L’etimologia ens diu que un pres polític és aquella persona a la qual s’empresona perquè les seves idees suposen un desafiament o amenaça al sistema polític establert. La mateixa definició ens adverteix que sovint aquests presoners són qualificats pels governs als que s’oposen de “terroristes”, “subversius” o “sediciosos”. Així ha passat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
L’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium constitueix un fet impropi d’un estat democràtic i de dret, el qual s’escuda per adoptar aquesta mesura la suposada comissió d’un delicte de «sedició», conegut per alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força -o fora de les vies legals- la promulgació o execució d’una llei. Un extrem que, en cap cas, van cometre Sànchez i Cuixart.
Tal com queda recollit en les hemeroteques, el 20 de setembre passat una gernació es va concentrar davant del departament d’Economia a Barcelona per protestar contra els escorcolls que hi feia la Guàrdia Civil i les detencions de diversos alts càrrecs del govern català. En cap moment, les persones concentrades van impedir al cos judicial procedir en la seva tasca, ni tampoc van impedir que sortissin de l’edifici després dels escorcolls. Els mateixos responsables de les entitats convocants van demanar a la gent que no utilitzés la força i es disgregués a mitja nit.
Amb tot i aquestes evidències, els mitjans espanyolistes han aplaudit i secundat l’empresonament de Sànchez i Cuixart, dictat per la jutgessa de la Audiència Nacional Carmen Lamela, la mateixa que fa un any va ordenar l’arrest i entrada a presó preventiva de quatre joves implicats en una trifulga que van tenir amb agents de la Policia Nacional espanyola a la localitat navarresa d’Altsasu.
En la seva crònica d’avui, el diari ABC titlla als presidents de l’ANC i Òmnium d’”agitadors” i “líders de carrer del cop” per reforçar el caràcter punitiu que suposadament haurien comès. També El Mundo fa servir el terme “agitadors del separatisme” amb el mateix objectiu, mentre que El País els identifica com a “promotors de les revoltes separatistes”. Una terminologia amb la qual associa els líders sobiranistes a impulsors d’esdeveniments que alterarien la convivència i la pau social.
A La Razón, el columnista Toni Bolaño s’esplaia en un article que, amb el títol “Els Instigadors”, atribueix els Jordis el fet de “posar a les masses al capdavant del procés”, donant a entendre el caràcter voluble, imprevisible i perillós que tenen les masses. Un tractament força similar a El Español, que destaca que els líders sobiranistes han entrat a presó per “atiar les masses” contra la Guàrdia Civil el 20-S.
Molt més histriònic, en canvi, és Alerta Digital, que obra la informació amb el títol “Aquests dos canalles canvien el seu domicili de Catalunya a Madrid: a presó els ‘Jordis’ per agitar el setge”, o Libertad Digital, que en un llarg article justifica l’empresonament dels president d’Òmnium i l’ANC, de qui acusa d’exacerbar la “turba” que suposadament va linxar una secretària judicial i saquejar tres vehicles de la Benemèrita davant del departament d’Economia de la Generalitat.
En línies generals, aquests i altres mitjans incorporen als seus relats tota la terminologia i vocabulari necessària per justificar i donar pàtina de normalitat a la decisió de l’Audiència Nacional d’engarjolar els dos Jordis. Allò que, en qualsevol altre context seria un escàndol democràtic, en l’imaginari de la caverna es converteix en una mesura correcta i perfectament ajustada a l’estat de dret.
