Teresa Cunillera des de Catalunya ràdio definia a Borrell com "una ment privilegiada", "molt intel·ligent" i "molt honest", a l'endemà del pagament de la multa d'Abengoa per afers de corrupció i d'informació privilegiada, i descaradament deia Cunillera que la Constitució espanyola del 78 estava per "descobrir" i tenia "tresors ocults" que desconeixíem, com el supremacisme lingüístic, nacional i polític del nacionalisme espanyol, la imposició de la monarquia, la negació, desvertebració, la divisió i la desestructuració dels Països Catalans... Aquesta senyora "Governadora" o Delegada del Govern de Madrid a Catalunya, que sembla una "mosquita morta" (meitat monja inquisidora, meitat sargenta), va ser responsable junt a Alejo Vidal-Quadras, quan era eurodiputada al Parlament Europeu, de votar en contra de l'oficialitat del català perquè, aquesta nostra llengua continués sent prohibit al Parlament Europeu, com ho estava durant la dictadura i ho està encara en una "democràcia" que nega el respecte i reconeixement de la llengua catalana, seguint els fonaments d'un estat que voldria ser "monolingüe" i "sense història al darrere", com explicava el "ministre" Borrell a la Universitat de Madrid.
Aquest ministre espanyol negava el genocidi dels indis i ho reduïa a la "mort de quatre indis", admirant, com a referent, la política genocida i imperialista dels Estats Units, que ha analitzat Noam Chomsky als seus anàlisi sobre els Estats Units com a guardians de la llibertat i botxins imperialistes que han omplert el planeta Terra de guerres, tortures i dominacions cruentes (com la resta dels països imperialistes). Tots remembrem que aquest ministre "socialista", que sembla o és d'extrema dreta i anticatalanista, fou un alt càrrec estatal d'hisenda i ministre dels governs del PSOE de Felipe González quan es va organitzar els GAL per a torturar i matar a molts més de "quatre bascos", perquè segons les estadístiques oficials del Govern Basc foren milers els torturats i centenars els assassinats perquè l'estat espanyol continués sense reconèixer el dret a l'autodeterminació, doncs els sectors independentistes de l'esquerra basca i d'ETA afirmaven que abandonarien la lluita armada i la violència si l'estat reconeixia el dret a decidir del País Basc i Nafarroa; la violència i el terrorisme de l'estat també actuava en dictadura i "democràcia" i servia d'argamassa per unificar el nacionalisme espanyol entorn al rebuig a un terrorisme que en bona part causà durant la dictadura i també en la continuïtat "democràtica" de residus dictatorials, a les comissaries, tribunals d'ordre públic (TOP) o de l'audiència nacional, a l'exèrcit, militars, policies i a l'alt entramat funcionarial de l'estat.
És evident que Borrell, explicita la seua admiració, política i nacional, de manera acrítica, els Estats Units i la seva política lingüista monolingüe que tracta de liquidar les altres llengües nadiues, dels indis de Nord-amèrica o incorporades pels immigrants llatinoamericans, ignorant que malgrat que Ronald Reagan, expresident dels Estats Units, imposés l'anglés com a única llengua oficial, a principis dels anys vuitanta del segle passat, hi ha milions de persones d'origen llatinoamericà que parlen el castellà o espanyol i que un estat és més ric, ple i vigorós quan té dues, tres o quatre llengües que només una, com li passa a Suïssa, que sap gestionar molt millor la pluralitat lingüística i cultural, que un estat espanyol que voldria tenir i imposar només l'espanyol o castellà i aniquilar les altres tres llengües de l'estat, com es va fer abans del franquisme, des del 1707 o 1714 fins ara mateix, durant les dictadures de Primo i de Franco i després aparentment en un "estat democràtic", s'ha continuat amb el mateix ADN lingüicida que tracta d'anorrear i exterminar "els altres", com a objecte molest a extingir, quan el premi Nobel Octavio Paz advertia que la pèrdua d'una llengua era una amputació de l'esperit humà. En canvi, Borrell sembla no mostrar cap simpatia ni pels presos polítics, burlant-se i tractant de ridiculitzar al vicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras, com si fos un pallasso amb ganes de fer riure al seu auditori, mentint al parlament sobre els seus tèrbols i foscos afers a Abengoa i a Itàlia, aprofitant els seus privilegis com a alt funcionari i polític de l'estat per enriquir-se il·lícitament i exacerbar l'anticatalanisme arreu de l'estat des de posicions reaccionàries d'odi contra Catalunya, el català i la seua història que. probablement, voldria aniquilada. Com publicaven a Vilaweb, "L’escriptora Ruth H. Hopkins, d’ascendència Sioux, ha fet un piulet assegurant que els morts varen ser milions i per ‘fam, malalties, pobresa extrema, guerra i assassinats" i un altre activista indígena va qualificar a Borrell d'idiota i es va preguntar què li passa a aquest home per banalitzar el genocidi indígena i mofar-se'n patèticament .
El problema de Borrell no és només que defense, llençant-se pets per la boca, el genocidi contra els indis dels Estats Units, que ignore el llibre del premi Princep d'Astúries, Svetan Todorov "La conquesta de Amèrica", que no sàpia dels debats, les protestes i denuncies de Fra Bertolomé de las Casas, Fra Juníper Serra, Francisco de Victoria, "el de dret de gents" i tots els juristes i activistes pro-drets humans que han denunciat la vulneració de drets humans i els genocidis dels indígenes a tot Amèrica, el problema greu és que la seua immensa supèrbia el duu a considerar-se el "Salvador d'Espanya" i el "fuet" contra Catalunya des de la seua posició de ministre d'afer exteriors que vol perpetuar la dominació estatal sobre Catalunya en no permetre que es puga fer un referèndum per a decidir des de Catalunya el futur que volem. El que trasllueixen els seus mots, conscientment o inconscientment, però del tot "ideològics", en el pitjor sentit, és l'odi i l'autoodi que té contra el català i contra la història i la identitat de Catalunya; aquest català d'origen ha esdevingut més madrileny que els propis madrilenys, més papista que el papa i més d'extrema dreta que els ultraconservadors i reaccionaris, del PP, Ciudadanos i Vox, ja que voldria que l'estat espanyol fora com ell pensa que ho és, 'idealment', els Estats Units, simplificant, "monolingüe" i "sense passat", eliminant la complexitat de la història, de la la realitat i de la diversitat lingüística dels Estats Units...
Un ministre que defensa perquè potser es lucra de la venda d'armes, com sembla que ha fet la Casa de Monarca, posat a dit pel dictador feixista i sanguinari, Francisco Franco, "caudillo de España por la gracia de Dios", que no té cap escrúpol el ministre d'afers exteriors per a vendre armes mortíferes a Aràbia Saudí perquè assassine a periodistes a l'ambaixada de Turquia i ataque militarment a Iemen en una guerra terrible, com totes les guerres, com totes les armes fabricades i venudes. Davant la foto del rei emèrit i el Príncep responsable de la mort de Kashogui Borrell l'ha excusat dient que no era una trobada causal sinó "casual" quan tota la gent informada sap que ha sigut 'causal', com a pagament dels negocis, els afers bruts de regals i diner en venda d'armes, petroli i comissions per negocis públics i privats, de monarquies que s'anomenen germans, com la senyora Cunillera i Iceta. La monarquia espanyola, imposada pel sàtrapa del dictador, ha degenerat tant com alguns ministres de l'estat espanyol, sobretots aquells que tracten de continuar els principis fonamentals de la dictadura franquista sota les sigles del PSOE, del PP, de C'S o de Vox.
Un polític madrileny molt maldestre i molt "desinfectador" de ferides profundes i insuportables que ell i el seu estat espanyol li causen a Catalunya i a tots els Països Catalans sense cap possibilitat de cauteritzar a no ser amb un estat propi català, on els nostres polítics independentistes i socials no puguen ser jutjats i condemnats amb judicis farsa que no hauríem de permetre que se'ls emporten a l'estat de tortura madrileny, ciutat salvatge on no es permet expressar-se en català en ser perseguit totalitàriament, com li agrada a aquest ministre que s'anorreen les llengües "sobrants" a anorrear per garantir una millor integració; aquest "senyor", és un dir, cada vegada que obri la boca "l'encerta" i provoca als seus hooligans unes rialles hilarants de crueltat i miserabilitat; els independentistes no podem tenir millor ministre per a prestigiar la "marca Espanya" i associar-la al genocidi i al terror; li hem de donar les gràcies perquè amb les seues profecies autocomplides sobre que els partits independentistes, "por muchas bravuconadas que hagan ahora, qué se juegan que votan los presupuestos españoles", aconseguirà acurtar la legislatura "socialista". Li posen una multa de 30.000 euros per una falta greu per haver revelat secrets bancaris als seus familiars pròxims , menteix sobre aquest afer, sobre l'escopinada, sobre la venda d'armes "indolores" a dictadures assassines, sobre Catalunya acusant els independentistes de "rebel·lió" i ·sedició", sobre el genocidi indi, però els seus col·legues el defensen, perquè es militant de Societat Civil Catalana, un grup d'extrema dreta, com l'acusava Rufián, al parlament de Madrid.
Minimitza genocidis, legitima i justifica el terrorisme i la història per facilitar "la millor integració", ridiculitzant els seus adversaris polítics als que tracta d'enemics a batre, com feia el jurista nazi Carl Schmitt, sense reconèixer-los en els seus drets fonamentals... Aquest "ministre" d'afers bruts és un perill per a qualsevol democràcia; segurament el ministre alemany que hi havia al seu costat s'haurà quedat aterrit davant les alegres afirmacions de banalització del mal radical i de la vulneració de drets humans des de la nul·la empatia; intel·ligència emocional zero.
