Aques dimecres s’ha celebrat la cinquena reunió, des de la seva fundació, de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). L’Associació, fundada ara fa un any i mig no ha parat de créixer en paral·lel a la onada remunicipalitzadora que viu Catalunya, l’Estat i la resta d’Europa.
En aquests moments a Catalunya hi ha diversos municipis en procés de remunicipalització (més o menys avançat), entre els quals destaquen, per exemple: Girona (amb Salt i Sarrià de Ter), Sant Cugat del Vallès o Ripollet (entre d’altres). Pel què fa al creixement de l’Associació, cal destacar que, en aquests moments, els municipis que hi ha associats ja representen a més del 42% de la població catalana.
En aquesta sessió de l’Executiva s’ha preacceptat a 7 nous membres que han amplaiat aquesta representació i que són els Ajuntaments de: Lleida, Ripollet, Berga, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Feliu de Guíxols i Castellbisbal. També s’hi ha incorporat l’empresa pública Sabemsa (de l’Ajuntament de Barberà del Vallès), ja que a l’AMAP, a banda d’ajuntaments també hi poden participar operadores públiques, entitats i institucions de la societat civil i persones a títol individual.
A la reunió de l’Executiva, a banda de les noves incorporacions s’hi ha tractat diferents qüestions, entre les més destacades hi ha hagut la presentació formal de l’informe sobre “Modificacions legislatives a proposar per facilitar els processos de reinternalització dels serveis d’abastament d’aigua”. Aquest document es presentarà públicament en breu i a tots els grups parlamentaris per impulsar les modificacions que s’hi proposen. S’aborden propostes de modificació de textos claus tant a nivell català com a nivell estatal com ara la LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local), la relativament nova LCSP (Llei de Contractes del Sector Públic) o el ROAS (Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals), entre d’altres. A l’Executiva també s’han tractat altres qüestions com ara la creació de la seva Comissió Assessora (un espai de governança estratègica de l’entitat que comptarà amb la participació d’experts i altres membres de la societat civil i que ajudarà a orientar les prioritats de l’entitat) o també s’ha presentat la proposta de treball de cara al primer congrés de la gestió pública del cicle de l’aigua de Catalunya.
