Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Una sentència criminal i infame
Malgrat que l'actual president del Consell del Poder Judicial de l'estat espanyol, Carlos Lesmes, (desfasat, caducat i ideològicament esbiaixat i situat a l'extrema dreta i d'un monarquisme cortesà, corrupte i medieval), diga que critiquem sense llegir les sentències, menteix i ell sap que menteix; tot i que siga vomitiva, me l'he llegida de cap a peus, sovint rellegida, tot i que fa mal a l'estomac i el primer que he de dir és que és una solemne deposició franquista a l'estil d'Arias Navarro, "el carnicerito de Màlaga". En aquest totxo, Marchena fa servir moltes pàgines a l'inici, d'aquesta sentència criminal, per justificar la idoneïtat, la imparcialitat i absoluta objectivitat d'aquest tribunal Suprem, pugna constantment en posar-se mèrits, en molts casos de manera del tot desgraciada, innecessària i gratuïta, com ens indica la frase llatina d'"Excusatio non petita acusatio manifesta". D'un detallisme esborronador i una casuística legitimadora, d'excuses i auto-elogis de mal jutjador, però quan no li interessa esmentar l'exigència de la ONU, passa de llarg sense dir ni piu.

Per no fer-ho massa llarg assenyalaré només algunes perles cridaneres que haurien d'anular-lo immediatament. Sense esperar als anys de retard que tarda el pas pel TC, maliciosament i reiterada anticatalanista, per tal d'arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Perquè si no, passaria el mateix que li va passar a Otegui i a les denuncies per maltractaments i tortures en les que ha sigut condemnat l'estat espanyol i, concretament l'actual ministre de l'Interior el jutge Grande Marlaska per no haver investigar casos de tortura i violacions de drets, amb maltractaments que ataquen la dignitat dels detinguts i sovint condemnats, com és aquest cas... En conseqüència, l'alliberament immediat, com a conditio sine quan non per al pacte de suport al Govern espanyol, a més de seure's a dialogar de tot, sense censures, prohibicions ni repressions... Les injustícies i immoralitats judicials flagrants quan més prompte s'esmenen i es reparen, amb indemnitzacions, millor per a tots. I, al meu parer caldria portar als polítics del Govern del PP, a l'instructor, a la fiscalia, a l'advocacia de l'estat i als jutges del Suprem davant de la justícia europea acusats de crim de lesa humanitat, perquè no han actuat d'ofici contra la brutalitat policial i militar de l'1-O del 2017, han prevaricat per empresonar durant dos anys a persones innocents que exercien drets fonamentals i els han condemnat, "a sabiendas" que les acusacions són falses i que no s'ha produït cap violència per banda de les persones acusades, però molta violència per banda d'una policia i militars enviats "A por ellos" per banda del monarca, del Govern d'extrema dreta del PP i d'uns jutges, fiscals i advocats de l'estat atacat d'anticatalanisme i d'un partit feixista, tots plegats, que consideren els representants de la majoria de la societat catalana com els seus enemics a inhabilitar i a empresonar perpètuament. Si pogueren tancarien a la presó els gairebé dos milions i mig que vam votar al referèndum de l'1-O. I tot ixò ho fan perquè aquesta part acusadora no respecta la democràcia, la separació de poders ni l'exercici dels drets fonamentals democràtics. Perquè la reiterada desobediència al TC, (per tal d'obeir a la majoria del parlament i dels votants!) al remat es torna "sedició" per haver sigut una manifestació o concentració massiva, multitudinària i pacífica que protesta contra les mesures del Govern o la fiscalia; aquesta sentència vulnera el dret de manifestació, d'expressió, de pluralitat ideològica, lingüística, cultural o nacional i de protesta pacífica... En criminalitzar-les penalment, vulneren els drets democràtics de tota la societat catalana, com analitza Anaïs Franquesa, portaveu internacional d'Iridia i Trial Watch, que afirma que una desobediència col·lectiva i la participació ciutadana més important d'Europa als darrers temps, es pot ornar "sedició", per banda d'un Suprem desaforat que actua, desbordadament, des de 'conviccions' profundament antidemocràtiques i antiindependentistes.

Per als jutges del Suprem, tot i que, reiteradament afirmen que estem en un "estat de dret" i "democràtic" i es pot ser independentista "legitímament", el qüestionament de la unitat indivisible d'Espanya els incomoda ontològicament i existencialment i ens duu a la fúria, la ràbia i la barbàrie nacional-espanyola. Per la qual cosa no estan en condicions de poder jutjar des de la seua presa de partit i les seues vivències nacionalistes ancorades en un nacionalisme espanyol profundament anticatalanista que, reiterament, en dictadures i democràcies, ha negat, nega i negarà, el dret de la catalana gent a ser respectada, reconeguda i decidir el futur de Catalunya com a afectats, habermasianament, sense interferències esteriors d'un estat imperialista que tracta els altres colonialment i des de plantejaments autàrquics considera que els tribunals estrangers d'Europa o de la ONU, no tenen res a dir sobre la seua contumaç i eiterada vulneració de drets humans.

No només m'he llegit la sentència de quasi 500 pàgines sinó també he vist quasi totes les sessions del judici i he observat amb els meus propis ulls l'enorme parcialitat del president i del tribunal del Suprem sencer, deixant que els testimonis de l'acusació pogueren acusar gairebé sense limitació i dir tot el que volien (sensacions, emocions, al·lucinacions i invencions surrealistes...), i, en canvi restringia molt el dret de defensa, molt sovint limitava absurdament i no deixava preguntar ni argumentar els advocats de la defensa i no posava el vídeos per contrastar les mentides dels policies i militars i en el cas de la professora de Filosofia Marina Garcés i d'altres, es va acarnissar menyspreant la seua declaració i impedint el dret a escoltar les raons i els arguments dels testimonis de la defensa; es va poder comprovar com a un funcionari de la Generalitat, el senyor Mestre, l'amenaçaven d'aplicar-li el codi penal per no recordar algunes de les qüestions que li preguntaven, però els membres del Govern del PP de M. Rajoy i els directors policials, polítics i militars que planificaren, coordinaren i dirigiren l'operació criminal contra l'1-O, pogueren respondre que no se'n recordaven sense cap problema, la diferència de tracte és abismal, per als dirigents de l'estat i els testimonis de l'acusació, la màxima deferència, per als testimonis de la defensa la màxima obstaculització ...

Al llarg del judici al Suprem, es va notar molt una animadversió anticatalanista, que agraïm, perquè fa que augmente més el desig d'aconseguir la independència davant d'un estat espanyol que ens maltracta sistemàticament des de fa més de tres segles, no respecta els nostres líders polítics i socials i no ens reconeix com a subjecte polític, en considerar Catalunya una colònia d'Espanya, però no un poble amb llengua pròpia, cultura i un estat mil·lenari, com va explicar Pau Casals als anys setanta dels segle XX davant de la ONU, en afirmar que el parlament de Catalunya havia sigut pioner en democràcia a Europa i en remarcar la pau com a element bàsic de l'aportació catalana al món, des de l'Edat Mitjana fins ara. I el que és més important encara, hi ha una voluntat de futur per construir Catalunya i els Països Catalans, com un estat propi per defensar llengua, cultura, justícia social, equitat i nació de nacions, des de l'antimilitarisme, l'antiracisme, l'ecologisme i el feminisme republicà, com va assenyalar Joan Fuster des del País Valencià. Aquests jutges només consideren Catalunya, com una província d'Espanya, com denunciava Pau Casals davant la ONU, una entitat 'vençuda', 'derrotada', que no té dret a la llibertat ni a decidir el seu futur. Perquè quests jutges madrilenys o espanyols pensen que el futur de Catalunya l'han de decidir "ells", des del supremacisme de la metròpoli de l'Imperi espanyol.

No entraré a denunciar les vulneracions de drets per a ser jutjats en el tribunals natural del TSJC com els corresponia, amb trampes i males arts, se'ls acusa desproporcionadament d'uns delictes inexistents perquè no hi ha violència ni malversació; des del Suprem no s'accepta la no idoneïtat d'un president del Suprem que va ser elegit per a presidir el Consell del Poder Judicial, on el portaveu del PP al Senat, un tall Cosidó, director de seguretat nacional espanyola, declarava que l'havien escollit a Marchena perquè controlara a la fiscalia "per darrere", perquè, evidentment, aquests jutges altament polititzats són jutges i part; remembrem una fiscalia depenent del Govern que li 'afina' totes les sentències que els convenen com va dir, per telèfon amb el cap d'anticorrupció, el ministre del Govern de M. Rajoy, Jorge Fernández Díaz... ¿Com es pot dir en la sentència, signada per Marchena, que Alberto Fernàndez Díaz, regidor de Barcelona del PP tota la vida i germà del mafiós i corruptíssim exministre de l'interior del PP, que no té res a veure, ni directa ni indirectament, amb aquesta causa? Per això consideren irrellevant que aquest destacat líder del PP de Catalunya dinara amb l'instructor Pablo Llarena, amistats perilloses que se les treuen de sobre dient falsedats i mentides de l'alçada d'un campanar... Es necessita tenir molta barra i la cara molt dura per afirmar una cosa així... És normal que s'absolguin a ells mateixos i rebutgen totes les recusacions i diguen que ells són completament imparcials. Tenen més cara que esquena i no saben la càrrega que els cau al damunt. Només assenyalaré algunes de les perles de les més cridaneres.

Confonen a Dolors Bassa per Clara Ponsatí, com va assenyalar el jurista valencià Francesc Esteve, i li atribueixen les accions d'aquesta sobre els col·legis electorals l'1-O; aquest afer és una mostra que ja estava la sentència escrita en la seua major part, a partir dels informes militars de la Guàrdia Civil, completament contaminats amb una ideologia basada en un nacionalisme espanyol franquista i anticatalanista; confondre Bassa per Ponsatí, significa que el judici no ha servit per a res, que condemnen a pes, des d'un masclisme i misogínia que no individualitza a les dones, ni els seus actes, i si són catalanes, se les condemna de manera racista, sense necessitat de presentar proves dels fets objecte de condemna a cap dels acusats, ni assenyalen el dia, ni l'hora ni el fet objecte del delicte tipificat. Fan com els paios racistes, quan condemnen a tots els gitanos, per l'acció que ha fet un sol gitano...

Sobre la concentració multitudinària del 20-N davant de la conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda, acusen a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a pesar de reconèixer que no van exercir cap tipus de violència, d'haver dit que estaven allà "alçats"; demostren que són persones molt ignorants i molt incultes, desconeixen la història mil·lenària i i actual de Catalunya, no han llegit mai cap llibre en català, en el judici amenaçaven els testimoni que volien declarar en català d'aplicar-los el codi penal severament, mostrant una al·lèrgia, una ràbia i una animadversió contra la llengua de Catalunya d'una gravetat extrema que bastaria per declarar la nul·litat immediata per una parcialitat producte d'un nacionalisme espanyolista anticatalanista contra el moviment d'alliberament nacional de Catalunya; són molt incultes perquè aquesta frase de Cuixart, president d'Òmnium Cultural, que quan era més jove va anar al soterrar del gran poeta Miquel Martí i Pol, amb Lluís Llach, és una frase poètica, "tossudament alçats", aquests jutges confonen una frase de la poesia de Martí i Pol amb un alçament militar... És ridícul i absurd, sinò fos perquè afecta a la llibertat i a la vida empresonada de la gent ostatge de l'estat per aplicació del dret de l'enemic. El poema és de Martí i Pol i la música de Lluís Llach: Som aquí,/tossudament alçats,/proclamant el nom,/ el temps i el lloc/ que ens dol i pertany,/ si vols amb els punys ben oberts,/ si cal amb els punys ben tancats,/ per mor que el somni que tenim junts/ es faci possible./ De bell nou,/ i deslliurats d'enyors,/ gent d'allà i d'aquí ens donem el dret/ a escriure el futur,/ pensant que aquest vell país/ potser encara és el camí/ que ens faci anar més lluny/ i ens acosti fins l'art de viure./ Una llum, una llum,/ una llum ens crema els ulls./ El desig d'un nou món/ des de les nostres arrels./ Una llum, una llum,/ una llum ens crema els ulls./ Som aquí fermament/ per conviure l'univers, l'univers./ Coneixem/ les pedres del camí,/ no és només un somni/ també és mesura de la llibertat,/ l'anhel que neix en cadascú,/ l'afany que ens acosta al futur,/ que es fa de tots si ens donem la mà/ per fer un món possible./ Novament,/ i deslliurats d'enyors,/som aquí/ tossudament alçats./ Som aquí.

