En les darrers setmanes ens hem trobat que algunes direccions empren l'expressió "inassistència col·lectiva a classe” per negar el dret a vaga als estudiants. Molts documents de centres posen traves burocràtiques a l'exercici de la vaga: avaluació, autoritzacions, etc. I en molts casos vulneren drets fonamentals dels alumnes recollits a diverses legislacions.
Així, per exemple, alguns centres, especialment de FP, recullen en la seva normativa que una assistència inferior al 80% 'no justificada', i fan d'aquesta norma menor una coacció per impedir el dret a vaga dels estudiants. L'exercici del dret de vaga és una falta justificada!
Les limitacions del dret a vaga dels alumnes sorgeixen a Catalunya de la mà de la LEC i del Decret d'autonomia de centres, que deixen a parer de les direccions (i sovint de les seves simpaties polítiques) l'exercici d'aquest dret.
El DECRET 279/2006 garantia l'exercici del dret de reunió i associació, i per tant de vaga, però va ser derogat pel DECRET 102/2010 (decret d'autonomia de centres), que va imposar les autorització dels pares i la burocratització per exercir el dret de vaga dels estudiants, però malgrat això són nombrosos els arguments legals que recolzen aquest dret. Així, per exemple:
– Les autoritzacions dels pares per al segon cicle de l'ESO i estudis postobligatoris vulneren una sentència que va donar la raó als estudiants valencians: la normativa a Catalunya del Decret d'autonomia de centres se salta legislacions superiors (Constitució espanyola, Llei Orgànica espanyola 8/1995, etc.). Els estudiants de segon cicle d'ESO i Batxillerat poden fer vaga sense autorització paterna, i els de primer cicle amb aquesta autorització.
– La Sala Tercera del Tribunal Suprem espanyol (18/12/2014) va dictaminar en una sentència que "Els alumnes poden decidir no assistir a classe sense autorització paterna des de 3r de l'ESO." El Departament d'Educació no coneix aquesta resolució?
– La Llei Orgànica (espanyola) del Dret a l'Educació recull el dret a decidir col·lectivament la no assistència a classe (vaga), sense que l'exercici d'aquest dret quedi supeditat a cap autorització, ni administrativa, ni dels progenitors.
Tot i així, en alguns instituts, en part per un sentit de 'responsabilitat' o desconeixement, i en casos concrets moguts per una discrepància amb els motius de la vaga, professors i direcció coaccionen els estudiants perquè no portin a terme mobilitzacions. Pensem que el Departament no hauria de defugir les seves responsabilitats, tot carregant-les sobre els centres i els docents.
Cal recordar, doncs, que segons l'ordenament jurídic en vigor, el dret a vaga ("inassistència col·lectiva a classe" en termes legals, ja que la 'vaga' sols està reconeguda per als treballadors) no pot estar penalitzat: els alumnes mobilitzats tenen dret a ser avaluats i a poder seguir els continguts de les matèries.
Per aquest motiu, des de la Sectorial d'Ensenyament de la Intersindical-CSC reclamem al Departament d'Ensenyament que doni les instruccions necessàries per garantir el ple exercici al dret de vaga dels estudiants, i cridem el conjunt del professorat i les direccions de centres a mantenir una actitud dialogant i constructiva que permeti conjuminar l'exercici d'aquest dret amb les tasques d'avaluació, minimitzant el perjudici per als estudiants mobilitzats.
