Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
«La nació catalana la formaven els regnes de València i Mallorca i Catalunya que eren territoris federats i confederats amb Aragó»
14/08/2015 Hemeroteca

Com neix la vostra admiració pel General Basset?

Fent classes d'història em vaig adonar que els valencians coneixen el Cid Campeador i fins i tot, en William Wallace, per la pel·lícula Braveheart, però, en canvi, no coneixen res de la figura de Joan Baptista Basset i me'n vaig adonar que l'estat espanyol, sistemàticament, ha negat als seus ciutadans la possibilitat de conèixer la seva història i d'aquesta manera, la gent no és conscient d'on som.

Aleshores vaig parlar amb una sèrie d'historiadors del País Valencià i varem crear un grup de recreació històrica que és diu Regiment de Miquelets del Regne de València. L'any passat varem participar en els actes del Tricentenari a Barcelona.

Qui és Joan Baptista Basset?

Basset va néixer a València, la tradició diu que és d'Alboraia, però l'únic document que tenim al respecte diu que va ser batiat a València. Va fer carrera militar fora de la corona d'Aragó, va ser a Milà, va lluitar contra els turcs i al finals del Segle XVII va venir cap a Barcelona i fins la seva mort va lluitar contra els Borbons o va estar empresonat. Finalment, el gener de 1728, va morir a Segovia.

El qualificau d'heroi...

La diferència entre en Basset i, per exemple en Guillem Riera, el nostre heroi mallorquí, és que Riera va morir en un acte heroic i en Basset va tenir la sort de no morir i va estar més de trenta anys lluitant contra l'absolutisme, això li confereix un aire especial. A banda és un dels herois de la resistència de Barcelona. Més que en Villaroel, que era borbònic i es va passar a l'austriacisme.

En Basset, abans de la Guerra de Successió ja lluitava contra l'absolutisme, de fet el 1665 ja era a Barcelona lluitant. Va ser una persona que es va dedicar a defensar ciutats i pobles, com Dènia, Xàtiva, València, Alzira... I Barcelona.

La defensa de Barcelona és un fet impressionant. Gràcies a valencians i mallorquins. Com que no hi havia prou munició, els valencians feien focs d'artifici i els mallorquins, de nit, podien disparar als borbònics. Estam parlar de què 6.000 persones defensaven una ciutat contra 30.000 i, tot i amb això, varen aguantar més d'un any el setge. Un èxit brutal. Totes els periòdics europeus parlaven de la defensa heroica de Barcelona

Què és el Projecte Basset?

No és res més que recuperar la memòria històrica per als valencians. L'any 2007 es va fer el Tricentenari a València, però com que totes les institucions estaven governades pel PP no es va fer res des de les institucions i va ser des des de la societat civil que es varen emprendre iniciatives.

La idea és fer recerca sobre Basset i el context històric en que va viure, i fer conèixer el personatge.

Si miram el currículum escolar, a l'assignatura d'història no es parla de la Guerra de Successió. Com a molt els llibres hi dediquen un paràgraf. En canvi és un episodi cabdal de la nostra història.

Quines iniciatives preparau?

Des del Projecte Basset hem fet un musical i s'està preparant una novel·la i un guió per a fer una pel·lícula. També demanam que el futur corredor mediterrani dugui el nom de “Corredor Basset”.

Què en trobau de la commemoració del Tricentenari?

Crec que Espanya ha guanyat una batalla. Com ja he dit, al País Valencià els actes varen ser només els promoguts per les entitats de la societat civil. Ha estat massa “regional” a excepció d'algunes iniciatives puntuals i massa aïllades per ser una nació. Quan el terme nació catalana era ben habitual. Al 1701 les Corts parlen de nació catalana formada pels regnes de València i Mallorca i Catalunya que eren territoris federats i al seu torn, confederats amb Aragó.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid