Pel col·lectiu, des de que n’Aurora –dona, sindicalista, comunista, lluitadora- ha esdevingut patrimoni de tota l’esquerra mallorquina i balear, ha patit alhora un progressiu procés de desideologització per part de les institucions que li reten homenatge. És, en certa manera, un procés d’apropiació prèvia purga dels seus ideals comunistes. I la recuperació de la memòria històrica no és això.
També ha remarcat que N’Aurora Picornell fou una dirigent del Partit Comunista en un temps en que la dona tenia una cabuda marginal en la política. Va ser una de les causes del seu assassinat. Les seves idees foren l’argument per assassinar-la el 1937 i sembla que també avui dia per retallar la seva ideologia a conveniència.
Ha deixat palès, que en el torn de paraules dels representants institucionals, la seva militància comunista fou escandalosament obviada, com si als nostres representants públics els hi fes vergonya esmentar-ho. I no és el primer cop que succeeix, i es pregunta "Quin interès té certa esquerra mallorquina en ocultar el caràcter comunista de n’Aurora?"
Davant d'aquests oblitts, el Col·lectiu Aurora Picornell ha reivindicat obertament la lluita feminista, sindicalista i la militància comunista d’Aurora Picornell. Ella, juntament amb altres dones lluitadores i represaliades pel feixisme, va obrir un camí que moltes dones recorren avui dia. Recordem-la tal i com era, no tal i com convé a alguns.
