La nostra llengua, la dels nascuts aquí i allà, la dels que vingueren fa anys i els que han arribat, la dels que naixeran aquí i la dels que hi vindran, serà el català. La nostra llengua, el català, és la llengua que va arrelar en aquest racó del sud de la mediterrània, una variant autòctona que amb els segles i les dècades s'ha anat empeltant i eixamplant. Una llengua que als Països Catalans parlem, entenem, llegim, escrivim, pensem, milions de ciutadans europeus, una llengua amb un passat i una tradició literària, però sobretot una llengua amb futur i amb ganes d'acollir nous ciutadans.
Però la nostra llengua ha hagut de patir i de valent per poder sobreviure i molts dels ciutadans i ciutadanes d'aquest tros de món anomenat Països Catalans han patit la persecució i repressió d'institucions que l'han volgut silenciar i aixafar. Una persecució que es remunta a temps pretèrits i que continua vigent i ben encesa. Una llengua, per poder créixer i florir necessita un entorn, un espai en el qual poder desenvolupar-se i normalitzar-se i que els ciutadans d'un territori puguin usar-la amb normalitat.
I avui, el català no pot jugar aquest rol de vehiculació amb normalitat perquè els estats espanyol i francés fan tot el possible per impedir-ho. L'episodi del ministre Wert és el darrer d'una llarga de cadena de seqüències encaminades a minoritzar el català, marginar-lo, qüestionar-lo, reprimir-lo i esborrar-lo de l'espai comunicacional del país. Sentències, interlocutòries, decrets, manipulacions, interessos polítics, dictadures, Tribunals Constitucionals...eines totes elles emprades sovint per esborrar i ensorrar el català.
Per tot això cal treballar per tal que el català sigui la llengua d'us preferent al territori dels Països Catalans on la llengua catalana hi és històrica i present. La gestió democràtica de la diversitat lingüística, l'ímpuls del poliglotisme i el coneixement d'altres llengues, el respecte a les minories, la immersió a l'escola i a d'altres àmbits i la potenciació del rol comunicatiu, vehicular i cohesionador del català han de ser les directrius de la política linguïstica a Catalunya i en aquells territoris dels Països Catalans on el català hi és present. Sense aquesta premissa la nostra llengua no pot sobreviure i si seguim amb la deriva actual ben aviat formarem part de la llista negra de linguicidis que hi hagut i hi ha al món. Per tot això cal apostar per enfortir la llengua, parlar-la, usar-la, ensenyar-la, aprende-la, gaudir-la. El nostre poble ha estat víctima d'abusos i imposicions i son molts els patriotes que s'han jugat la pell per salvar la llengua catalana. Per tots ells, el millor homenatge és resistir, lluitar, crear, treballar pel català.
