L'alcalde, Dani Cornellà (CUP), ja ha anunciat que presentaran recurs. Creu que es tracta d'una sentència "política" i diu que "no és casualitat" que arribi ara, enmig de les imputacions pel 9-N, i quan Societat Civil Catalana (SCC) demana il·legalitzar la CUP.
La sentència, emesa pel Jutjat Contenciós 1 de Girona, arriba després d'un serial judicial que s'allarga des del 2012. Però que encara no el tanca, perquè hi ha possibilitat de presentar recurs. L'Ajuntament de Celrà, aleshores governat per la CUP i iCelrà, va aprovar la moció per declarar-se "territori català lliure i sobirà" al ple del 18 de setembre d'aquell any.
El primer a les comarques nord-orientals i el vuitè català
Amb aquesta sentència, Celrà es converteix en el primer municipi de les comarques nord-orientals que rep una sentència que tomba la declaració com a territori català lliure i sobirà. A tot Catalunya, ja n'hi ha set més (tots, a la demarcació de Barcelona) que també han rebut resolucions en aquesta mateixa línia. En concret, el d'El Bruc (Anoia), Cercs (Berguedà), Arenys de Munt (Maresme), l'Esquirol (Osona), Sant Julià de Vilatorta (Osona), Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).
A les comarques nord-orientals, també hi ha altres ajuntaments que han rebut demandes de la Delegació del govern espanyol a Catalunya per haver-se declarat territori català lliure i sobirà. Fins ara, la justícia havia donat la raó als ajuntaments (com en el cas de Palau-sator, Torroella de Montgrí, Santa Pau, Girona, Fontcoberta, Campelles, Ribes de Freser, Ripoll i Hostalric).
