A grans trets, la Fundació posa l'accent en aquest comunicat en el fet que s'hagi silenciat la figura i el pensament de Lluís M.Xirinacs en un manifest independentista i que aboga per la no-violència. Contretament es denuncia que "Silenciar-lo és amputar el nostre país i la nostra força."
Aquest posicionament s'ha realitzat des de diversos arguments, com ara que consideren aquest manifest "desorientador i incomprensible no fer esment a la font d’on arrelen les referències històriques actuals esmentades, és a dir, la Marxa de la llibertat o la Constitució de l’Assemblea de Catalunya, que en el nostre país han estat la base del moviments socials noviolents previs a l’actual etapa política."
Amb aquest escrit també es fan la pregunta sobre el fet que la figura cabdal de la lluita no-violenta als Països Catalans no aparegui ni tan sols esmentada al manifest: "La referència a Gandhi i Luther King és compatible, en el nostre país, amb l’al·lusió a Lluís Maria Xirinacs, referent a la nostra nació de la lluita noviolenta d’alliberament, de vera pau i de vera democràcia en el marc del nostre entorn històric i cultural. Silenciar el seu testimoni és manllevar força al poble català."
També crítica l'ús del terme "problema", concretament l'expressió "malgrat els problemes que ha patit el poble català", ja que la Fundació consideren que la utilització del terme "problemes" no defineix els segles de dominació i de submissió actuals que pateix el poble català.
Apunta igualment que "cal donar força i confiança a les bases de l’ANC (que no apareix esmentada en cap moment en el manifest), que té la legitimitat per afrontar amb fermesa noviolenta el procés cap a la independència i per poder fer front a la força, que pot ser alhora, violenta i “legal” de l’estat espanyol. Davant d’aquest escenari, l’actitud noviolenta no pot sorgir de la improvisació sinó de l’acurada preparació del poble."
El comunicat de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs també destaca, per contrarestar el posicionament acrític i incondicional del manifest pacifista de Pau i Treva que: "no es pot desarmar la paraula del poble quan segueix el camí de la pau i l’entesa", Com deia Lluís Maria Xirinacs “la noviolència pura és una utopia inassequible en aquest món però és qüestió de tendir-hi amb el màxim esforç que siguem capaços”. És necessari advertir que el rebuig a la violència ha de ser contextualitzat. Lluís Maria repetia sovint una frase atribuïda a Gandhi: “m’estimo més un violent valent que un noviolent covard.” Hi ha, doncs, violència ofensiva, defensiva, la dels poderosos, la dels humiliats, violència física i militar, verbal, d’estatus social, d’edat, de gènere, cultural, nacional, lingüística, estructural, comunicacional, política, religiosa, econòmica... Es rebutja la violència “vingui d`on vingui”? En Lluís M. també deia que “la violència és la força que impedeix el desenvolupament de la força d’un altre”...”La pau no s’ha de buscar com a fi. La violència és l’últim recurs desesperat després d’esgotar tots (i són molts) els camins d’humanitat per a resoldre els conflictes.”