Després de copiar la lletra del poema de Miquel Martí i Pol, El desig d'un món nou, tem que que l'acusen de rebel·lió al poeta i el vulguin judicar. Però, vull subratllar que els condemnen per l'exercici, no-violent, de drets fonamentals... La sedició és una tipificació delictiva medieval del segle XVI, com ha dit l'advocat de Clara Ponsatí, Anamer Anwar, un delicte instaurat pels monarques absoluts antidemocràtics, davant el temor que els seus súbdit es revoltaren. En els actes de tots els acusats i sentenciats arbitràriamment, no hi ha cap tipus de violència , ni d'aldarulls, ni des-odres públics, desperfectes a uns cotxes de la Guàrdia Civil que van abandonar, amb armes i les portes obertes, de manera molt irresponsable; com l'acusació de malversació és només una falòrnia, (una patranya!); si alguna cosa s'havia aprés, des del Govern de la Generalitat, de la condemna injustíssima i arbitraria del 9-N, a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, per fer una votació participativa, amb caixes de cartró, era que no s'havien de fer servir diner públic per al referèndum, les urnes i el material, com hi sap tot el món i va declarar l'ex-conseller Santi Vila al judici del Suprem, va ser pagats de la butxaca de la gent, tot i que ell diguera que havien sigut "mecenes"... És, aquesta de la malversació i sedició, unes acusacions falses, fetes per a escarmentar a les generacions actuals i venidores de Catalunya i de tots els Països Catalans, sense cap prova més que els prejudicis anticatalanistes des d'un nacionalisme estatal i monàrquic opressor i antidemocràtic.

Un fet extremadament escandalós és que en contar en la sentència l'escena d'un home gran de Lleida, al que la policia li va colpejar amb una puntada de peu els testicles i li va causar un infart, no esmenten la brutal agressió policial, indiquen que va tenir un infart, com "un fenomen natural sobrevingut", quan va ser causat per l'extrema violència policial; no obstant això afirmen que la policia el va atendre i van cridar a l'ambulància, quan la policia va continuar carregant i estomacant a la gent com es pot veure en les imatges del vídeo, gent votant que queia a sobre del home infartat a causa d'una potada als testicles i només un policia es va acostar per a fer el paripé i tractar de salvar la mala imatge que estava donant una policia violenta agredint a garrotades a gent indefensa que només volia votar... Van ser dos joves els que van atendre a l'home infartat per la brutalitat policial, i la policia intentava apartar-los perquè es morís l'home i la gent va cridar a l'ambulància i els policies retenien, criminalment, l'ambulància perquè aquest senyor es morís i no pogués acusar-los d'aquesta agressió brutal. Aquest fet criminal, tal com està relatat en la sentència, cínicament, negant la realitat i dictant patranyes, mostra l'enorme i absoluta parcialitat del Tribunal Suprem, molt polititzat i ideològicament reaccionari, al servei de la monarquia, hereva del dictador Franco. Uns jutges, uns fiscals i uns advocats de l'estat, més el partit feixista, que haurien de ser denunciats als tribunals penals internacionals. Perquè siguen jutgats per delictes de lesa humanitat. Contrasteu la versió de la sentència amb la realitat dels fets, https://www.segre.com/noticies/lleida/2019/02/20/el_vei_lleida_que_patir_infart_reconeix_agent_que_agredir_68755_1092.html . De fet, els advocats Benet Salellas i Jordi Pina, van tractar de preguntar sobre aquests afer tan greu d'una policia que agredia mortalment i no els van deixar... Ara capgiren la realitat com un mitjó per afirmar una "veritat jurídica" que es contraposa absolutament amb la veritat material dels fets que van passar i que mostren els vídeos, els testimonis que hi havia en aquell col·legi electoral i qualsevol persona amb cara i ulls honests i democràtics, sense el fanatisme nacionalista espanyol tan anticatalà i feixista.

