Milers de pensionistes es van manifestar ahir de nou pels carrers de Barcelona i gairebé a 200 ciutats de l'estat espanyol per unes pensions dignes i la seva revaloració d’acord amb l’IPC.
Manifest de la Coordinadora estatal en defensa del sistema públic de pensions.
Les coses segueixen igual, només uns petits avanços. Les nostres mobilitzacions han canviat un Govern, han mogut cadires, han tret diners d'on ens contaven que no hi havia, han fet aparèixer formes una mica més agradables en la política, però en el fons tot segueix igual. A part dels petits avanços aconseguits l'any passat i aquest entorn de l'Índex de Preus al Consum, hi ha poc que comptar.
A sobre, el Sr. President del Govern, que va començar fent declaracions molt prometedores als mitjans, es despenja el 28 de desembre amb una sonora innocentada als gairebé 9 milions de pensionistes en forma de Reial decret, anem, com Rajoy l'any 2.012, amb la congelació d'efectes retroactius.
El Govern ajorna 6 mesos més la decisió definitiva de la revaloració de les pensions d'acord amb l'Índex de Preus al Consum, més conegut per les seves sigles “IPC” o “Cost de la Vida” i sembla ser que ja està prevista la negociació amb els anomenats “Agents Socials” perquè aquesta pujada no sigui d'acord amb l'IPC, sinó tenint en compte diversos factors; el creixement econòmic, els ingressos i despeses de la Seguretat Social i el creixement dels salaris. Dit d'una altra manera, si no ho remeiem al carrer, ens podem oblidar de la revaloració per Llei de la pensió amb l'IPC Real El més probable serà que les pensions comencin a perdre poder adquisitiu a partir de l'any pròxim i fins i tot tornar a la insultant pujada del 0,25 del Govern del PP i a aplicar el factor d'empobriment, mal anomenat de sostenibilitat, pel qual es baixen les pensions per viure més temps.
L'altra innocentada d'aquest decret, la pensió mínima per a persones menors de 60 anys per incapacitat permanent total, va ser modificada per a no estar vinculades al salari mínim que va pujar un 22%, depenent només de l'arbitri del govern i dels seus Pressupostos. Gràcies a la pressió
constant al carrer, grups polítics del Congrés van aconseguir tirar aquesta primera decisió i ara, en convalidar-se el Decret llei, aquestes pensions pujaran un 22% en 2019. Però només hi ha garantia per a aquest any.
I, per a rematar la innocentada, s'oblida de la promesa d'equiparar el sistema especial d'Empleades de Llar al Règim General de la Seguretat Social. Un compromís que ha estat "torpedinat", de forma continuada, pel PP des del 2012, perquè el desembre passat finalitzava el període transitori establert per a aquesta equiparació i ara, el Govern del PSOE permet l'esmena del PP: que la demora arribi fins al 2024.
Si les dones desitgem avançar en l'equiparació de drets laborals i de seguretat social i procedir a la ratificació del Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball sobre treball decent per a treballadores i treballadors domèstics, demandem la derogació en els Pressupostos Generals de l'Estat, de la moratòria el PP.
ENS QUEDAREM QUIETS?
Doncs no Sr. Sr. Pedro Sánchez. Sàpiga vostè, per si no li ho ha dit ningú, que Espanya ha estat creixent els últims deu anys de “crisi fictícia” entre un 2,5 i un 3% de Producte Interior Brut, o sigui, la riquesa de tot el país, la qual cosa equival a un increment de 35.000 milions d'euros per any. Sàpiga que Espanya gasta en pensions un 11% del Producte Interior Brut, mentre França gasta un 13,5% i Itàlia un 14,00%. Sàpiga que tenim una diferència de menys per ingressos fiscals amb la mitjana de la Unió Europea del 6% del Producte Interior Brut, la qual cosa equival a uns 80.000 milions d'euros menys de recaptació. Sàpiga que la despesa social a Espanya està 7% per sota de la mitjana de la Unió Europea. Sàpiga també que l'evasió fiscal espanyola porta acumulats en paradisos fiscals la barbaritat de 457.000 milions d'euros, i el frau fiscal ronda uns 90.000 milions reconegut pel propi Govern. Això per no esmentar l'amnistia fiscal, les ajudes a la banca, a les autopistes, les elèctriques o el Castor, o per no parlar de l'enginyeria financera de bancs i empreses de l'IBEX35 per a eludir impostos, o la corrupció que ha campat, i campa de llarg a llarg del país.
Sàpiga Sr. President, que no abandonarem el carrer mentre no ens ofereixin solucions. La primera de les quals ha de ser que la Pensió Mínima pugi en la mateixa proporció que el Salari Mínim Interprofessional. Li demanem valentia per a realitzar polítiques socials de debò, no declaracions buides de contingut als mitjans de comunicació. Atreveixi's a elevar la pensió mínima el 22% que han pujat el salari mínim, que les dues coses, pensió mínima i salari mínim vagin juntes. Si realment vol vostè avançar en la bona direcció, hem d'arribar als 1.084 € de mínim vital que fixa la Carta Social Europea, per a les pensions mínimes i no retributives i per al salari mínim interprofessional.
Finalment, sàpiga Sr. President que aquesta Coordinadora no abandonarà el carrer fins que se'ns admeti com a interlocutors socials i puguem negociar una reforma del Sistema Públic de Pensions per al futur. Un debat obert a tota la societat. Perquè hem demostrat que només les mobilitzacions produeixen avanços socials, seguirem:
INSISTIR PERSISTIR RESISTIR, MAI DESISTIR.
GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS ES DEFENSEN.
Comissions de Portaveus i Organització.
