Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Humor
La trompada del rei espanyol satiritzada a la xarxa

La caiguda del rei Juan Carlos I i la trompada que va patir ha estat reproduïda amb humor a la xarxa. De vegades els fotomuntatges satírics no contenen una càrrega crítica, i es queden en la broma inofensiva

04/08/2012 Política

La caiguda del rei espanyol en ensopegar amb un esglaó ha recorregut la xarxa i ha estat reproduïda amb precisió per diverses televisions. A diferència d'altres trompades del borbó, aquesta s'ha pogut visionar amb tota precisió, concretament com el cap de l'Estat topava de morros contra el terra.

Ahir la xarxa es va inundar d'imatges que satiritzaven i celebraven la caiguda i el cop que va patir el monarca espanyol. Com en l'ocasió de l'escàndol per la cacera d'elefants a Botsawa, que va generar un rebuig generalitzat i carregat d'humor.

Ara bé, tot i que aquesta reacció ràpida i satírica ha aprofitat per posar de manifest la niciesa del rei, o la manca de destresa o senzillament una mostra d'alegria per la trompada reial, altres reaccions més innòcues han inundat igualment la xarxa.

Tal i com va succeir amb el famós “¿Por qué no te callas?”, amb una ràpida reacció dels serveis secrets espanyols haurien generat un conjunt d'imatges inofensives en la seva crítica per atenuar la corrosiva crítica d'altres fotomuntatges. Així, al costat de les imatges que associen la caiguda del rei amb una paràbol·la de la decadència de la monarquia hispànica, o bé remeten a l'escàndol per la mort d'elefants, aquest cop també s'ha inundat la xarxa en poques hores amb imatges anodines i inofensives: per exemple el fotomuntatge del rei ballant un rap o bé les imatges del rei espanyols saltant a la piscina.

Sigui com sigui, en les tertúlies televisives i radiofòniques no s'han sentit referències a la senectut i la incapacitat del rei espanyol, cosa que sí que va passar durant aquests anys amb altres relliscades o trompades de caps d'Estat, especialment la de Fidel Castro, que va generar innombrables especulacions en articles i tertúlies.

La patacada es va produir quan el borbó visitava la seu de l'Estat Major de la Defensa, quan el es disposava a entrar a l'edifici envoltat de militars d'alt rang, que ha envoltat el rei caigut per evitar que se'n prenguessi imatges. Un mer esglaó ha produït la trompada, mentre realitzava l'habitual salutació a la premsa i just després que saludés els generals de l'Estat Major.

Poc després de produir-se la caiguda, les autoritats presents a l'acte, entre elles el ministre de Defensa, Pedro Morenés, el van envoltar per ajudar-lo, però el cap de l'Estat es va agenollar i es va incorporar sol.

Segons el comunicat oficial que ha repetit la premsa, el borbó va continuar va mantenir una videoconferència minuts més tard de la trompada amb els militars destacats l'estranger defensant interessos espanyols.

El fet que estiguem a mes d'agost ha contribuït a la difusió de la imatge de la patacada, però ha estat igualment destacable el silenci a l'entorn dels motius i conseqüències de la caiguda, especialment les nul·les referències a articles d'opinió habituals. Només algunes referències, com la de Carles Ribera a ElPunt, l'article titulat “El cop del rei”, que exposa que “L'aterratge forçat d'un altre gran actor de la comèdia humana com és el Borbó, a més, ha servit per desfermar la tírria antimonàrquica i/o antiespanyola en una demostració col·lectiva d'una certa impotència. I més tenint en compte que no va ser un episodi criticable èticament, com la famosa cacera d'elefants, sinó un accident en hores de feina. Aprofitar les relliscades senils o la decadència personal d'un individu per recrear-se en la burla i l'escarni és una actitud tan pueril que, en el fons, només es pot esperar de ciutadans que han permès que un personatge com el que ara ridiculitzem hagi estat el rei de la casa durant més de trenta anys.”

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  9. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  10. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid