Aquests dies es parla molt del cas de na Paula Rotger, treballadora de l'aeroport de Palma que va patir una discriminació lingüística per part d'un agent de la Guardia Civil espanyola i que, posteriorment, en haver transcendit el seu cas als mitjans de comunicació, ha rebut dues (de moment) denuncies per part del cos militar. Una davant l'agencia de seguretat aèria i una altra davant la Delegació del govern espanyol.
Una vegada fet públic el cas, i com ha passat en moltes altres ocasions, es difonen versions diferents del que ha passat. Algunes, de fet, són complementàries. Altres són diametralment oposades. I n'hi ha alguna que, volent exculpar els guàrdies d'un cas molt lleig de discriminació lingüística els (auto)inculpa de negligència greu en la seva feina, que, en principi, teòricament, és la de garantir la seguretat del lloc.
Davant aquests fets cal, en primer lloc, mostrar públicament la solidaritat amb la víctima, que és na Paula Rotger, i fer-li saber (com ja han fet moltes entitats i persones) que no està sola.
En segon lloc, o, millor dit, en paral·lel, cal reclamar que es faci pública la veritat del succeït. Hi ha imatges de vídeo que poden ajudar a entendre el que va passar exactament, i hi ha diversos testimonis.
I per últim, last but not least, cal fer un recordatori / reflexió: aquest no és el primer, ni el segon, ni el tercer... incident per usar la llengua catalana amb un membre de la Guardia Civil espanyola. Segons la versió oficial del cos militar i dels polítics que li donen cobertura, mai cap cas de tots els que s'han denunciat era veritat. Sempre s'ha intentat amagar els fets reals amb versions alternatives tan estrambòtiques com la d'aquest darrer (per ara) cas.
quousque tandem?
