Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925-28 de gener de 1993), poeta, editor, crític literari, intel·lectual i activista cultural, es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona (1947) i fou funcionari d'Obres Públiques. Fill de militar, passà la primera infantesa a Galícia. Es va casar amb Encarna Viñas, de família catalanista i d'esquerres, que influí en la seva presa de consciència lingüística i cultural.
El 1951 participà a Els poetes insulars de postguerra, recull seleccionat per Manuel Sanchis-Guarner. Amb Blai Bonet, Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover integra l'anomenada Generació dels 50. És autor de diversos poemaris. Llompart va col·laborar a Papeles de Son Armadans entre 1956 i 1961, any en que inicià la seva tasca a l'editorial Moll, a la qual estaria lligat durant tota la seva vida. Fou professor a la delegació de Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i més tard a la Universitat de les Illes Balears. També fou membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president dels Jocs Florals de Barcelona. Publicà un gran nombre d'articles i ressenyes literàries en revistes culturals i en premsa diària.
Durant els darrers anys del franquisme i la transició destacà pel seu compromís cívic, molt vinculat a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Fou president de l'Obra Cultural Balear i vicepresident per les Illes Balears de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1982 li varen ser concedits el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. L'any 1992 va rebre diversos homenatges institucionals i populars, tots ells amb una elevadíssima participació social. Va morir a Palma el 28 de gener de 1993, víctima d'un infart.