Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'alcalde mentider davant el mirall de l'1 d'octubre
01/02/2018 Jordi Martí Font
Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Per Jordi Martí Font, membre de la CGT, del col·lectiu Independentista del Priorat, conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

L'1 d'octubre de 2017, a Tarragona vam viure atacs indiscriminats per part de professionals de la violència armats amb porres i escopetes llançadores de pilotes de goma, prohibides a Catalunya. Res que no se sàpiga ja i res que no passés a molts altres llocs de Catalunya aquell dia. Nosaltres, com la resta de gent del país, aquell dia, anàvem desarmades i vam exercir el nostre dret de desobediència civil davant la decisió injusta de no deixar-nos votar posant-hi el cos, sense respondre amb violència als seus cops i fent ús dels drets democràtics que encara tenim. Va ser la demostració més gran vista mai a la ciutat de resistència civil no violenta, sense cap mena de dubte. L’Institut de Sant Pere i Sant Pau va ser el nostre, fins que la intervenció d'un desplegament policial immens el va obligar a tancar mentre demanàvem als policies desplaçats fins a allà que ens deixessin passar i aturessin l'atac contra les instal·lacions escolars exercit amb malls i tenalles; i el que se suposava que arribaria contra persones de totes les edats dins del col·legi, que sortosament no s’arribà a produir.

L'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, i el seu Govern s'havien arrenglerat amb els de la porra dies abans. El seu partit va fer possible que Ciutadans i el PP enviessin milers de policies a Catalunya per tal de pegar-nos tant com els calgués –i lloar-los i omplir-los de medalles després- per fer-nos desistir de la nostra mania de decidir, en un referèndum obert a tota la ciutadania que pot votar en qualsevol dels altres comicis, sobre si volíem continuar a l'Espanya borbònica o bé constituir una república. Cal recordar que va guanyar la segona opció.

Dels socis del Govern de Ballesteros no en parlaré avui perquè ja sabeu que la seva opció continua sent pegar i prohibir i amb aquestes propostes és clar que l'únic que els pot plaure és una dictadura, la que han intentat instaurar dissolent el Parlament amb l'antidemocràtic però constitucional article 155. Manar i que la gent obeeixi en silenci és el seu estat natural i no en coneixen cap altre.

Josep Fèlix Ballesteros va ser un dels grans absents durant la jornada electoral. No perquè l'alcalde no anés a votar, que això ja estava clar, sinó perquè davant de la violència exercida pels de la porra contra tarragonins i tarragonines, davant dels caps oberts, dels cops a tort i a dret i les pilotes de goma, Ballesteros va preferir callar. No callar totalment perquè el que sí que va fer va ser vídeo al vespre en què deia que estava en contra de la violència, així en general, i posava com a exemples de violència, d'una banda, uns contenidors de la brossa desplaçats per protegir el col·legi electoral situat a l'Institut Ponç d'Icart i, de l'altra, la violència policial indiscriminada. Quan víctimes i botxins s'equiparen així, qui ho fa deixa ben clar on se situa ell i Ballesteros és clar que l'1-O va triar el costat de les porres i dels que van fer mal.

Tres dies després, l'alcalde afirmava que el vaixell establert al Port de la ciutat amb els policies que ens havien pegat a ell no el molestava perquè «No ha creat cap conflicte, cap problema d'ordre públic al carrer...» Ho deia en una roda de premsa en què jo mateix em vaig aixecar i li vaig dir «mentider», mentider perquè ell sabia que allò era mentida, tal com ahir mateix, 14 de gener, es demostrava. Ell mateix, en declaracions al «Diari de Tarragona» afirmava que aquell dia havia trucat al subdelegat del Gobierno i s'havia «cagat en tot». Si els policies no havien fet cap alteració de l'ordre públic, per què s'havia cagat amb tot?

Segons el mateix Ballesteros diu en l'entrevista al «Diari», aquell dia va anar a alguns col·legis electorals: Campclar, la Rambla Nova i Vella i a l'Institut Martí Franquès. Una altra mentida. Ballesteros no va ser vist en cap d'aquests col·legis i de moment no és l’home invisible, tot i que potser li agradaria. Ben al contrari que el segon de l'Ajuntament, Pau Pérez, que es trobava a la mateixa plaça Imperial Tàrraco quan es van produir les càrregues a la Rambla Nova després que la policia ataqués l'Institut Tarragona.

Què hi feia Pau Pérez enmig d'aquell merder? Doncs el mateix que Ballesteros quan va esbroncar Jordi Sierra, subdelegat del Gobierno i extreballador de l’Ajuntament, per les dures càrregues que s'havien produït: intentar protegir els seus. I els seus no érem els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona, tot i que ell es diu «l'alcalde de tots (i totes)». I és així que s'entén que l'alcalde digués que la presència de policies en un vaixell al port no l'amoïnava ja que segons ell no havien creat cap problema d'ordre públic (al Port, va afegir en el darrer Ple) i alhora ara ens digui que va trucar al subdelegat i es va cagar en tot...
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid