Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cal una acció renovada
09/02/2018 Hemeroteca

L’any 2018 ha de ser un any d’acció.  Ara ja sabem quines són les maneres barroeres de l’estat espanyol: franquisme judicial, polític, social i policíac. Ho tenien mig amagat encara que l’independentisme ja n’havia vist, en la presó de diverses persones pel fet de portar una pancarta “Independència” l’any 1982, o en les detencions, tortures i presó de l’any “olímpic” 1992, entre d’altres ... Coneixem l’adversari i les seves intencions de destruir el país: economia, llengua cultura ...  potinejant tot el que pot. I li hem de parar els peus. Hem de passar a l’acció en una ofensiva sistemàtica i creixent.

Identificar l’adversari. L’aparell judicial s’explica tot sol: “cinisme grotesc”, com he escrit; i malgrat el que puguin dir, té les seves arrels enfonsades en el franquisme. Començant per la impunitat amb què tracta les infraccions del seu bàndol. Acusant sovint com a agressores les víctimes. I acabant amb el recargolament argumentatiu que aplica a l’independentisme per a mantenir veritables ostatges a la presó. No ho perdonarem.

És el militarisme que impregna aquest estat: que situa la jerarquia abans que la democràcia, la llei del dominador abans que els drets de les persones, la submissió abans que el tracte igualitari. I així l’atac permanent que, en termes militars, pretén que l’enemic (nosaltres) reconegui la derrota. Com totes les guerres, l’atac té un alt component psicològic: vol desorientar i descoratjar. I és aquí on apareix el paper de hooligans de la política que s’atribueixen partits com Ciudadanos o el PP. Pretenen “fer l’efecte d’un gran rebombori”, però si grates una mica no és més que un gran bluf. 

No és veritat que Catalunya es trobi bloquejada (o migpartida) entre independentistes i monàrquics. En l’única consulta referendària que hem pogut fer (i en totes les consultes precedents) el resultat ha estat de l’ordre d’un 90% de vots favorables. Només sabem que hi ha una majoria de persones que volen la independència i la República; i que hi ha també un percentatge indeterminat de persones que sens dubte voldrien més llibertat i menys opressió però que no han assumit la independència perquè la propaganda, les amenaces o la por que genera l’aparell espanyol d’estat i els seus instruments polítics i mediàtics, els han presentat aquesta opció com a horrorosa, inabastable o imprudent. 

Damunt de la mentida han agitat el hooliganisme franquista. La República catalana no és contrària a la diversitat cultural i lingüística; es proposa crear un marc favorable al desenvolupament de la nació catalana però això és compatible amb l’existència d’identitats d’origen de bona part de la població: de la mateixa manera que hi ha població d’origen amazic (o berber) participant en la vida social i política comuna, també hi ha població que es reconeix com a castellana, andalusa, murciana, extremenya ... o fins i tot espanyola, incorporada al projecte de construcció de la República catalana. És la ideologia colonial la que distorsiona la qüestió. Cal una tasca sistemàtica per a combatre el supremacisme espanyolista heretat del franquisme que l’estat monàrquic espanyol intenta ara fer reviure per a salvar un règim fonamentat en l’abús social.

Els favorables al règim monàrquic espanyol actual són un percentatge insignificant. República catalana, o règim monàrquic espanyol., aquesta és la qüestió del Sí o del No que tenim al davant, i que hem de fer aflorar arreu en el debat polític seriós.

(Per a una anàlisi dels sectors contraris a la Independència recomanem la lectura de l’article recent de Carles Benítez publicat en Llibertat.cat).

La nova estratègia

Per a encetar la nova acció hauríem de respondre amb la màxima objectivitat preguntes com: 

- Quines accions i mobilitzacions poden enfortir ara l'independentisme i frenar l'escalada de repressió i d'ocupació? 

- Quin paper ha de fer el parlament i el govern (sota vigilància judicial permanent)? 

- Com podem crear condicions materials per a mantenir la República independent de manera duradora?

Preguntes que haurien de ser respostes per tots els actors socials i polítics fins a definir unes línies d’acció que colpegessin de manera eficient els interessos econòmics i polítics del règim monàrquic espanyol, que d’una manera tan obsessiva vol capgirar la nostra existència. Cada atac del règim s’ha de veure respost per milers i milers accions que toquin aspectes sensibles del seu entramat de poder. Cal actuar en conseqüència i de manera regular i sistemàtica. Amb una organització eficaç.

Davant una situació d’agressió permanent, és un error actuar només a la defensiva. Cal reaccionar per mitjà de la “Resistència no violenta activa” tot passant a l’ofensiva. La denúncia de l’ocupació ha de ser permanent, en la propaganda i també  de rebuig del poder ocupant. Rebutjar democràticament el poder monàrquic i declarar “persona non grata” tot responsable d’accions repressives, hauria de ser una pràctica creixent arreu del territori.

En el context actual, el Parlament i el govern de Catalunya no haurien d’encapçalar els passos fonamentals cap a la ruptura definitiva sinó que s’haurien de concebre com a elements auxiliars per a facilitar l’avanç de la consciència social i política de la població, promovent “polítiques republicanes” favorables a al poble català (principalment aprovant noves lleis socials com la de “pobresa energètica” abolides pel règim monàrquic espanyol). Promoure un gran debat social per a mostrar el que la República és per al nostre poble.

Per la seva banda, el moviment popular per la independència ha de prendre el protagonisme en el camí cap a la independència i la construcció de la República catalana. El moviment s’ha d’organitzar ara d’una manera que no pugui ser objecte del joc judicial recargolat i capritxós d’aquest règim. Un cop s’ha demostrat que no existeix la via planera “de la llei a la llei” només podrem avançar realment situant la nostra acció fonamental de manera conscient fora del seu abast.

Consideracions d’aquest ordre s’estan debatent al si del moviment i haurien de ser de l’interès permanent de tothom.

Carles Castellanos i Llorenç

Valora
Rànquings
  1. L'encesa de torres, talaies i talaiots de les Illes pels drets humans denunciarà la violència contra les dones refugiades
  2. La Policia Nacional espanyola deté els alcaldes de Verges i Celrà de la CUP
  3. 1960 - El guerriller Quico Sabater és assassinat pel Somatent Abel Rocha i l'exlegionari falangista Pepito Sibina a Sant Celoni
  4. Vuit militants d'Arran detinguts davant del TS a Madrid quan intentaven fer una acció de protesta
  5. Una de les detencions d'aquest matí ha obligat a tancar per un breu període de temps la xocolateria "xocopunt"
  6. Unitat i força contra l’Ocupació. Llibertat presos i preses independentistes
  7. Som Energia celebrarà les 1.000 persones sòcies d’Osona en la jornada "Revolució EnergÈTICA"
  8. Impedeixen a Benet Salellas entrar en una comissaria de la policia nacional espanyola mentre parli català
  9. El darrer judici polític
  10. La CUP considera que la ‘rebaixa’ de les lleis suspeses evidencia la manca de voluntat del govern de superar els límits constitucionals
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid