Ens poden agradar més o menys els mètodes utilitzats per a aconseguir alguns dels vots, o les aliances més o menys justificables des del punt de vista estrictament polític que s’han establert, però el fet és que s’ha arribat a una resolució acceptada per tothom. A partir d’ara sabem que al si de la CUP no hi ha temes que siguin tabú, qualsevol discussió és possible i es pot portar a terme de manera civilitzada i sense una excessiva crispació. Això és el que és important i és per això que afirmo que “ha guanyat la CUP” i cal que totes i tots siguem conscients d’aquesta qüestió.
Però això no ens ha de deixar tranquils perquè hi ha molta feina a fer i és evident que no tot s’esgota en unes eleccions (o apostant per no anar-hi). Tothom està d’acord a considerar la CUP un referent nacional i tothom vol treballar pel seu enfortiment (Tant la defensa d’una opció o una altra en el debat recent ha fonamentat les seves argumentacions en la necessitat d’aquest enfortiment de la CUP).
En aquest sentit, cal recordar que tenim un instrument molt clar per a avançar en aquesta direcció: la ponència estratègica de la CUP que cal que ens esforcem per a desenvolupar i aplicar. La CUP creixerà essent fidels i seriosos amb els nostres acords. Aquest diumenge passat hem pres un acord tàctic que tothom ha d’acceptar i aplicar. Tenim també un acord estratègic que igualment haurem d’esforçar-nos a aplicar, No hi ha contradicció entre els acords presos perquè no revelen contradiccions de primer ordre. El debat i la seva resolució ha estat, doncs, el camí per a l’enfortiment de la CUP i hem d’anar a fons en aquest procés de consolidació.
En el marc actual que hem anat establint hi ha, doncs, un ampli camí a recórrer que va més enllà de les discrepàncies tàctiques: cal treballar seriosament per l’expansió de la CUP arreu del territori, cal establir lligams més i més sòlids amb els moviments populars, i cal ser presents en l’agenda política defugint la temptació d’un replegament que anul·li la nostra capacitat d’incidència política i social. La CUP ha de prendre posició en tot allò que afecti el país s’ha de convertir en una eina vàlida per a tirar endavant el procés d’alliberament nacional i social que el moment present necessita.
Hem de continuar avançant.
Però això no ens ha de deixar tranquils perquè hi ha molta feina a fer i és evident que no tot s’esgota en unes eleccions (o apostant per no anar-hi). Tothom està d’acord a considerar la CUP un referent nacional i tothom vol treballar pel seu enfortiment (Tant la defensa d’una opció o una altra en el debat recent ha fonamentat les seves argumentacions en la necessitat d’aquest enfortiment de la CUP).
En aquest sentit, cal recordar que tenim un instrument molt clar per a avançar en aquesta direcció: la ponència estratègica de la CUP que cal que ens esforcem per a desenvolupar i aplicar. La CUP creixerà essent fidels i seriosos amb els nostres acords. Aquest diumenge passat hem pres un acord tàctic que tothom ha d’acceptar i aplicar. Tenim també un acord estratègic que igualment haurem d’esforçar-nos a aplicar, No hi ha contradicció entre els acords presos perquè no revelen contradiccions de primer ordre. El debat i la seva resolució ha estat, doncs, el camí per a l’enfortiment de la CUP i hem d’anar a fons en aquest procés de consolidació.
En el marc actual que hem anat establint hi ha, doncs, un ampli camí a recórrer que va més enllà de les discrepàncies tàctiques: cal treballar seriosament per l’expansió de la CUP arreu del territori, cal establir lligams més i més sòlids amb els moviments populars, i cal ser presents en l’agenda política defugint la temptació d’un replegament que anul·li la nostra capacitat d’incidència política i social. La CUP ha de prendre posició en tot allò que afecti el país s’ha de convertir en una eina vàlida per a tirar endavant el procés d’alliberament nacional i social que el moment present necessita.
Hem de continuar avançant.
