Que la Justícia del món civilitzat ha hagut de condemnar l’Estat per maltractament als presos bascs i posterior inhibició judicial contra aquests maltractes? Doncs, tant és, perquè la pallissa que hauran rebut els sediciosos ja ningú no l’esborrarà; la indemnització que haurà de pagar l’Estat serà descomptada de la indemnització que serà imposada als maltractats, en tant que delinqüents; i si cal pagar una multa, no sortirà pas del compte corrent del ministre ni dels policies maltractadors, sinó dels impostos que paguen les víctimes del mal govern.
De fet, això no és res: si un dia condemnessin Espanya per l’assassinat del President Companys, de ben segur que allò que calgués pagar sortiria de la butxaca dels Catalans.
I quan toqui indemnitzar les víctimes de la repressió contra l’independentisme, d’on creieu que sortiran els diners?
Doncs, no pas de l’Estat, sinó que també seran descomptats de les multes, penes i/o fiances imposades als independentistes.
I així, anar fent, in sæcula sæculorum... o fins que la meitat adormida de Catalunya es desvetlli, la vexació deixi de sortir gratis i la fita estigui posada en la verbalització sincera d’un penediment explícit i d’una petició sincera de perdó.
