sistema circulatori i els tumors, que també el 2018 van causar el 54,7% de les 427.721 morts hagudes aquell any a Espanya. Això vol dir unes 215 mil, que és tota la població de Badalona. I em preocupa també tant com quan sé que la majoria de la gent que està morint ara pel coronavirus ja patia altres malalties.
Ara bé, la cosa es complica quan començo a veure que es suspenen alguns esdeveniments esportius en recintes oberts, com la Marató de BCN o curses de motos i de F1, però altres els disputen igualment, alguns a porta tancada i altres amb públic, com si no passés res. A veure, aquí passa res o no? Per què uns sí, altres no i altres no gaire? Algú ens pot explicar el criteri? I mentre, fem amb total normalitat manifestacions de milers de persones o grans festes populars com les Falles. En què quedem? I llavors em diuen que potser el problema és d'assegurances. Però escolti, estem parlant de la salut de la humanitat o de putes pòlisses d'assegurances? Sí o no? I si no és així, podria sortir algú a explicar-ho? Moltes gràcies.
I per aquí al mig el coronavirus que comença a desaparèixer de la Xina però que a Itàlia s'ha descontrolat totalment amb diverses ciutats aïllades de les quals van sortir trens plens de gent un cop ja era oficial que no podia sortir ningú, a Madrid els casos s'han doblat en menys de 24 hores i a BCN hi ha 3 regidors aïllats. I les borses baixen en picat i el preu del petroli també, o sigui que ve una crisi econòmica inesperada que potser encara serà pitjor quan continuïn els confinaments massius que ja veiem venir. I, a més, sabem que estan volant cada dia, i per tant contaminant innecessàriament, milers d'avions que van buits i que han de fer-ho perquè si no perden els drets de ruta. Però, què és aquest absurd? I els que encara no sabem!
En resum, la preocupació no és per preocupar-se descontroladament, però en alguns moments n'hi ha per fotre el barret al foc. Això sí, el coronavirus ens deixarà una cosa molt positiva i són tres silencis clamorosos: 1/ El dels antivacunes, 2/ El dels de l'homeopatia, la medicina tradicional xinesa i el bla, bla, bla, 3/ Els que fan el possible per carregar-se la sanitat pública. A tots aquests els coronavirus els ha infectat les cordes vocals i... ho sent?... Pájaros! Miri, de vegades no tot ha de ser dolent, oi?
