Encarem una nova etapa del procés d'independència. Després d'anys de mobilitzacions massives i festives, ara les coses s' acceleren i l'Estat comença a mostrar quina és la seva naturalesa real. Ja hi ha importants sectors de l'aparell estatal i de l'opinió pública espanyola que apel·len a l'ús de la força per a sufocar la revolta independentista.
El discurs de la por que va aflorar amb força el 27-S de l'any 2015 ( recordem com les grans empreses i l'estat van amenaçar amb un escenari de caos econòmic en cas de victòria independentista) està tornant a despuntar. Aquest cop el blanc utilitzat son els treballadors públics, a qui s'espanta amb persecucions legals i expulsions del lloc de treball.
No en tenen prou amb això que també amenacen amb intervenir les institucions catalanes i amb més inhabilitacions i penes de presó pels càrrecs electes independentistes i/o demòcrates. Tot s'hi val per tal d'aturar l'exercici de la democràcia i sobretot la proclamació de la República Catalana.
Val a dir que la repressió és defensada pel bloc d'ordre (partits polítics de la restauració borbònica i poders econòmics de l'IBEX 35) i recolzada implícitament per l'esquerra d'ordre, que ja ha fet públic que s'oposa al referèndum unilateral que defensa la majoria parlamentària independentista a Catalunya. I val a dir també que el bloc d'ordre representat al Parlament de Catalunya ( PP, PSC, C'S, CSQEP) té un aliat inesperat gràcies a la corrupció: Germà Gordó, corrupte esquitxat pel cas del 3%. Som davant d’un submarí infiltrat a JxS i que ha passat al grup mixt i a engruixir les files de l'espanyolisme, defensant un full de ruta moderat que l'acaba posant al cantó de les tesis d'UDC i de CSQEP.
Tot fa pensar que les properes setmanes seran d'alta intensitat. Si es fa pública la data i la pregunta assistirem a una escalada repressiva de l'estat, que ja va assajar en el passat sistemes de repressió molt eficaços contra l'esquerra abertzale. Cal per tant estar preparats pels pitjors escenaris, ja sigui una intervenció política de l'estat a gran escala o una forçada convocatòria d'eleccions autonòmiques que el bloc d'ordre reclama . Si l'escenari triat per l'estat és la repressió caldrà valorar totes les possibilitats de resposta popular, inclosa l'activitat clandestina. I si l'escenari és forçar unes eleccions autonòmiques caldrà estar preparats per a fer-hi boicot i declarar una vaga general indefinida.
La situació és complexa i ho serà més les properes setmanes. Resistir la pressió no serà fàcil però la majoria independentista ha demostrat abastament una capacitat de resistència i superació admirable. I estic convençut que ara tornarem a sorprendre al món. Tenim conviccions i ànsies de llibertat, i contra això no hi ha estat repressor que pugui triomfar.
Visca la República Catalana!
