Aquest bloc va ser creat després de l'escàndol mediàtic que va suposar la publicació del document "Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya I: la Força Naval" realitzat per integrants de la sectorial de Defensa de l'ANC. Des d'aquesta nova plataforma, un grup d'independentises avesats als temes militars i de defensa publiquen un conjunt d'anàlisis i propostes "sobre la política de defensa d'una futura Catalunya independent, sense comprometre amb les nostres opinions el conjunt de l'ANC i no entorpir la seva tasca dreçada a l'objectiu immediat d'assolir la independència del nostre país."
Els membres d'aquest col·lectiu asseguren que plantegen la seguretat d'un futur Estat català des "d'un punt de vista teòric i amb una aproximació que vol ser acadèmica (o tant acadèmica com sigui possible malgrat el fet lamentable que a Catalunya no s'imparteixin cap mena d'estudis sobre temes de defensa o d'anàlisi estratègica)."
El nom de "Societat d'Estudis Militars" remet a l'organització militar secreta del separatisme dels anys 20, vinculada a Acció Catalana i a Lluís Nicolau d'Olwer.
Els autors d'aquest bloc es reivindiquen "com a continuadors de la tasca endegada per la sectorial de Defensa de l'ANC i, com que no volem reescriure el passat, n'assumim els documents que marquen les línies de treball (...)"
El bloc dóna mostres d''un gran coneixement de l'estructura i funcionament dels exèrcits actuals i en termes històrics, però fa palesa una tendència pro-OTAN en les seves valoracions i a l'hora d'aborar els criteris de defensa, que sempre apunten a una aliança amb els estats immperialistes occidentals.
"Desmuntant les mentides del "lobby" pacifista"
Una de les entrades d'aquest bloc, l'apartat "Descobrint la realitat", planteja dubtes i qüestions per rebatre el "pacifisme" entès com ingenuïtat. Una crítica que ja s'ha realitzat des d'altres sectors del moviment independentista, com ara en el cas de la crítica al Manifest de Pau i Treva des de la Fundació Xirinacs.
Aquest apartat inclou tres articles: El "pacifisme" de l'Índia, Els Països Bàltics: la mida no és excusa i Txèquia i Eslovàquia, des d'on es rebaten alguns plantejaments
En el cas de l'article sobre l'Índia, escrit recorda que l'expulsió l'alliberament de l'Imperi del Regne Unit no s'hagués donat sense la preparació militar que havien adquirit molts indis: "Londres era ben conscient tant de les seves possibilitats després de la Guerra, com de les de l'Índia. Per descomptat, la pressió que exercí Ghandi i els seus seguidors fou cabdal, sobretot per despertar la consciència nacional del seu poble, però arribat al moment de la declaració d’independència el 1947, tenia darrere seu una força de 2 milions de soldats, com la que hem descrit [Es tractava d'un gran contingent d'indis que van participar en la II Guerra Mundial, i que van adquirir una important experiència militar a mercè de la formació anglesa], que creia que amb els seus sacrificis a la guerra s’havia guanyat el dret a decidir el futur del seu país. La Gran Bretanya va haver de ser summament diplomàtica, més enllà de la justícia de les reivindicacions de la colònia, perquè ja no podia comptar amb l’exèrcit indi com a força repressora, com el motí de Bombai de 1946 havia demostrat. Imposar la seva voluntat colonial per la força de les armes havia esdevingut impossible des del moment en què les forces armades índies es van posar del costat del seu poble. No cal dir que les reivindicacions no-violentes són més fàcils d’assolir quan es tenen 2 milions d’homes armats que les recolzen."
Quant al cas dels Països Bàltics, en fa una anàlisi semblant, apuntant una crítica envers les mancances de les mobilitzacions del sobiranisme català quan emulava la Via Bàltica: "La independència dels Països Bàltics, malgrat emprar mobilitzacions pacífiques, com la cadena humana, estigué dotada d’un gran sentit d’Estat. Des del primer moment es treballà l’àmbit de la Defensa, doncs eren coneixedors de les responsabilitats de l’emancipació. Els catalans podríem aprendre d’ells a no confondre la part pel tot, i més concretament, no creure’ns que simplement amb mobilitzacions massives al carrer n’hi ha prou per ser independents. Sense una convicció clara de les estructures d’estat que calen, en aquest cas, les forces armades, no podem aspirar a ser reconeguts per la comunitat internacional."
