Dissabte passat, unes 300 persones van acudir a Can Xammar, en el primer acte de campanya de la CUP a Mataró. L’acte va comptar amb la Antonio Baños, cap de llista de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya, i Xavier Safont-Tria, número tretze de la llista.
Baños va iniciar el seu discurs recordant que la Unió Europea i l’OTAN són màquines de guerra contra els pobles de l’orient mitjà, que generen misèria i drames humanitaris com el dels refugiats. Específicament, va denunciar els atacs de Turquia contra al poble kurd i va reclamar una actitud crítica envers aquestes institucions.
Baños va dir que el que es coneix com a procés català és una autèntica revolució. En aquest sentit, va destacar la importància de la mobilització popular i la necessitat d’articular la desobediència per assolir la independència. Va assenyalar que sense ruptura amb l’Estat espanyol i amb la Troika no hi haurà independència i va afirmar que la CUP és l’aposta segura per desplegar un programa d’emergència social i per la independència enfront de la temptació d’alguns de seguir aplicant polítiques d’austeritat i d’allargar el procés sine die.
El cap de llista cupaire ha destacat que “votar CUP és anar sobre segur. La CUP és garantia que passin coses”, i ha recordat la comissió d’investigació del frau (cas Pujol), la prohibició de les bales de goma o la mateixa convocatòria del 9N.
Xavier Safont-Tria va subratllar el caràcter plebiscitari del 27S i va dir que no són unes eleccions per a canviar un govern per un altre, sinó per trencar amb el marc polític espanyol, ja que dins d’una autonomia intervinguda és impossible desenvolupar cap política social, i sense independència no hi haurà canvi social. En aquest sentit, va fer una crida a la gent de Podem i d’ICV demanant-los que deixin d’apuntalar l’Estat espanyol i s’apuntin al bloc de la ruptura per impulsar el procés constituent català.
L’acte va comptar amb l’actuació musical d’Escapada i les lectures poètiques de Genís Mayola i Maria Majó, que van llegir “Podries” de Joana Raspall i “Oda a la dialèctica” de Bertolt Brecht.