Al llarg de la sentència no esmenten que la Mesa sobre les detencions arbitràries de la ONU ha exigit la llibertat immediata de les persones encausades, ni les nombroses associacions pro drets humans, entre les quals Amnístia Internacional que s'han pronunciat contra les detencions, l'empresonament preventiu i les acusacions arbitràries i injustes perquè no hi hagut violència si no per banda de l'estat, la policia nacional espanyola i els militars.

A la presidenta Carme Forcadell se la condemna per permetre un debat i una votació parlamentària i, sobretot pel seu "protagonisme" en l'ANC per a conduir a les masses, "enganyades", a votar, segons una mentalitat conspiranòica, misògina i masclista que tracta de castigar les dones, com Carme, que estan a favor del dret a decidir i el dret a l'autodeterminació sobre les seues pròpies vides i la de la nació catalana, a pesar que tracten des del Suprem de ridiculitzar aquests drets del poble de Catalunya i de manera humiliant i vexatòria consideren que Catalunya no és 'demos', no és subjecte polític, ni té dret a res, només a ser sotmesa i dominada en aplicació d'un dret de revenja. Afirmar que Catalunya no és subjecte polític ni 'demos', és un prejudici ideològic, nacionalista i polític que hauria de servir per a invalidar la imparcialitat d'aquests senyors jutges tan ignorants; ignoren la llengua catalana, no volen ni sentir-la parlar, es neguen a traduir-la per respectar el dret a la llibertat d'expressió en la nostra llengua, ignoren la cultura i ignoren la llarga història de la nació catalana, des de el naixement i la configuració de la Corona Catalano-aragonesa, la conquesta de València i les Illes, per Jaume I el segle XII fins a l'actualitat. I volen negar el dret a decidir de milions de catalana gent.

En ignorar la història i la cultura catalana, estan incapacitats per jutjar res. En contra dels ex-jutges del Suprem i del TC que afirmen que la la sentència del TC contra la reforma de l'Estatut de Catalunya del 2010, trenca el pacte constitucional, l'actual Suprem no ho considera rellevant, ni accepten que la Constitució permet fer un referèndum o consulta votada, que davant la persistència en el temps d'una reivindicació tan majoritària, l'estat no pot mirar a una altra banda; en canvi, des del Suprem, tracten de ridiculitzar i burlar-se de la demanda del dret al'autodeterminació en comparar-ho amb Babiera d'Alemanya o alguna regió 'Itàlia, és un insult a la intel·ligència, perquè allà només era només una persona la que ho va plantejar o un número de persones infinitament inferior a la població de Catalunya que reclama el dret a decidir i poder votar... No recullen que els representants del Parlament de Catalunya van tractar de dialogar amb el Govern de l'estat espanyol múltiple vegades, trobant sempre un no al diàleg. No consideren l'estat de de necessitat dels acusats de complir les seues promeses electorals recollides en el programa votat per la majoria de la població; lògicament, havien d'obeir el mandat del parlament de Catalunya abans que els dictats irracionals i arbitràris d'un TC de part, anticatalà,desacreditat i deslegitimat, els membres havien caducat i estaven posats a dit pel PP i el PSOE; el president del TC era el germà del paio, un colpista del 23-F del 1981, que va organitzar l'operatiu criminal contra la població catalana l'1-O, juntament amb els altres directius, alguns acusats d'assassinat i de tortures. Aquesta gentusa fou la que va dirigir l'operatiu per combatre la pacífica gent que volia votar amb la papereta en la mà i amb els braços en alt, reben garrotades al cap i a tot el cos que veieren totes les televisions i mòbils del món... Ara els còmplices judicials i polítics d'aquelles brutalitats, condemnen als líders socials i polítics per organitzar una votació.

