L'article "El arma secreta de los españoles que causó carnicerías indiscriminadas en América", publicat a El Confidencial, descriu com els gossos ensinistrats pels invasors espanyols de les terres d'Amèrica van causar estralls entre els indígenes. En aquest sentit, apunta a la idea de la importància de la utilització d'aquests animals com a instrument fonamental per estendre el terror i aconseguir dominar aquells territoris.
Els gossos dels conqueridors eren.
(...) alanos de raça, és a dir, un mestissatge entre dogos i mastins. Eren terribles. Per la seva ferotge presència, representaven la viva manifestació d'una insuportable forma de terror gairebé demoníaca. Sempre anaven en primera línia acompanyant els ballesters i davant dels arcabussers, i per descomptat, quan actuaven conjuntament amb la cavalleria, el pànic que causaven a les files adversàries era extrem.
Tal i com descriu l'article, els animals anaven cuirassats i armats amb diferents punxes i talls, i havien estat especialment ensinistrats per realitzar una funció concreta: l'atac sagant i estendre el terror entre els indígenes, que percebien aquells gossos com monstres desconeguts:
(...) Aquests animals anaven protegits amb sengles tires de cuir en tots dos lloms i unes potents proteccions de feltre que s'estenien des de la creu del tren davanter fins al naixement de la cua, de tal manera que semblaven cuirassats contra qualsevol contingència. Si a això li afegim els ostentosos collarets dentats i el duríssim entrenament al qual els sotmetien els seus amos -que cobraven una soldada a part per gos-, estaríem parlant d'una arma gairebé apocalíptica.
Els infeliços indígenes que en els seus enfrontaments no havien passat l'arc i del matxet i d'algunes pedrades amb bon encert, tenien més por a un alano que a un regiment d'arcabussers.
Els estralls causats pels gossos segurament no es podrà comptabilitzar mai, però un fragment de l'article aporta una idea de les dimensions del crim històric a les terres americanes.
El fet que en aquest genocidi participessin activament aquestes bèsties especiament convertides en armes d'atact i destrucció minva, a més, la hidalguia dels espanyols en la seva versió de la "Conquista", ja que posa de manifest la covardia dels espanyols conqueridors -no s'enfrontaven als indis en el cos a cos sinó que utilitzaven els animals- i els resta els mèrits contruïts mitjançat la literatura apologètica hispànica;
(...) En l'anomenada matança de Cholula, en què es calcula que més de 5000 homes van morir en menys de cinc hores, els gossos alans dels capitans espanyols forjats en les guerres d'Itàlia van ser responsables en gran mesura de la matança indiscriminada, que ha passat a la història com una de les càrregues militars més sagnants. La ferocitat dels gossos va causar una paüra de dramatisme incalculable. El pànic es va estendre, i entre els arcabussers, ballesters i la cavalleria, la tragèdia va adquirir tints apocalíptics. Després de l'assalt, massacre o com es vulgui dir, segons sigui la partitura i objectivitat de l'observador, el contingent sortiria de Cholula al novembre i s'escapçava i incendiava íntegrament la ciutat.
D'acord va anar avançant la conquesta i la guerra s'intensificava, els gossos van cobrar un protagonisme cabdal. Es calcula que en els primers deu anys a partir de 1519, moment de l'entrada de Cortés per Yucatán, fins a l'absoluta pacificació del territori Asteca, arribarien a intervenir en diferents moments fins a 400 gossos com a suport a les tàctiques de combat i en règim de correus.
El diari ABC, però, va fer una lectura més digerible emmarcada en el revisionisme sobre l'ús dels gossos en la colonització espanyola d'Amèrica. Segons un article del 2015 en aquest diari, els gossos només "asustaban" i estaven "ideados para doblegar a los indios":
"Desde primitivos arcabuces que asustaban más que mataban, hasta relucientes morriones que provocaban gritos de asombro entre los nativos americanos. Si por algo son recordados los conquistadores españoles es por llevar consigo hasta el Nuevo Mundo una ingente cantidad de objetos ideados para doblegar a los indios."
El revisionisme històric sobre la colonització espanyola d’Amèrica fa anys que es difon àmpliament als mitjans de comunicació espanyols. L’any passat el diari El País va publicar un article titulat “El genocidio español en América y otros mitos” on l’historiador Rafael Dobado afirmava que el genocidi no va existir i que la població indígena va millorar el seu nivell de vida desprès de ser envaïda pels castellans. Sembla que pel professor Dobado ser envaït pel Regne de Castella és una de les coses més positives que li pot passar a una nació perquè dos mesos abans havia publicat un article titulat “La derrota rentable de 1714” on afirmava que la “Guerra de Sucesión tuvo consecuencias económicas favorables para Cataluña”.
