El 14 de març de 1971, el Consell de Ministres franquista aprovava la construcció d'una refineria de petroli a Tarragona. Entre 1973 i 1978, els polígons de la ciutat van acollir tant la construcció de la refineria com de les plantes d'etilè. Van ser anys de creixement de la ciutat, d'arribada de milers i milers de persones majoritàriament procedents d'altres indrets de l'Estat espanyol que es van establir a Tarragona i van fer seva aquesta ciutat.
Han estat 44 anys en què la indústria petroquímica ha convertit una capital administrativa de província, la Tarragona hereva de l'Imperi Romà però on la revolució industrial gairebé va passar de llarg, en capital de la indústria petroquímica europea, amb un dels polígons més importants de la Mediterrània.
Aquesta valoració evidentment positiva, a nivell de llocs de treball sobretot, mai no ha deixat d'anar acompanyada d'una altra valoració radicalment contrària, la que apuntava a la possible perillositat d'aquesta indústria per a la vida humana, per a tarragonines i tarragonins. La petroquímica sempre ha generat sospites de manca de seguretat ambiental, pel consum que fa d'aigua potable de l'Ebre i, sobretot per la manca d'estudis seriosos en relació a quines substàncies tòxiques s'aboquen a l'aire de totes i tots, i quines malalties poden provocar aquestes substàncies. I a aquesta sospita també s'hi afegeix la que també desperta el Port de Tarragona, també un dels més importants de la Costa Mediterrània, i alhora un gran emissor de contaminants a l'aire.
És vergonyós que en 44 anys pràcticament no tinguem cap estudi sobre aquests dos temes: contaminació ambiental i salut pública. Cap estudi seriós, estem dient, i que s'hagi elaborat amb voluntat de ser divulgat entre el conjunt de la població. Sí que sabem, des del 2014, que el semen de la comarca del Tarragonès és de pèssima qualitat i que a l'aire tarragoní es respiren 550 substàncies potencialment perilloses.
El 2012, els ajuntaments del Morell, Vilallonga del Camp, Constantí i Perafort-Puigdelfí acordaren finançar un estudi de qualitat de l'aire impulsat per la Plataforma Cel Net. Aquest estudi, fet al polígon nord de la petroquímica, assegurà una presència elevada de compostos químics nocius i cancerígens com el benzè, el 1-3 butadiè i el benzo(a)pirè. Les dades, fins aleshores, desconegudes, són molt preocupants.
Ara, també gràcies a la feina feta per Cel Net, l'Ajuntament de Tarragona aprovarà aquest divendres la realització d'un altre estudi que, en aquest cas haurien d'impulsar el mateix Ajuntament de Tarragona junt amb els de la Canonja, Salou i Vila-seca (i potser fins i tot Reus), aquest cop al polígon sud.
Arribem 44 anys tard, perquè a més de llocs de treball cal assegurar una bona qualitat de l'aire. I aquesta és possible si no es fa la vista grossa i, sobretot, si no hi ha opacitat per tal d'afavorir empreses que potser no es dediquen només a fer el bé. I diem “potser” perquè fins que no tinguem l'estudi de l'aire del polígon sud aquesta és una dada oculta, amagada i que mai més ho ha d'estar.
Volem saber què respirem i ho volem saber ara. En aquest sentit, des de la CUP de Tarragona hem apostat per proposar a totes les altres forces del Plenari l'estudi que demanava Cel Net, i afortunadament aquest divendres la moció en defensa d'aquest estudi és presentada conjuntament per la CUP, ERC, Ciutadans, CiU i ICV-EUiA. I diem afortunadament perquè sense aquests altres grups la moció no podria prosperar de bon principi. A més, molt possiblement, PP i el PSC també hi votaran a favor, i la moció s'aprovarà per unanimitat.
Ara bé, més enllà de votar-hi a favor o de presentar-la, allò que caldrà a partir del moment en què la moció s'aprovi és desenvolupar-la i fer que aquest estudi esdevingui una realitat. Ni podem ni volem passar 44 anys més sense saber què respirem. Per tant, un cop aprovada la moció, ens posarem en cos i ànima a fer que es compleixi el què s'hi diu, sense descafeïnar-la i sense endarrerir-la. És el nostre compromís i el de totes les persones que ens estimem aquesta ciutat i, sobretot, la vida de qui hi viu, de totes les tarragonines i de tots els tarragonins.