Al conseller d'interior, Quim Forn, se'l condemna perquè consideren que la seua lectura de l'auto de la magistrada Mercedes de Armas, quan aquesta deia que, durant la jornada electoral de l'1-O, calia garantir la pau, la convivència ciutadana i l'ordre públic, aquests jutges que tracten els catalans, com els nazis als jueus, pensen que era una excusa ordida per Forn per a permetre la votació; ells pensen, com van afirmar els fiscals criminals, que haurien d'haver esberlat més caps, que hagueren d'haver fet més sang i ferit a més gent encara que el miler de persones que feriren. Aquests jutges pensen que els Mossos haurien d'haver actuat amb la mateixa violència, terrorisme i brutalitat que la policia nacional espanyola i els militars de la guàrdia civil. Perquè contra la catalana gent, val tot, si del que es tracta és d'escarmentar, escarnir i causar-los el major dany possible.

Al conseller Rull se'l condemna pe 'sedició' per animar a la gent a votar l'1-O; a Rull també per sedició per enviar un Twuit o dos contra un vaixell que volia aparcar en un port que no li corresponia... No existeix cap violència més que la de la policia i els militars, les forces d'ocupació de l'estat espanyol, enviat a Catalunya a atonyinar a la població pacífica perquè volia votar; als pobles dels policies i militars els acomiadaven amb més entusiasme i odi que mai, com si anaren a les colònies africanes en temps de l'esclavatge del feixisme, "A por ellos", cridaven enfurismats...I després de pegar garrotades a nens, homes, dones, persones grans llençant-los al terra, arrossegant-los, colpejant-los amb les mans, amb les porres i els peus per trencar-los els ossos, buidar-los els ulls i esberlar-los el cap, donar-los la benvinguda als seus pobles com si hagueren sigut uns herois per apallissar gent indefensa vestits de robocop, amb cascs, escuts, porres, vestits protectors, fusells i armes per llançar bales de goma, prohibides pel parlament de Catalunya.

Una sentència infame perquè els acusats, quan estaven exercint els seus drets, com si estiguérem en una democràcia, confiaven en la previsibilitat de les condemnes de les seues accions; en canvi, en la ràtzia contra Catalunya del 20-S i de l'1-O, amb les armes deixades en els cotxes amb els portes obertes, per causar una desgràcia, sembla un ham preparat per acusar de terrorisme els acusats... Segurament esperaven que hi hagués alguna desgràcia el 20-N per poder-los acusar per fets greus...

Quan afirmen des del Suprem que es va impedir el treball de l'advocada de la comissió judicial de la conselleria de Vicepresidència, menteixen; aquella advocada, que demanava un helicòpter per fugir pel terrat, davant de les rialles de la guàrdia civil, que pensaven que no estava bé del cap, l'han considerada acusadora principal, perquè no va voler eixir per la porta principal, quan podia fer-ho perfectament... Sembla una operació preparada d'avantmà, des del Jutjat número 13 del TSJC, amb la complicitat de la Guàrdia Civil per acusar de rebel·lió, sedició o del que siga... Aquell dia, 20.S i l'1-O no es va dir en cap diari a l'endemà que hi havia hagut cap tipus de delicte de sedició, només començaren a esbombar tots els mitjans de comunicació, que veuen els jutges del Suprem, sense escoltar als mitjans de comunicació de Catalunya, que s'havia causat algun desperfecte als cotxes que deixaren davant de la conselleria de Vice-presidència, amb les armes dins i les portes obertes... I començaren a ordir l'estratègia acusadora, fabricada a priori i a posteriori de fet que no requereixen cap tipificació delictiva. Només de del servilisme a la corrupta Casa Reial, al Govern de M. Rajoy, un dels Governs més corruptes d'Europa i a l'advocacia d'un estat podrit de corrupció, governe el PP o el PSOE, es pot condemnar a cent anys de presó per organitzar una votació. Votar no pot ser un crim, ni ser cap delicte. Només des d'una mentalitat falangista d'odi a la democràcia i a les urnes, que sembla la ideologia dels jutges del Suprem, es pot fer una sentència com la que han fet. Els hauria de caure la cara de vergonya.

En conclusió, una sentència injustíssima, ignominiosa, venjativa, d'aplicació del dret de l'enemic, duríssima, en aplicació de la raó d'estat contra la majoria de la població catalana, des d'una ideològia ultrareaccionària, sense fets concrets de prova, en un judici absolutament subjectiu, fet des d'una cosmovisió espanyolista de matriu castellana, que com el Quixot, veu gegants on només hi ha molins, des de l'ànima castellana anticatalana, s'inventa "alzamientos" on hi ha poemes, s'inventa violència, on hi ha milers de vídeos, que denuncien la brutalitat policial i militar per terrorisme d'estat i guerra bruta, s'inventen tumults, indicats, encabronadament, pel ministre aristòcrata decadent i d'ideologia feixista, Iñigo Méndez de Vigo, de vetusta nissaga criminal, que apunta a la fiscalia i aquests munten un relat de violència inexistent i inventat des del no res de la metafísica espanyola que no mira els fets concrets ni li importen, només fantasmes; que, des d'aquesta metafísica castellana, farcida de picaresca i dominació imperialista, està disposada a vulnerar tots els drets humans per defensar la invisibilitat d'una pàtria corrupta i colonialista, que lloa als poderosos de la monarquia de la metròpoli, des del supremacisme constitucional espanyol i castiga als discriminats, oprimits i exclosos, de les nacions sense estat propi i la dominació per la força bruta d'acord unes lleis heretades del franquisme i escrites sota les amenaces militars dels caps de l'exèrcit franquista... Unes sentències del Suprem que ens retornen a la dictadura franquista, ara de la mà del PSOE.

Per últim i no,per això, menys important, la proclama radicalment democràtica "No passaran!, que va cridar Jordi Cuixart, des del tribunal Suprem l'atribueixen una proclama guerrera de la guerra civil, amb la malícia de guerracivilitzar-la, en sentit pejoratiu, com tractant d'associar aquest crit antifexista i democràtic contra la barbàrie del feixisme, d'un colp d'estat militar que va provocar quasi un milió de morts i mig milió d'exiliats, un tarannà lligat a la guerra; quan en el context habitual del No passaran! va lligat al combat contra la barbàrie, el militarisme, la guerra, i quan el va dir Cuixart anava lligat a la defensa de la democràcia, del dret i les llibertats de Catalunya i de les nostres institucions d'autogovern... Evidentment, el Suprem en aquesta sentència es posa de banda de la barbàrie, tan habitual amb la formació de l'estat espanyol contemporani, on el reaccionarisme ideològic, el caciquisme conservador, el feixisme i el militarisme són els ingredients bàsics per a l'argamassa del nacionalisme estatal espanyol, tribunals i sentències judicials nefastes incloses. Com aquesta sentència criminal.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid