Diputades i diputats electes de la CUP-Crida Constituient han fet una posada en escena a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per visualitzar que el conjunt de la formació està compromesa en la construcció d'un nou país. Per fer aquest camí, la CUP té molt clar que cal saber el què, el com i el quan, i després ja vindrà el qui. I és tal com va dir la número 2 de la llista, Anna Gabriel "Disculpeu les molèsties: no hi haurà govern autonòmic, hi ha d’haver govern de transició a la República”.
A continuació, Albert Botran, seguint la idea de govern de transició a la República, els reptes del país implica posar sobre la taula de negociació "la ruptura democràtica, el pla de xoc i el procés constituent". Ara bé, Botran va remarcar que s'actuarà amb "amb gererositat, amb alçada de mires i estratègia guanyadora".
Ruptura democràtica
La primera i la que condiciona la resta és impulsar una declaració “institucional” a la cambra catalana que serveixi per denunciar “l’absoluta incompetència del Tribunal Constitucional” i per anunciar que Catalunya deixa d’acatar les sentències espanyoles i passa a actuar “unilateralment”. Només a través de “microruptures”, creu la CUP, es podrà garantir que el procés és “irreversible”. Per això, van exigir que es desobeeixi la llei Wert, la llei mordassa o la nova reforma de la llei de l’avortament. Un procés que el candidat per Girona, Benet Salellas, va definir com de “ruptura destituent” i que hauria de servir per esquivar els principals embats de l’Estat.
Un pla de xoc d’emergència social
Després del que consideren que seria “un punt de partida clar que marcaria el procés de construcció”, la formació vol la redacció d'un pla de xoc que faci front a les emergències socials que afecten una part de la ciutadania i que estan relacionades amb els subministraments bàsics d'aigua, llum i gas. En aquest torn va ser Eulàlia Reguant qui va parlar d'un pla de 39 mesures i de la revisió de les privatitzacions que s'han portat a terme en les dues últimes legislatures. Reguant va indicar, sense concretar, que volen que es revisin fins a deu privatitzacions.
El procés constituent
Una tercera exigència que ahir va repetir la formació -aquestes idees, desgranades durant la campanya, es converteixen ara en línies vermelles-és deixar de considerar el Parlament com un organisme “autonòmic” per convertir-lo en una “assemblea constituent”, és a dir, en “l’articulació central” en què es debatin les bases d’un eventual nou estat català. Així ho va explicar el cap de llista, Antonio Baños.
Josep Manel Busqueta, número 3 de la llista que afirmava que a parer de la CUP, les negociacions de veritat "són al carrer, amb la ciutadania mobilitzada per la defensa de la sanitat i l'educació pública". Per Busqueta, l'important ara és eixamplar el moviment amb gent que fins ara s'ho ha mirat des de la distància. “Estem determinats a portar-ho a bon port per sobre de partits i sigles.” I l'últim, i no pas menor, avís: “A Madrid i a casa hi ha gent que treballa per associar el procés a una sola persona, però nosaltres sabem que el procés és col·lectiu, plural i profund”, va cloure
