Malgrat que tothom coincideix a destacar que els acusats ho van fer molt bé, no es pot dir el mateix dels fiscals i l’advocacia de l’Estat, els funcionaris del cos judicial han confirmat al món com la justícia espanyola és igual a la turca. La sentència del judici de l’1 d’octubre està més que escrita, això si, amb una petita reducció de les penes perquè així tota la premsa del règim podrà alabar els jutges que condemnaran, amb bones maneres, els malvats líders de la revolució catalana.
No entraré a jutjar les estratègies de les defenses dels acusats, ells tenen el seu dret a fer el que creguin i més davant d’unes dures condemnes demanades per un estat venjatiu com és l’espanyol. Però sí que vull situar al centre del debat, el paper que ha tingut la llengua catalana.
Honestament crec que la llengua es mereixia un paper clau i de contundència, no podem permetre que se segueixi minoritzant la nostra llengua. Em costa molt d’entendre com no s’ha utilitzat l’arma de la llengua per acabar amb la farsa que estan interpretant els jutges, fiscals i advocats de l’Estat.
Us imagineu els presos i presos polítics, com els testimonis, parlant en català? Us imagineu el ridícul de tota la judicatura espanyola? Una acció que dignificaria la nostra llengua i la situaria en el lloc que es mereix.
Si la justícia no és competent en la llengua dels acusats, mai se li pot dir justícia. Només cal que mireu una escena de la pel·lícula Fènix 11·23, on la fiscal de l’Audiència Nacional interroga el jove i valent acusat. Malgrat les pressions, Èric Bertran no va deixar de parlar en català.
Us imagineu un testimoni o un advocat defensor expulsat o detingut per negar-se a utilitzar la llengua de l’imperi? Us imagineu Joan Tardà detingut per continuar parlant en català? Us imagineu posar contra les cordes la judicatura espanyola pel català? Ho he trobat a faltar i demano disculpes si aquest article molesta algú, però aquests dies veient la campanya de la Plataforma per la Llengua per incrementar l’ús del català a la justícia trobo necessari dir el que penso i el que faria jo. Desobediència fins al final amb el català!
