Fil a l’agulla sense més dilació

1. 1.   DEMOCRÀCIA: LA GRAN OBLIDADA DEL PENEDÈS

Considerem una estafa democràtica dilatar en el temps el projecte del territori: -el Pla Territorial del Penedès -un pla que era urgent desenvolupar-lo a principis de segle, abans de redactar altres projectes parcials que, tot i estar previstos en el planejament sectorial, a la llum de la crisi del 2008, no encaixen i queden desfasats dins la nova manera de concebre el territori.

L’Administració no ha fet acte de presència al territori del Penedès. Ni el 2008, ni a l’inici de la crisi, ni durant la crisi, ni després de la crisi.

El 2009, l’equip tècnic de la plataforma NoFemelCIM va, redactar un informe, avui dia encara vigent, on exposava amb tota mena de detalls els efectes de la logística sobre un territori no planificat.[1]El 2013 surt l’informe sobre el Full de Ruta pel desenvolupament del Pla Territorial de la Vegueria Penedès^1a, fet per un equip de representants de la patronal, els treballadors, la banca i associacions cíviques a la Fundació Pro Penedès, que presidia el delegat de la Vegueria Penedès, el Sr. Regull i que, després d’uns anys de treballs i reunions, es proposava un seguit d’intervencions, entre elles: 

1. Revisió dels POUMs: reduir els sols urbanitzables dels plans generals dels municipis.
2. Estudi dels sòls industrials per minimitzar el seu impacte i racionalitzar la seva implantació.
3. Abordar el problema de les urbanitzacions a la muntanya i cercar una solució amb els pisos buits de la costa.
4. Estudiar l’agrupació municipal per optimitzar els serveis i reequilibrar els beneficis de les activitats econòmiques amb la introducció d’una taxa territorial.
5. Estudiar la permeabilitat del front marítim, la coordinació dels ports i la renaturalització i de l’espai hídric perdut.
6. Desenvolupar el Pla amb criteris de sostenibilitat i km0.
7. Desenvolupar una agroregió.
8. Elaborar un programa per fomentar la participació ciutadana.

Res d’això es va tenir en compte i, ara, 10 anys després de l’informe de NoFemelCIM i  6 anys del full de ruta de la Fundació Pro Penedès, ens venen a explicar la mecànica dels plans territorials que es van fer el segle passat.

Això se li diu perdre el temps premeditadament.

Qui se’n beneficia d’aquesta actitud de deixadesa democràtica?

Les multinacionals que intenten obtenir beneficis en la implantació de les seves activitats. Indirectament els polítics que pensen en les eleccions i en penjar-se medalles indecoroses.

1. 2.   SECRETISME I MANIPULACIÓ DE LA INFORMACIÓ

Aparentment, sembla que hi hagi voluntat d’oferir a la població un debat sobre el Pla Territorial del Penedès. Això no és cert. Al contrari, la presentació per capitals de comarca, la manera com es presenta, molt oficial i amb forta presència d’estaments polítics i la nul·la oferta de participació a grups com el nostre, demostren el distanciament existent entre la classe política i la gent preocupada pel territori.

Un dels aspectes fonamentals de la llei és fomentar la participació ciutadana la qual cosa és inexistent.

Ho demostra el secretisme com s’han portat sempre els plans del Logis, o ara, amb aquests projectes invisibles i pocs clars de l’Idiada. Tant la presidenta del consell comarcal del Baix Penedès, com alguns alcaldes de la comarca ens volen convèncer amb arguments simples i desinformats de les benaurances de la logística.

Els mateixos partits que, durant els 25 anys de democràcia del segle passat, van gestionar el creixement urbanístic desenfrenat del Baix Penedès que ens ha portat a la situació actual d’atur, de creixement demogràfic[2] i de degradació ambiental dels nostres espais naturals més emblemàtics. [3]

Ara, com una fugida cap a dalt, sense coneixement de cap mena, pretenen seguir degradant el nostre territori desoint les veus que des de fa dècades insistim en fer un planejament i una gestió del territori adequada i, després, una vegada desenvolupada, gestionar-ho adequadament.

Aquesta manera de fer les coses s’ha d’acabar. No volem un pla territorial del segle passat, no volem imposicions de multinacionals facilitades per la deixadesa dels polítics locals. Volem que el Departament de Territori i Sostenibilitat deixi de ser el Departament de Logística i Insostenibilitat. 

1. 3.   UNA OPCIÓ DE FUTUR

Cal ressaltar un fet evident. Mentre a l’Alt Penedès, el PIB és de 28,60€/habitant al Baix Penedès és de 17,70€/hab.

Recordem que al Baix Penedès es va tirar de cap a l’especulació urbanística i a la construcció generant un augment demogràfic exagerat mentre que les activitats econòmiques brillaven per la seva absència, mentre que a l’Alt Penedès es va dedicar a la vitivinicultura. Ho diem pels que no creuen que l’agricultura sigui una bona opció de futur.[4]

Pensem que és imprescindible definir el model pel Penedès, malgrat totes les diferències territorials existents, considerar la necessitat de debatre el futur del territori en funció d’un model d’agro regió lligada a les dues metròpolis veïnes (Tarragona i Barcelona), en la línia dels parcs agraris europeus.[5] [6]

Cal estudiar més a fons el problema de la logística global i cercar solucions que passin perquè els costos d’infraestructures i ambientals els assumeixin les empreses beneficiades.

Proposem que es recullin totes les propostes desenvolupades hen aquests dos treballs^{1 1a} que em posat com a exemple.

Que s’organitzi una participació ciutadana més enllà de les presentacions polítiques oficioses.

I que posin, definitivament, fil a l’agulla sense més dilació.

22 de gener 2019

 Plataforma ciutadana, No Fem el CIM