Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Un procés que camina desobeint i tres peticions públiques
01/08/2016 Jordi Martí Font
Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Per Jordi Martí Font, membre de la CGT, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Amb l’aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent per part del Ple del Parlament de Catalunya s’ha donat la primera passa de desobediència clara en el camí que ens portarà a desconnectar de l’Estat espanyol. És, per tant, l’inici del camí real i no només simbòlic, a les quatre províncies, camí de la independència en relació a la legalitat espanyola. 72 vots a favor, 11 en contra, el no vot del PSC i Ciutadans i el PP que van abandonar la cambra.

Tal com explica el text, el Parlament ha aprovat el “mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per a activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent”. És un primer pas que deixa clar que en el camí cap a la independència Junts pel Sí i la CUP anirem junts però no barrejats, a no ser que algú posi pals a les rodes… I fins al moment, aquests pals han pres diverses formes, en els darrers mesos, des de qui hi havia al capdavant (Mas no hi és i el vaixell va) fins a l’obligació d’aprovar uns pressupostos autonomistes obedients, la no aprovació dels quals, malgrat el rebombori mediàtic, no ha aturat el procés… i ja ho sabíem.

Per tant, que ningú forci les coses en el proper conflicte que els sectors més immobilistes de Convergència rebatejada com a PDC preparen al voltant de la moció de confiança de Puigdemont. Crec que la CUP ha de votar-hi a favor aquest proper mes de setembre, però crec també que la confiança no ha de portar afegits impossibles d’assumir del tipus que alguns rumors malintencionats semblen apuntar. Sí a la confiança en Puigdemont, no a votar regals enverinats que pugui portar enganxada.
La CUP vol la independència i no ens plegarem davant cap exigència que no vagi per aquest camí i tingui aquest objectiu. Hi ha d’haver pressupostos de desconnexió, és cert, però s’han de fer tan inclusius com sigui possible i, per tant, no poden anar units a la moció de confiança d’aquí a dos mesos. Ho dic davant els rumors que diuen que la moció de confiança portarà l’afegitó d’uns pressupostos que, en cas que s’hi presentessin, no hauríem pogut llegir, ni debatre, ni proposar-hi esmenes, ni acceptar-los al final.

Seria una greu irresponsabilitat per part del PDC incloure impossibles en la moció de confiança i confiem que ho tinguin clar la resta dels seus companys de Junts pel Sí. Ja sabem que després, els mitjans afins al règim convergent aconseguiran convèncer els seus ‘hooligans’ i voltants que “per culpa de la CUP”, però vist on estem ara potser ja és hora de deixar de jugar i fer les passes clares que, com la de l’aval al procés constituent, ens portarà on la majoria de catalanes i catalans volem anar, és a dir, a saber si qui vol continuar a l’Estat espanyol són majoria o ho som les que en volem marxar i construir una altra realitat jurídica i institucional.

Ho tenim al davant i cal que ho fem tal com hem acordat de forma clara. Un cop vist que el marc legal espanyol no dóna marge d’acció per al dret a decidir, “l’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi”. També és l’hora, gent de les esquerres diverses regeneradors, revolucionàries i reformistes, comuns i voltants, que emprenguem el vol i apostem per la construcció d’un nou marc que, si el fem alhora, serà absolutament d’esquerres, d’esquerres diverses això sí, però no conservador.

La CUP vol la justícia social i ara és l’hora de fer-la perquè podem i perquè som prou gent per tirar endavant un procés constituent des de baix, de forma popular i al servei de les classes populars i més desafavorides. La Catalunya resultant pot arrossegar cap a l’esquerra altres estats del sud d’Europa, sense cap mena de dubte, posar en dubte la construcció racista i excloent de la Unió Europea i la mateixa Uniói Europea neoliberal i de la guerra. Però només podrà ser si abans ens dediquem a construir el nostre país i, per fer-ho, ens cal exercir el dret a l’autodeterminació i fer la independència, o almenys deixar que el poble lliurement decideixi.

I a la gent del PSC, el PP i Ciutadans, que els quedi clar que són també necessaris per a aquest moment històric i que recórrer a les lleis del 1978 per aturar les propostes del 2016 és situar-se fora de la història i alguns d’ells no hi són. Senyores i senyors, posin al capdavant la democràcia i deixin d’amenaçar-nos, o no tenen clar encara que no tenim por i que ho demostrarem tants cops com calgui? Deixin de fer numerats i passin a esdevenir la dreta o el centre-dreta que cal a aquest país que es diu Catalunya, siguin tan espanyolistes com vulguin però no deixin de respectar les decisions democràtiques de la majoria d’aquest tros de món. A alguns els costarà més que a altres perquè vénen d’on vénen però a altres, partits nous però democràtics des de sempre, el debat de les idees sabem que no els fa por, per tant som-hi i fem-lo.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid