Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Civilització post-Covid-19
25/03/2020 Hemeroteca

Ens trobem en l'enèsima crisi del capitalisme imperant, un error de sistema detonat aquest cop per un virus que fa trontollar els mercats, alerta la humanitat i torna a qüestionar els pilars en què es fonamenta la societat en què vivim.

Estem regalant-nos un temps vital, temps recuperat i expropiat al sistema de producció, temps per poder reflexionar sobre les prioritats, mètodes i models a construir o deconstruir. Reflexió que ens endinsa en infinitats de dicotomies i contradiccions que impregnen la praxis social i que marcaran l’escenari post-virus. Veurem cap a on caminem com a societat i quina resposta adoptem valorant les diferents formes d’entendre la vida i les diferents interaccions que es donen individu/col·lectiu, privat/públic, centralitzar/descentralitzar, competir/col·laborar, egoisme/solidaritat, capital/treball... Una escletxa oberta per un organisme imperceptible a la vista humana, un virus que contagia tot un sistema malalt, una escletxa directa al sistema que el pot trencar o pot servir per enfortir-lo, transformació o consolidació (parlar de «reforma o revolució» seria massa agosarat per la meua part).

En els dies que portem d’estat d’alerta podem detectar clars exemples de les diferents respostes ciutadanes en una situació d’alarma social. Tenim la imatge gravada de la bogeria en les cadenes de supermercats, on s'ha recorregut a baralles per acumular tot el paper higiènic possible, clar exemple del que ens ha ensenyat el lliure mercat: competeix i utilitza tot el que tingues al teu abast en benefici dels teus interessos individuals i excloents, per acumular bens, caiga qui caiga. Per altra banda i com a contrapés, trobem infinitat d’iniciatives d’acció comunitària, entre elles destaquen les xarxes de cures i espais d’oci per fer els dies més alegres. M’agradaria remarcar 2 exemples ben clars, un de conjuntural i altre de consolidat. El primer, la iniciativa #BellreguardQuedatCasa, un espai terapèutic i d’oci, generador de felicitat, organitzat des del poble, i on de manera voluntària alguns discjòqueis de Bellreguard cada dia, des de les seues cases, alegren la vida del veïnat de diferents carrers del poble punxant música i promovent missatges de suport. El segon exemple és Ca Saforaui, que s’ha convertit en una trinxera social per a la gent més desafavorida, treballen per poder cobrir les necessitats bàsiques de la gent del barri des de la solidaritat conseqüent, buscant la participació i empoderament de les persones, sempre evitant caure en la caritat. Exemples a tindre en compte en la construcció col·lectiva de la nova societat.

Podem analitzar també diferents respostes des del sistema públic i estructures d’Estat. Tenim la imatge d’alts càrrecs militars utilitzada per generar sensació d’ordre, seguretat, imposició i control de la crisi amb jerarquia, disciplina i força... completament testosterònic recordant-nos altre temps més foscos. Per altra banda tenim els treballadors i treballadores de la sanitat pública, sanitat fortament retallada i denigrada amb la intenció de privatitzar-la, que estan donant una resposta fonamental per superar la pandèmia. Un esforç infatigable per tindre cura de la salut de tota la població, en especial dels sectors amb més risc. La millora de les condicions de treball, així com la dotació de les eines i infraestructura necessàries per desenvolupar la seua tasca en condicions i garantir l’atenció universal, són condicions fonamentals per enfortir i consolidar el sistema sanitari púbic. Esperem que es recorde i es valore un cop passe tot. El sistema públic és una estructura fonamental i indispensable per universalitzar drets.

Finalment cal analitzar la contradicció capital/treball i veure qui realment està tenint cura de la ciutadania, qui està sobreexposant-se al virus per fer una tasca en benefici del bé comú. Podem veure com el gran capital representat per l’IBEX35, amb beneficis desorbitats, aprofita qualsevol crisi per acomiadar i denigrar les condicions laborals, com anteposa els beneficis econòmics per sobre de la salut dels treballadores i clients, com desestima mesures de calat per regular o disminuir la venda per contenir el contagi. En canvi, treballadors i treballadores que estan abastint les necessitats bàsiques de la població, treballant a ritmes frenètics sense condicions adequades, o el xicotet comerç de proximitat complint en les mesures de seguretat en la gestió de la venda al públic, són clars exemples de qui són els agents econòmics que estan marcant el camí a seguir per poder construir una civilització post-virus molt més humanitzada, on la vida de les persones estiguen al centre de cada acció que realitzem.

La vida és un procés d’aprenentatge cooperatiu i constant, on les experiències viscudes construeixen part del coneixement col·lectiu de la societat. Vivim una situació estressant que aflora el millor i el pitjor de les persones. Una situació d’emergència i xoc social que ens pot endinsar en una por paralitzadora que dificulte analitzar raonadament les diferents respostes, però hem de fer l’esforç d’aprendre i reflexionar sobre quins valors volem que cimenten la civilització post-Covid-19. Benvinguda.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid