A les meves companyes i als meus companys de militància,
Amb aquest escrit públic vull anunciar-vos la meva dimissió del Secretariat Nacional de la CUP. Marxo de la política nacional per agafar aire i forces, recordant la importància del cuidem-nos i aquella màxima feminista que proclama que allò personal és polític. Marxo volent-me explicar una mica, crec que us ho dec i em farà bé.
Durant el meu temps de diputada vaig patir un episodi continuat d'agressió psicològica que m'ha suposat una gestió emocional complicada encara oberta. Així ho vaig viure aleshores i així ho sento ara. Tot el que va passa r durant aquells temps difícils i complexos, on la prioritat era el referèndum, i tot el que ha vingut associat a la repressió de l'Estat, m'ha comportat problemes de salut que he amagat sota una cuirassa que em vaig fabricar a mida. Me la trec. Ara, quan he hagut de coincidir de nou amb aquella persona, en les meves tasques com a membre del Secretariat Nacional, i amb el record d'aquells comportaments agressius i rols de poder, tot i demanar evitar-ho, he vist amb tristesa com a les organitzacions tendim a capgirar les prioritats, a oblidar-les i a fer perifèric allò que realment importa i no parem de repetir: les persones i les cures al centre. He marxat per això, necessito temps per cuidar-me. l per primer cop, me l'agafo.
Marxo conscient de deixar el repte col·lectiu de millorar la gestió de les agressions masclistes. Ho faig des de l'agraïment i la comprensió d'aquelles que s'han posat al capdavant d'aquesta difícil i complexa tasca que, reflex de la societat, també afecta a la meva organització. Qualsevol projecte de futur, de país, que no es basteixi sobre aquesta base, crec sincerament que fracassarà. Espero que ho pugueu seguir fent a partir d'ara. Visibilitzar la pròpia vulnerabilitat és també una aposta per canviar-ho tot, des de la sororitat i les xarxes de cura i suport que, per sort, he trobat fora aquests últims mesos.
Als meus companys i companyes de militància no puc fer més que donar les gràcies per la feina feta des de la trinxera durant els darrers tres anys, per la gent fantàstica que he creuat pel carni i per les hores que us deixeu per la causa comuna. He après moltíssim amb vosaltres. Cap retret, dels encerts i errors en lo personal també en cal fer política. l jo, tot i que ho he intentat, no sempre he aconseguit fer-ho tant bé com hauria volgut. Mil disculpes sinceres i tot l'amor que tinc.
No és un adéu, sinó un fins aviat. Allò que tenim als municipis és la joia d'aquesta organització i l'hem de e u id a r entre totes. Ens es pera u na ca m pa nya electora l decisiva perfer créixer la unitat popular i consolidar les polítiques transformadores de les nostres candidatures. Ens tornarem a veure, als carrers, a les places, arreu, i a lluitar plegades per uns Països Catalans (i una Occitània!) més lliures, feministes, ecologistes, a ntica pita listes, antifeixistes i a ntiracistes.
Mireia.
He deixat el Secretariat Nacional de la CUP, per cuidar-me i volent explicar-me. Us ho dec. Ens tornarem a veure als carrers, a les places, arreu. Abraçades. pic.twitter.com/PLM0G1rJTo
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 29 de març de 2019
Davant la rumorologia generada les últimes hores, vull puntualitzar que la persona en qüestió no és membre de l'actual Secretariat Nacional ni del grup parlamentari, sinó un militant amb qui he hagut de compartir espais per les tasques derivades del meu càrrec.
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 29 de març de 2019
