Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
#ÉsMaó
La Plataforma per la Llengua rebutja la modificació definitiva de Maó

L'equip del govern municipal de Maó, en mans del PP, aprova avui l'espanyolització definitiva del topònim de la ciutat: de Maó a Maó-Mahón

25/03/2013 Llengua
Campanya per evitar l'espanyolització del topònim Campanya per evitar l'espanyolització del topònim

La Plataforma per la Llengua ha expressat el seu profund desacord i indignació per la més que probable modificació definitiva del topònim oficial del municipi de Maó que es preveu aprovar aquest vespre al ple de l'Ajuntament menorquí, governat pel Partit Popular amb majoria absoluta. El govern municipal ha fet cas omís a la multitud d'al·legacions presentades per la ciutadania contra el canvi de nom i als criteris de la Universitat de les Illes Balears i de l'Institut Menorquí d'Estudis, que avalen el manteniment de Maó com a topònim oficial. Després del ple d'aquest vespre, només mancarà aprovar el canvi de nom en el Consell de Menorca perquè la denominació bilingüe sigui plenament efectiva.

En el text, la Plataforma lamenta profundament la modificació del topònim oficial de la ciutat de Maó i la ridícula creació d'un nou topònim bilingüe, compost, indivisible i sense cap tradició ni l'aval de la Universitat de les Illes Balears. L'entitat creu que aquesta modificació de la toponímia respon a un nou capítol de l'ofensiva contra la llengua catalana impulsada pel Partit Popular amb l'objectiu d'estroncar la normalització lingüística del català a les Illes Balears i convertir la llengua pròpia del territori en un reducte folklòric.

El passat dia 29 d'octubre el ple municipal va aprovar provisionalment el canvi del nom oficial de la ciutat i del municipi, de MAÓ a MAÓ-MAHÓN. Aquest canvi fou possible gràcies a la Llei 9/2012 de 19 de juliol, de modificació de la llei 3/2007, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que en el punt 5 de la disposició final primera indica, entre d'altres, que els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament. Cal recordar que aquesta llei fou impulsada per l'executiu popular de José Ramón Bauzà per marginar l'ús de la llengua catalana de les institucions públiques de les Illes Balears i que ha tingut una important contestació social arreu del territori.

Valora
Rànquings
  1. El Col·lectiu de Dones dels Països Catalans consolida la xarxa i incorpora dones de Catalunya Nord
  2. L’ANC convoca una protesta contra l’homenatge a la selecció espanyola al Camp Nou
  3. Elena Gual reivindica un independentisme disposat a desobeir fins al final
  4. La CUP crida a mobilitzar-se dissabte a Barcelona contra Save Europe Act i la xenofòbia
  5. Els eufemismes de l’explotació reproductiva
  6. «La regió on la cultura pot ser una arma»: France 24 posa la mirada sobre l’independentisme després de l’1-O
  7. La 58a Universitat Catalana d’Estiu obre a Prada mirant al futur dels Països Catalans
  8. La vaga continua tancant biblioteques de Barcelona davant el silenci de l’Ajuntament
  9. La Coll@nada defensa el caràcter antiracista del «Fes-ta el dinar» davant Aliança Catalana
  10. De Prada 1976 a Prada 2026: ja no n’hi ha prou de parlar dels Països Catalans
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid