En una entrevista recent a Oriol Junqueras apareguda a El Periódico, el dirigent republicà s’ha desmarcat despectivamente de la resposta emprenyada del jovent a la sentència, com si aquests fossin els culpables de la violència desencadenada, i hi afirma que això és “retornar a un independentisme sorollós i minoritari”. M’ha semblat molt greu que un historiador faci aquestes tergiversacions en relació al passat recent de l’independentisme per a tot seguit intentar justificar possibles aliances, fins i tot amb qui ens reprimeix tan cruelment, amb el PSOE.
La presó que patiu no us dóna cap immunitat contra la tergiversació de la història. Sap greu replicar-vos així, però sap més greu restar mut quan no sou els únics que patiu la repressió ni malauradament sereu els últims. No us sentiu representants dels nous represaliats? Val la pena recordar que el pacifisme de Xirinacs es basava en la solidaritat amb els oprimits, encara que hi pogués dissentir en alguns o molts aspectes.
I farem també sectarisme amb la història de l'independentisme? Farem un buit històric entre l'independentisme de Macià, el republicanisme de Companys i l’independentisme de Junqueras? Quan l'independentisme era una “minoria sorollosa”, com l'anomeneu, era perquè la resta d'opcions “catalanistes”, inclosa l'ERC de Barrera, Hortalà, i també, de manera més ambigua, la de Colom, feien costat a l'autonomisme. No va ser fins després de l’episodi de Carretero i Solidaritat Independentista, amb una forta davallada electoral d’ERC després del pacte amb Montilla, i del sorgiment de nous moviments socials com l’ANC, que ERC no es va posar com a objectiu immediat la independència.
Durant un llarg període, gent voluntarista, sense sou de polític i amb tots els polítics a sou de la transició en contra, va tastar totes les formes de la repressió de l'estat espanyol per defensar l’opció de la independència. Minoria sorollosa? Opció criminalitzada fins i tot per l’ERC d’aleshores. “El que està a l’esquerra d’ERC ─va dir un dirigent d’aquest partit─ és un assumpte de la Guàrdia Civil”. Els qui llavors formaven part d’aquella minoria han estat també els qui han contribuït a fer les majories independentistes actuals en organitzacions grans i petites.
ERC no sempre ho ha fet bé, és ridícula la idolatria de les sigles. També aquest vostre personalisme autoritari ─no guardeu ni les formes en la tria de candidats, on ha anat a parar l’assemblearisme?─ fa tot l’efecte que us acabarà esclafant el partit.
Amic Junqueras, és ofensiva la caricatura que feu de l’independentisme quan era minoritari, perquè ERC també el rebutjava. Parlem d’ara, diem veritats incòmodes? Vós, Junqueras, no us vau quedar aquí com repetiu, en contraposició als qui van "fugir' a l'exili, vós us vau entregar a Madrid. La significació hagués estat una altra si us haguéssiu quedat a Catalunya com a vicepresident que éreu del govern.
Tampoc vaig entendre per què no vau assumir com a càrrec més alt del govern empresonat tota la responsabilitat de voler “fer la independència”, com us agradava de repetir arreu, però que vau callar davant els jutges espanyols en aquest punt. Després d’entregar-vos als jutges espanyols, els demaneu que retornin tot l’afer a la política. No anàvem de la llei a la llei? Per què no ho vau dir als jutges espanyols? Per què cap de vosaltres no va desmentir Melero quan va afirmar que tota la preparació del referèndum era una comèdia per negociar mer poder autonòmic? No era un silenci estrany no rectificar-lo?
Menystenir el sentit del referèndum i la declaració d’independència ─era tot només simbòlic?─ no us ha servit de res. Ni us ha servit de res en la vostra estratègia suposadament desescaladora. Molts, simplement, no volem baixar. I encara menys no volem ajudar a qui ens prohibeix autodeterminar-nos. No volem cap pacte amb qui ens tanca i ens vol fer renunciar a drets fonamentals. Ningú pot demanar a l’esclau que esperi que el seu amo l’alliberi. Què esperàveu de la justícia espanyola, què espereu del PSOE? Què espereu de la Colau a aquestes alçades? Desfeu-vos ja de la síndrome d'Estocolm. Defenseu el nostre jovent combatiu, no el criminalitzeu com fa Buch i el PSOE. Volem una estratègia clara.
Els vostres càlculs han sigut del tot erronis i fracassats amb el PSOE a Madrid, amb la Colau a Barcelona, amb entregar-vos a la justícia espanyola, amb voler fer president d'Espanya Pedro Sánchez. I ara persistiu en l'error amb Torrent i Aragonès intentant acords contranatura amb els poders fàctics espanyols, amb àpats-negocis de "societat" amb dirigents de la CEOE, La Caixa o el Cercle d'Economia, amb reunions per a “crear espais” de complicitat amb els qui justament estaven en contra de la passada vaga general, molts dels quals, aquests sí, son veritables agents de la violència estructural.
Canviarem tota confrontació democràtica actual contra el règim borbònic per una hipotètica aliança “d’esquerres” autonòmica, previ defenestrament del president Torra, que ha fet l’única proposta parlamentària amb un calendari?
Cal que l'electorat vegi aquest doble joc d'ERC i que castigui aquesta línia mesella que també comparteixen els dirigents del PdCat, tots ells molt acomodats al vell oasi català d’aigües putrefactes. Cap vot a Pedro Sánchez via ERC i PdCat. Proposo que anem als seus actes, sempre pacíficament, dient que “amb el PSOE no”, que diàleg no és genuflexió, que el diàleg només vindrà després de la batalla política, que el PSOE només vol derrotar-nos i humiliar-nos, que no podem renunciar a la via unilateral ─això és, a exercir la sobirania─ com demana el vicepresident Aragonés.
Votar ERC és seguir el discurs de la por com ells mateixos pregonen. Por i més por. Que si el 155, que si és pitjor el PP i CS... Deixeu pas a les noves generacions si teniu por, que el PSOE no és cap mal menor. Fem un correctiu independentista a ERC. Massa errors i mentides. Els errors segurament són inevitables. Les mentides i enganys, no. Jo votaré la CUP, no en sóc militant i en sóc crític en molts aspectes. Aniré a fora els actes d'ERC de la meva regió amb una petita pancarta que posarà "Votar ERC és votar Pedro Sánchez gratis. Prou síndrome d'Estocolm”.
Per tot plegat, us prego que reflexioneu.
Una abraçada a tots els empresonats. Que la critica fonamentada ens eviti més errors. Solidaritat amb tots els independentistes ferits, represaliats, empresonats, els d’abans i els d’ara.
