Entre els presos i preses polítiques catalanes i l’auge de Vox a Andalusia sonen les alarmes. Però fa anys que l'extrema dreta campa impunement, ja que la transició va ser una continuació del franquisme al no haver-hi uns corresponents Judicis de Nuremberg. Però no ens limitem només a l'estat espanyol. L’arc que voreja Europa xorreja sang per tots els porus: comença a la platja de Tarajal, passant per Líbia bombardejada per la socialdemocràcia europea, continuant pel govern titella d’Egipte, el genocidi sionista contra el poble palestí, la guerra imperialista contra Síria, retrocessos greus a Turquia, feixisme descarnat a Ucraïna i Polònia… Per no parlar del propi Mediterrani sinònim de mort. Veiem també amb preocupació l'elecció de Trump i Bolsonaro a l'altra riba de l'Atlàntic.Tot acompanyat d’una violència extrema contra les dones, ètnies, nacions, homosexuals,... com en el nazisme.
Constatem que l'imperi ianqui-europeu, avantguarda del capitalisme, està en crisi senil. De fet, el capitalisme com a tal és incapaç de generar un nou cicle d’expansió des de 1973 i la crisi de 2008 ha estat una de les primeres convulsions però se n'aproximen de més greus. El capitalisme com a mode de producció està en crisi i com qualsevol bèstia moribunda es mostra més agressiva i violenta en la seva fase agònica. La història ens ensenya que quan la burgesia no pot mantenir els seus privilegis per vies parlamentàries aleshores recorre al feixisme.
El feixisme en les seves etapes inicials es disfressa d'anticapitalisme per atraure alguns sectors desorientats de les classes populars, però quan mostra la seva veritable cara, resulta ser la dictadura terrorista del capital financer. Deia Sartre que al feixisme se’l destrueix, el diàleg no és per a les bèsties. El capitalisme, doncs, és el causant del feixisme, i pensem que ambdós no es poden reformar sinó que s’han de superar per vies revolucionàries, de la mateixa manera com la burgesia va superar l'aristocràcia feudal. Fa temps que els explotats patim l'atur, desnonaments, retallades... i pensem que la situació s'agreujarà. Cal que ens preparem per a una dura batalla que intuïm prolongada en el temps i d'abast internacional.
Seguint la consigna de pensar globalment però actuar localment, un conjunt de persones ens hem unit sota les consignes de l’anticapitalisme, el feminisme, la lluita LGTBi, l’antirracisme i l’antifeixisme. Ens presentem com a Antifeixistes Conca i des d’aquest racó del món volem contribuir a teixir un pol de poder popular capaç d’enfrontar els greus reptes que la humanitat tenim plantejats.
Animem totes aquelles persones que comparteixin aquest ideari ampli però irrenunciable a que us sumeu a la construcció d’aquest projecte col·lectiu. En una primera fase volem conèixer-nos estant més a prop del carrer que del despatx, volem crear sinèrgies des de la pràctica. Per això us convoquem al nostre primer acte que constarà de la pintada d'un mural, l'acompanyarem amb vermut i música, i el farem el proper dissabte 19 de gener a les 12.00 del migdia davant l’estació de tren de Montblanc.
Perquè la lluita és l’únic camí. Organitzem-nos per a combatre, combatem per vèncer.
Antifeixistes Conca
Conca de Barberà
28 de desembre de 2018
