Entrevista-massatge a Andrea Sánchez-Krellenberg al diari “Més Tarragona”. Massatge propagandístic de la directora global de seguretat del grup MAXAM que a Tarragona l’any 2013 va adquirir l’empresa Nitricomax, situada al terme municipal de a Canonja.
Diu l’Andrea que a Nitricomax han convertit la seguretat en un estil de vida i no en dubto pas. A l’entrevista es refereix a la seguretat com a sinònim d’accidents laborals i res no diu de les fuites diverses que en els darrers anys s’han produït a la seva fàbrica d’àcid nítric. I ho explica amb un exemple clar explicant que a la seva empresa si un dia és a punt de produir-se un accident el que fan és un informe per tal que no es produeixi un altre dia aquest mateix possible accident. Tot correcte o això sembla.
Sánchez-Krellenberg obvia a què es dedica l’empresa de què ella assegura la “seguretat”, perquè MAXAM, a banda de ser una “empresa espanyola fundada per Alfred Nobel per al desenvolupament de la dinamitat”, una explicació no correcta del tot però que apunta maneres, és una de les multinacionals més importants de les dedicades a “produir” mort.
Què és produir mort? Doncs ben senzill: armes, municions, bombes, míssils i el que faci falta per matar qui sigui en qualsevol de les moltes guerres que empreses com aquesta necessiten per existir i esdevenir “importants”.
Potser preguntar-li a quants euros surt el mort o el cremat o l’amputat o l’assassinat no seria massa bonic però sense cap mena de dubte seria, des del meu humil punt de vista, el més correcte. Perquè allò que produeix aquesta multinacional, MAXAM, és material per assassinar, matar, amputar, cremar, altres ésser vius, bàsicament dones, homes, infants...
I és absolutament vergonyós que el riure de la cap de “seguretat”, la pulcritud de les respostes, el benestar que suposa llegir una entrevista així en un bar mentre bevem el cafè obviï que si aquesta multinacional és així d’important és perquè el negoci d’assassinar els altres mentre els altres on ens matin a nosaltres és un negoci que floreix i creix.
Com a éssers humans, ens hauria de preocupar obviar les formes que fan possible l’assassinat d’altres éssers humans i que les “empreses” que en viuen i acumulen milions i milions d’euros per fer-ho les tinguem en la mateixa consideració que altres que es dediquen a produir objectes, menjar i el que sigui per fer més fàcil la vida a la majoria de les persones. És un dels productes del capitalisme, és clar. Però la banalització d’aquesta “producció” crec que no ens pot deixar indiferents, i menys en un camp en què la indiferència esdevé complicitat.
