Tot i els obstacles i pals a la roda que anem trobant, sens dubte ens trobem en la millor conjuntura per avançar significativament en un dels nostres objectius estratègics. Si fa 20 anys algú ens hagués dit que ens trobaríem en aquesta situació, ens haguéssim fet un fart de riure.
I és que la Independència comença a ser vista per centenars de milers de persones com l’esperança per a posar fi a una situació injusta, pròpia de la dominació de l’Estat espanyol (una situació agreujada per la gravetat de la crisi actual).
Això sí, des de Madrid (i ja no diguem París) no ens ho posaran fàcil, tot i que amb la seva actitud de prepotència fa que cada dia més persones s'uneixen al tren independentista. Però hi ha una altra oposició de ben real, la que tenim a casa nostra.
Així, actituds com el de l'alcalde de Vic de renunciar a accions simbòliques com és la penjar l'estelada a l'Ajuntament o de donar peixet a l'Anglada no generen una bona predisposició per apuntar-se al tren. Tampoc el govern de CiU amb els seus pactes i la seva idea de país amb ports de luxe i l'Eurovegas. Per això, necessiten treure del barret l’enèsim conill (pacte fiscal en aquest cas) per intentar endarrerir el procés cap a la independència.
Bé, volen endarrerir-lo, ja que tenen por de perdre els seus privilegis de classe. I és que s'han adonat que un dels actes més revolucionari del segle XXI seria la ruptura amb una Espanya que s'enfonsa, un fet que generaria per si mateix un revulsiu en cadena que podria qüestionar diverses concepcions sobre les relacions humanes i el model econòmic i territorial del país.
Tot i així, el moviment popular que s'ha anat generant en aquests anys va superant aquests obstacles i no han fet marxar enrere, ni quan les consultes sobre la independència es van trobar en el moment més baix. I és que una part del poble català vol alliberar-se el més aviat possible de l'estat espanyol.
Mentrestant, n’hi ha que ni fan aquesta anàlisi, i prefereixen renunciar a intervenir amb tots els uts en aquesta conjuntura en què la consciència nacional ha avançat notablement en els darrers sis anys.
En aquest context, la nostra tasca no és girar l’esquena mirant aquesta part del poble per sobre com faria un aristòcrata que porta la preposició “de” davant els seus cognoms, sinó ajudar a fer el pas a més sectors de les classes populars i alhora augmentar el nivell de consciència en tots el sentits dels i les qui ja l’han fet.
