Des del punt de vista de l’espai de l’esquerra independentista i de la Unitat Popular aquestes eleccions han estat un veritable toc d’atenció, malgrat haver-se manifestat de manera indirecta. El vot de càstig a ERC ha estat, sense cap mena de dubte, el fet més significatiu de la jornada, per la seva contundència i per la seva homogeneïtat. La davallada d’una proporció de l’ordre de la meitat dels vots s’ha produït arreu del territori i d’una manera implacable. És evident que cal interpretar aquest fenomen des d’un punt de vista polític com un senyal de rebuig d’allò que des de l’independentisme no s’accepta, que és la manera de fer d’aquest partit, que ha col·laborat amb els seus posicionaments a l’obstrucció de l’avanç del nostre moviment. És el fracàs d’allò que ERC s’enorgullia de presentar la seva “estratègia” d’un suposat acostament de l’espanyolisme per mitjà d’una política que ha estat, en els fets, de pacte subordinat a les polítiques i pràctiques de l’antiindependentisme, el desdibuixamnet de la identitat catalana i la rendició social.
L’indepentisme ha dit, d’una manera força clara, que “per aquí, no”. Es tracta, doncs, d’un primer signe de redreçament d’una orientació equivocada que havia tingut l’independentisme parlamentari, una equivocació que ha pagat.
I com a complement d’aquest senyal, cal interpretar també diferents fenòmens menys clarament significatius que mostren un augment de la polarització en la confrontació nacional: l’aparició del fenomen de Solidaritat catalana per a Independència i el reforçament dels Ciudadanos com a fenomen nou, una polarització que es veu repetida, amb una expressió més diluïda, en l’augment del vot a CIU d’una banda i al PP, de l’altra.
Com ho sabíem per les mobilitzacions creixents que s’han succeït d’ençà de l’any 2006, la consciència política independentista s’ha anat estenent i ha mostrat en aquesta conjuntura uns signes clars d’un redreçament, de caire independentista.
Com ho sabíem per les mobilitzacions creixents que s’han succeït d’ençà de l’any 2006, la consciència política independentista s’ha anat estenent i ha mostrat en aquesta conjuntura uns signes clars d’un redreçament, de caire independentista.
CiU està ara eufòrica pel seu resultat, però no sap que és un gegant amb peus de fang ja que no té cap mena de capacitat de gestionar políticament el context de crisi econòmica i d’ofensiva espanyolitzadora que sens dubte es manifestaran de manera virulenta i creixent al llarg dels mesos i anys vinents. Des d’aquest punt de vista, el context polític que ha resultat d’aquestes eleccions presenta moltes oportunitats i possibilitats per al desplegament de les lluites socials i polítiques de l’esquerra independetista i per al reforçament de l’espai d’Unitat Popular.
Només caldrà que ens mobilitzem i que actuem de manera política ocupant l’espai que ens correspon, un espai que – ho hem tornat a veure - continua orfe.
