Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Solidaritat internacionalista
La CUP de Mataró se solidaritza amb el poble kurd

El passat dissabte 13 de desembre la CUP Mataró va organitzar una conferència sobre el Kurdistan titulada: 'La revolució social i de la dona al Kurdistan de Síria, Perspectives d'un Kurdistan independent'.

 

18/12/2014 Política

L'acte de solidaritat amb el poble kurd a Mataró va comptar amb la participació de Jordi Vàzquez de KurdisCat (Comitè Català de Solidaritat Internacionalista).

El Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan és l’expressió de solidaritat del nostre poble amb aquesta nació asiàtica.

El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món en termes demogràfics. Arran de la descolonització del primer terç del segle XX, el Kurdistan fou esquarterat artificialment entre Iran, Iraq, Turquia, Síria i, en menor mesura, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan. La seva població és aproximadament de 40 milions de persones.

Cap dels Estats on viuen els kurds reconeix el seu dret a l’autodeterminació. Així mateix els reprimeixen amb violència entre la indiferència internacional; per això una dita kurda afirma que “els kurds només tenen com a amics les muntanyes”.

Les poblacions kurdes han mantingut una constant resistència a les polítiques assimiladores dels quatre grans estats opressors. Això ha suposat revoltes, l’organització popular i la conservació de les seves tradicions.

Turquia nega els seus drets: prohibeix la seva bandera i fins i tot el seu nom per l’eufemisme “turcs de les muntanyes”. Des de 2009 hi ha un molt limitat reconeixement en aspectes formals. Els partits nacionals kurds han estat prohibits diverses vegades però guanyen les eleccions clarament. Una guerrilla kurda combat des de 1984 a la zona frontera amb Iraq.

A Iraq els kurds es van revoltar ja a la primera guerra del golf (1991) contra el règim de Saddam Hussein. Des de llavors els kurds mantenen una zona autònoma amb govern propi sota protecció internacional. La caiguda del règim (2003) va suposar la fi d’un malson que va incloure matances amb gas a més de 5.000 persones el 1991.

A Iran els kurds són negats absolutament i executats pel govern teocràtic que persegueix tota reivindicació. Diverses vegades els kurds de l’actual Iran han establert estats propis de duració considerable. Des de 2004 alguns kurds han passat a la clandestinitat organitzant una guerrilla.

A Síria s’ha practicat una substitució ètnica afavorint un canvi demogràfic a favor dels àrabs en zones kurdes on hi ha recursos naturals com el petroli. La repressió del govern ha empresonat els activistes kurds. Entre 1965-73 el govern va promoure l’Arab cordon apropant immigrants àrabs a zones kurdes. Els kurds foren desposseïts de propietats i fins i tot el vestit tradicional és prohibit. Aprofitant la guerra civil síria, des de 2012 els kurds han passat a controlar gran part del seu país, cosa que ha permès desenvolupar un nivell considerable d’autoorganització sota criteris ecologistes, d’ajuda mútua i de respecte al paper de a dona.

Els kurds a Armènia tenen certs drets culturals, els de Geòrgia foren perseguits per Stalin i els d’Azerbaidjan són oficialment cada cop menys.

Els kurds exiliats (Alemanya, França...) i persones solidàries han organitzat diferents iniciatives a favor del Kurdistan. Aquestes eines han estat vitals per aconseguir la intervenció internacional a Iraq el 1991 o que Turquia hagués d’afrontar les preguntes de la comunitat internacional sobre la repressió exercida sobre els kurds. Així cal destacar la campanya internacional ‘Peace for Kurdistan’ endegada el 1994 per diverses personalitats britàniques com Lord Avebury, Lord Rea, diputats i eurodiputats o el pensador Noam Chomsky.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid