La CUP-Alternativa d'Esquerres defensa la radicalitat democràtica i la màxima participació popular com a eines per a la gestió política i via per portar el poble català a la seva independència. Segons la formació, així "tindrem més forces per construir una República amb més drets socials i democràtics".
La CUP té com a aval la seva experiència municipal. Amb pocs mesos, una de les prioritats dels ajuntaments on governa la CUP han estat els processos participatius. Amb exemples concrets, com la consulta que l’Ajuntament de Viladamat (Alt Empordà) ha promogut al voltant de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, o el procés participatiu per decidir les ordenances fiscals a Arenys de Munt.
En aquest municipi del Maresme la CUP va promoure la primera consulta sobre la independència, que va donar lloc a una mobilització participativa inèdita a nivell europeu, basada en el dret de vot de totes les persones empadronades majors de 16 anys, independentment de la ciutadania.
Aquesta manera d’entendre la política no és nova. De fet, el primer municipi de l’estat espanyol que va promoure una consulta popular va ser Arbúcies (La Selva), que ho va fer el 6 d’abril de 1986 per decidir sobre una qüestió urbanística.
La CUP ha destacat que en el seu programa es proposa avançar cap a un model de democràcia “real, popular, horitzontal, participativa, directa, activa i inclusiva”, i que una de les mesures concretes serà l’obligatorietat de convocar referèndums “per aprovar totes aquelles lleis que afectin qüestions i àmbits d’interès general”.
