La caiguda del rei espanyol en ensopegar amb un esglaó ha recorregut la xarxa i ha estat reproduïda amb precisió per diverses televisions. A diferència d'altres trompades del borbó, aquesta s'ha pogut visionar amb tota precisió, concretament com el cap de l'Estat topava de morros contra el terra.
Ahir la xarxa es va inundar d'imatges que satiritzaven i celebraven la caiguda i el cop que va patir el monarca espanyol. Com en l'ocasió de l'escàndol per la cacera d'elefants a Botsawa, que va generar un rebuig generalitzat i carregat d'humor.
Ara bé, tot i que aquesta reacció ràpida i satírica ha aprofitat per posar de manifest la niciesa del rei, o la manca de destresa o senzillament una mostra d'alegria per la trompada reial, altres reaccions més innòcues han inundat igualment la xarxa.
Tal i com va succeir amb el famós “¿Por qué no te callas?”, amb una ràpida reacció dels serveis secrets espanyols haurien generat un conjunt d'imatges inofensives en la seva crítica per atenuar la corrosiva crítica d'altres fotomuntatges. Així, al costat de les imatges que associen la caiguda del rei amb una paràbol·la de la decadència de la monarquia hispànica, o bé remeten a l'escàndol per la mort d'elefants, aquest cop també s'ha inundat la xarxa en poques hores amb imatges anodines i inofensives: per exemple el fotomuntatge del rei ballant un rap o bé les imatges del rei espanyols saltant a la piscina.
Sigui com sigui, en les tertúlies televisives i radiofòniques no s'han sentit referències a la senectut i la incapacitat del rei espanyol, cosa que sí que va passar durant aquests anys amb altres relliscades o trompades de caps d'Estat, especialment la de Fidel Castro, que va generar innombrables especulacions en articles i tertúlies.
La patacada es va produir quan el borbó visitava la seu de l'Estat Major de la Defensa, quan el es disposava a entrar a l'edifici envoltat de militars d'alt rang, que ha envoltat el rei caigut per evitar que se'n prenguessi imatges. Un mer esglaó ha produït la trompada, mentre realitzava l'habitual salutació a la premsa i just després que saludés els generals de l'Estat Major.
Poc després de produir-se la caiguda, les autoritats presents a l'acte, entre elles el ministre de Defensa, Pedro Morenés, el van envoltar per ajudar-lo, però el cap de l'Estat es va agenollar i es va incorporar sol.
Segons el comunicat oficial que ha repetit la premsa, el borbó va continuar va mantenir una videoconferència minuts més tard de la trompada amb els militars destacats l'estranger defensant interessos espanyols.
El fet que estiguem a mes d'agost ha contribuït a la difusió de la imatge de la patacada, però ha estat igualment destacable el silenci a l'entorn dels motius i conseqüències de la caiguda, especialment les nul·les referències a articles d'opinió habituals. Només algunes referències, com la de Carles Ribera a ElPunt, l'article titulat “El cop del rei”, que exposa que “L'aterratge forçat d'un altre gran actor de la comèdia humana com és el Borbó, a més, ha servit per desfermar la tírria antimonàrquica i/o antiespanyola en una demostració col·lectiva d'una certa impotència. I més tenint en compte que no va ser un episodi criticable èticament, com la famosa cacera d'elefants, sinó un accident en hores de feina. Aprofitar les relliscades senils o la decadència personal d'un individu per recrear-se en la burla i l'escarni és una actitud tan pueril que, en el fons, només es pot esperar de ciutadans que han permès que un personatge com el que ara ridiculitzem hagi estat el rei de la casa durant més de trenta anys.”
