Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Fachin: "Si soc independentista? No vull viure en aquest estat espanyol, n'estic fart"
07/04/2019 Hemeroteca
Hi ha un Albano-Dante Fachin abans i després de l'1-O. La repressió policial i la reacció dels qui fins aquell dia eren els seus van sacsejar-li la consciència. És aquest binomi el que explica el pas que acaba de fer per encapçalar una candidatura de ruptura a les eleccions generals del proper 28 d'abril. Setmanes després del primer d'octubre, Fachín sortia escaldat de la direcció general de Podem Catalunya. Diu que no està ressentit amb Pablo Iglesias, però quan en parla traspua una barreja d'enuig i de decepció. Acusa Podemos d'haver traït l'esquerra. Fachin ha fet foc nou, promovent una aliança amb Poble Lliure, partit que influeix a la presa de decisions de la CUP, i Pirates. Junts han creat el Front Republicà com una eina per bloquejar qualsevol opció de govern a Espanya que no accepti un referèndum i la fi de la repressió. La nit del 28-A, afirma que els seus vots i escons podran comptar pel bàndol independentista. Quedem a les Fonts de Montjuïc. Arriba corrent. "Més cafès no, gràcies". Això sí, aprofita aquesta conversa a l'aire lliure amb El Nacional per fumar. Entre pregunta i pregunta, empalma cigarrets. Marxa escopetejat. La bogeria de campanya tot just comença.

Vostè s'ha tornat independentista?
Jo el que estic és fart. No puc suportar, com moltíssima gent, viure en un lloc on un lladre és el cap de l'estat i on el Congrés és un teatre que no serveix per a res i on aquí manen uns jutges que són uns titelles. Si sóc independentista? Estic fart de l'Estat espanyol, no puc ni vull viure-hi. No vull viure en un estat que pica a la gent. Si d'aquí algú vol extreure que sóc independentista, doncs sóc independentista. 

Home, sona més a sí que a no...
Doncs és un sí. A mi les etiquetes no m'agraden. Santi Vila també era independentista, vull dir que aquesta etiqueta...

Diguem-ho d'una altra manera, vostè vol marxar d'Espanya...
És que aquesta Espanya que tenim fa pudor. No vull viure en aquesta Espanya, com molts espanyols que tampoc no volen. La coalició que presentem té uns eixos molt concrets. Primer som republicans. I si tu ets republicà de veritat i no de postureig, no hi ha manera de ser-ho sense entendre que s'ha de començar per la República Catalana 100% sobirana. Si després els catalans de la República catalana volen federar-se amb qui sigui, ja es veurà, però primer República catalana. A l'espai d'on jo vinc s'ha fet molta trampa amb això, Ada Colau i companyia. En Comú Podem a les últimes generals parlava de República catalana. Fa tres anys potser podia entendre aquesta equidistància, però havent vist el que hem vist, a partir de l'1-O, no es pot seguir fent trampes. Ja no hi ha peròs.

Vostè creu que el Front Republicà ajuda a eixamplar la base? Competeix només amb l'independentisme o també i sobretot amb els comuns?
Nosaltres no tenim enquestes, perquè no tenim els recursos. El sentit comú diu que hi ha molta gent de l'espai Podemos que després de l'1-O ha perdut l'esperança en Pablo Iglesias. Que Iglesias, veient com estaven corrent a pals a la gent digués que ell si fos català no votaria això va provocar una ruptura amb Podemos. Nosaltres des de la direcció de Podem Catalunya havíem dit que calia anar votar l'1-O. Aquell dia, militants nostres m'escrivien dient: ja no aguanto més. Nosaltres des de Front Republicà fem una lectura post 1-O. És una lectura que a les anteriors generals no existia, des del 2016 fins ara han passat un munt de coses. Per tant, és veritat que la nit del 28-A es comptaran quants escons té l'independentisme, molt bé, doncs que ens hi comptin.

Aquesta vegada sí? Perquè a les eleccions plebiscitàries del 27-S de 2015, a Catalunya Sí Que Es Pot no van voler que se'ls comptés enlloc...
És que aquesta vegada tenim molt clar el que hi ha. La pregunta que ens vam fer quan vam formar la coalició va ser 'Val la pena presentar-se?'. S'ha de dir la veritat a la gent, tenir 15 o 20 diputats independentistes no solucionarà la situació de bloqueig que tenim a Catalunya, que no s'enganyi a la gent. L'única solució passa per la desobediència, per fer el que la gent va fer l'1-O i el 3-O, dir-li al Rei que el que ell digui no ens importa. Ara bé, òbviament aquests diputats poden arribar a tenir molt poder. Tenin en compte que últimament en certs sectors de l'independentisme sembla que allò que significava l'1-O no està tan present i que l'únic que sentim parlar de desobediència civil és Jordi Cuixart i la resta ens parlen de relators i taules de diàleg, creiem que la nostra aportació té a veure amb replicar la sensació aquesta que ens intenten imposar que això ara no toca, perquè compte que ve VOX. És pervers aturar l'esperit de l'1-O perquè ve VOX, estàs convidant la gent a tenir por, quan precisament el que va eixamplar la base va ser haver perdut la por. 

Vostè ha intentat portar aquest missatge a Junts per Catalunya i ERC abans de presentar una candidatura alternativa? Perquè potser l'haurien pogut aixoplugar...
Sí que vam dir que volíem reunir-nos amb ells. Com vam fer el 21-D. El 21-D, com a direcció de Podem Catalunya decidim que de cara a les eleccions que va convocar Rajoy amb el 155 cal seure amb els independentistes per donar una resposta conjunta a l'alçada de l'excepcionalitat. I a Madrid es tornen bojos.

I Iglesias li aplica un 155...
Sí, sí... i abans de sortir de la reunió on havíem pres aquella decisió. Es va fer una reunió a les vuit del vespre del consell ciutadà, l'òrgan de direcció de Podem Catalunya que integrava a 35 persones. Allà jo faig la proposta de fer un comunicat proposant reunir-nos amb la CUP, ERC i la resta de partits independentistes i vam dir, parem un moment a fer el cigarret. I en sortir, al xat de direcció estatal de Podemos, Pablo Iglesias anunciava que iniciava els tràmits per treure la direcció de Podem Catalunya. Algú dels 35 va filtrar què havíem decidit. Després d'allò decidim crear l'associació Som Alternativa, per tenir una eina per poder seguir amb el nostre propòsit i reunir-nos per fer un front comú contra la repressió. I vam seure amb la CUP, amb ERC i amb Procés Constituent. Pel que sigui, allò no va fructificar. Quan es convoquen les del 28-A tornem a parlar-hi, a més a més ara la situació és més excepcional. Vam contactar amb Procés Constituent, amb la CUP i amb ERC. Esquerra encara no ens ha contestat. Quan Front Republicà va decidir presentar-se ja havia quedat del tot clar que la resta no volien. 

Vostè és el Jordi Graupera de les eleccions generals?
(Riu) No. Nosaltres primer vam dir: parlem-ne. Nosaltres no volíem convèncer ningú de res, no fèiem una crida a dir, reunim-nos per fer una candidatura unitària per guanyar eleccions. Graupera diu, fora partits, anem a primàries, etcètera. Nosaltres no fem això. Jo aquesta experiència de l'anem junts sense saber per fer què ja la tinc -amb Catalunya Sí Que Es Pot-, anem junts però després toca pitjar el botó. Jo no vull tornar a repetir aquella experiència.

Què aporta diferent de JxCat i ERC el Front Republicà?
Una de les coses que ha causat major ansietat a la població els últims mesos és veure com ERC i JxCat es llançaven els plats pel cap. En certa manera potser és inevitable. Nosaltres vam decidir com a coalició no ser un actor més que llanci els plats pel cap, quina mandra! El Front Republicà aporta no enganyar a la gent. No anem a governar Espanya. El que hi ha és molt senzill: no permetrem que hi hagi un govern si no es reconeix l'autodeterminació. I no per ser populistes. A Catalunya hi ha milers de persones que han desconnectat. Si tenim 5 diputats i a Pedro Sánchez li falten 5, tindrem un poder. Però anar a explicar a la gent que anem amb un programa sobre medi ambient, polítiques socials, el corredor mediterrani... El nivell de consciència política a Catalunya és d'una alçada mai vista i per tant se li ha de parlar clar a la gent. I a això ens comprometem. 

Per tant al programa portaran dos o tres punts, només?
El primer és molt clar. Si no es reconeix de manera clara, no en una taula de relators, que aquí s'ha de fer un referèndum d'independència, cap govern tindrà el nostre suport. Que Fiscalia i Advocacia retirin les acusacions, que s'acabi la repressió. Aquest primer punt no és negociable. Quan diem això hi ha companys de l'esquerra que ens diuen que és millor un govern del PSOE que un govern amb VOX. Evidentment no són el mateix. Ara, el PSOE és un partit de dretes al servei del neoliberalisme. 

Però la crossa que tingui serà determinant...
La crossa de Podemos aquesta legislatura passada ha estat un bluf. S'han passat sis mesos atacant l'independentisme criticant que no s'aprovessin els pressupostos. Si no van poder arrossegar un PSOE amb 84 diputats, ara Podemos arrossegarà un PSOE amb 116 o els que tingui? Podemos, no teniu força, no l'heu tingut amb amb 70 diputats i ara en tindreu menys. Per tant prou d'enganyar, perquè van enganyar, van enganyar a l'esquerra. Han traït l'esquerra. Per exemple, quan surt Pedro Sánchez i diu que universalitzen la sanitat pública. Un partit d'esquerres de veritat li hauria dit a Pedro Sánchez que és un mentider i que juga amb el patiment de milers de persones d'aquest país que no tenen cobertura sanitària. No ho dic jo, ho diuen els professionals del sector. Quina crossa és Podemos que no va aconseguir ja no que deroguin les lleis del capitalisme, sinó que desbloquegin l'Open Arms. Quina crossa de porqueria és aquesta, que donaven recolzament a un govern que fins i tot el Papa de Roma qüestiona. I ara haurem d'escoltar lliçons de Podemos? Per tant, suposant que hi hagi un govern. Si demà ve el PSOE i diu que deroga la llei mordassa doncs endavant, si deroga la reforma laboral, també. Ara, el que no farem és encobrir l'engany del PSOE. La millor política social que hi ha és derogar primer el 135, perquè si l'Estat segueix capat per Alemanya pel límit de dèficit no es podrà fer res. 

De vegades se li percep ressentiment amb Podemos
No, no estic ressentit, a mi que el PSOE sigui de dretes m'és igual perquè des que els conec són així. Però em molesta que una cosa que era necessària, com Podemos, ja no existeixi. El Podemos al qual jo em vaig apuntar continua sent necessari. I com que ho veig tan necessari em provoca un neguit extrem que hagi dilapidat una cosa que moltíssima gent necessita. Per què trauran 34 diputats? Perquè Albano està ressentit? No, perquè hi ha milions de persones que han dit: no era això. 

Si va a Madrid es trobarà amb Pablo Iglesias, ja ha pensat el primer que li dirà?
(Riu) Sí, li regalaré una còpia de Juego de Tronos però pirata. Ara seriosament, Pablo Iglesias el principal problema que tindrà no serà trobar-se amb mi, sinó explicar la patacada que hauran patit a les eleccions.

Però trobarà en vostè un aliat o un rival?
Si em trobo el Pablo Iglesias de fa quatre anys dient avall el Rei i el 135 i que el PSOE és casta, trobarà un aliat. Si em trobo el Pablo Iglesias dels últims dos anys, trobarà un rival acèrrim. La pitjor traïció és la que ve dels que diuen defensar una cosa. 

La CUP diu que és un error anar a les eleccions al Congrés perquè la capacitat de bloqueig no és real i només serveix per legitimar la pretesa democràcia espanyola...
L'últim pressupost de Rajoy anava d'un vot. I es va aprovar perquè el diputat de Nueva Canaria va voler. Per tant, la possibilitat de bloqueig hi és. L'altra crítica sobre la legitimació, a veure, el Parlament de Catalunya és una institució autonòmica monàrquica. Oi que no diem que presentar-se al Parlament és legitimar el sistema autonòmic i monàrquic i el règim del 78? Anem a posar-los davant del mirall. 

Per què algú ha de triar la papereta del Front Republicà?
Perquè estigui representat allò que sent, que prou. Prou de taules, prou de relators, prou d'escollir el menys dolent. 

Si la solució és tirar pel dret, per què cal anar a Madrid?
Tu has vist últimament algú aquí enfocat a tirar pel dret i a construir la desobediència de Jordi Cuixart? Jo no. Només ser a la campanya i obligar els altres partits a parlar de coses que semblen oblidades ja és una primera victòria. I després hi ha una altra qüestió, canalitzar el desencís. Hi ha molta gent que sent aquest prou però que no el veu representat en els altres partits independentistes, molta d'aquesta gent podria haver dit, doncs no vaig a votar. Ara té una alternativa. Si el 28 a la nit l'independentisme retrocedeix tot serà més difícil. És molt important la foto del 28. 

Si no hi hagués Front Repúblicà, votaria abans ERC o Podemos?
T'he de confessar que en el fons, un dels motors de la coalició és precisament no trobar-nos el 28 al matí amb haver de fer aquesta tria. 

Vostè que els va viure des de dins, com veu els comuns?
Vull que quedi dit que tenen un candidat, Jaume Asens, d'una honestedat fora de dubte. Si algú espera que jo com a candidat vagi a atacar-lo, jo no ho faré. Sí que és veritat que la seva elecció em confirma un patró que els comuns han anat seguint gairebé des del seu naixement que és triar gent coneguda i destacada, posar-la encapçalant eleccions, treure vots gràcies a la confiança que generen i una vegada els han reportat els vots, se'ls carreguen a la mínima que no obeeixen. Ho han fet amb la Marta Sibina, amb Xavier Domènech i a la resta de l'Estat, Laura Camargo de Balears, Lorena Huertas a Madrid, Laura Pérez a Navarra. Molta sort a en Jaume. 

Per cert, ha tornat a veure's o parlar amb Coscubiela?
Me'l vaig trobar a Madrid, fa poc. Al Paseo del Prado...

A la manifestació per l'autodeterminació, els presos i els exiliats?
(Riu) No! Va ser un dia que ell venia de CC.OO a Madrid i jo anava cap al Congrés. 

I què es van dir?
Ens vam donar la mà i...

I van parlar del temps...
Una mica sí. Coscubiela sap perfectament què penso jo d'ell i jo sé què pensa ell de mi. Què hi farem.

Escolti i com s'ho faran per fer i pagar-se la campanya?
Ho farem amb molts voluntaris que s'han ofert per treballar amb nosaltres. Haurem de buscar maneres de fer la campanya diferent, a través de xarxes també. Jo em passo el dia per Whatsapp explicant el nostre projecte a tots aquells que em pregunten. Ara mateix, dono el meu telèfon aquí perquè tothom que vulgui em pregunti. 686991137, pots posar-lo. 

Segur? 
Sí, sí, que m'enviïn un missatge i em preguntin com funciona això del Front Republicà. Si algú té un dubte, que m'enviï un Whatsapp.

Valora
Rànquings
  1. Els sindicats amenacen amb una vaga si Ensenyament no accepta que els docents recuperin l'horari lectiu anterior a les retallades
  2. La majoria de mitjans censura la salutació feixista d'un simpatitzant del PP
  3. Un mosso d'esquadra és el primer testimoni del #judicifarsa que demana declarar en català
  4. Detingut un membre de la policia nacional espanyola per la mort d'una dona a Olot
  5. El Front Republicà es presenta a Tarragona
  6. La CUP inicia els tràmits per la reversió de quatre centrals hidroelèctriques a la Vall Fosca
  7. Són culpables i els volem a casa
  8. Declaren al judici del procés els policies nacionals espanyols que van intervenir a Girona el dia 1 d'octubre
  9. Front Republicà comença la campanya a peu de carrer defensant l'1-O
  10. Celebració de l'efemèride de la proclamació el 14 d'abril de 1931 de la REPÚBLICA CATALANA pel President Francesc Macià
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid