Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Amb el futur per bandera. Socialisme S.XXI - De Bolívar a Chavez

L'Amèrica Latina i el Carib caminen amb passes de gegants i gegantes

Després de moltes hores de seguir les cimeres de caps d'estat de l'Amèrica Llatina, des de les Cimeres de Rio a la CELAC, ofereixo les humils reflexions i visions que n'he pogut extreure. En forma de resum. Aquí exposaré mínimament en context la situació que es dóna actualment a l'Amèrica de Chavez, Correa, Morales, Ortega, etc. i els antecedents als quals es remunta tota aquest procés bolivarià de coordinació i unificació com a bloc geopolític.

Cuba, amb un bloqueig de més de quaranta anys, suportat estoicament pel poble caribeny, servia d'excusa als governants capitalistes del món per marcar a d'altres i bloquejar-los si s'atrevien a fer el més mínim gest de complicitat amb la illa. En canvi, no fa més de 15 anys que una ferma revolució es va encarnar en un dels pobles d'aquesta Amèrica on concretament a la ciutat de Caracas (Veneçuela) es va alçar un poble davant les injustícies i l'ofegament a l'hora de accedir a l'alimentació bàsica. I aquest va ser respost per part de la policia i l'exèrcit a trets als carrers. Conegut com el Caracazo, va sublevar a part de l'exèrcit que no podia disparar al seu poble que només volia menjar. Aquest fet, encapçalat pel Coronel Hugo Chavez Frias, va desencadenar un cop d'estat frustrat. Però que a la ment de tots els caraquenys i caraquenyes va anar quallant com una força popular conjunta que empenyia l'imperialisme ianqui cap a fora del seu país. I tant és així que, després de dos anys a la presó, Hugo Chavez es va presentar a les eleccions que va guanyar i porta guanyant fins a dia d'avui (amb més eleccions internes i externes que cap dels governants actuals d'arreu del món).

Aquesta confiança d'un poble que amb la constància, la victòria és sols qüestió de temps; Es va arribar a construir una autèntica revolució que a través de marcats successos com el de PDVSA, on tot un poble va refer el país en pocs dies, després de veure com l'empresa més gran que hi havia controlant gran part dels recursos, comunicacions, etc (americana) va desconectar i malmetre totes les comunicacions i transports abans d'abandonar el país. Aquestes accions de les masses de donar suport al seu projecte, al president de govern Hugo Chavez i la revolució popular que s'està duent a terme, ha fet que es forgés un contrapoder mundial que s'escapa a l'imperialisme d'EUA.

I és això que en pocs anys ha fet que tot i el cop d'estat, el càncer i les mil estratègies de l'Oncle Sam, Hugo Chavez seguís com va prometre fins els últims dies donant tota la seva vida a la revolució bolivariana.

En aquests termes ens trobem que la seva resistència va passar a ser una ofensiva governamental de coordinació entre països llatinoamericans i caribenys. L'excusa perfecte era el mal endèmic que havia lligat Sud-amèrica al colonialisme: el suport o no a la revolució cubana. Aquesta condició imposada a qualsevol país que volgués comerciar amb Estats Units que havia de bloquejar també el seu comerç a Cuba va passar a ser el pal de paller d'unió de tots els països del sud. Així es va revertir la tendència i els països van començar a negar-se a dialogar amb EUA si no acceptava Cuba a les cimeres i tractats.

En aquesta nova dinàmica es van anar cercant alternatives de comerç. On hi havia un tractat impulsat per EUA, se'n creava un d'alternatiu impulsat per Veneçuela i Cuba on posteriorment s'hi afegí Equador, Bolívia... Si bé hi ha diferents graus d'implicació, hi ha Brasil, Argentina..etc. En un tractat econòmic com l'ALBA. Aliança Bolivariana 'Amèrica, o posteriorment una unió política. La CELAC on hi ha fins a 33 països sud-americans representats. És a dir, tot un conjunt d'organismes que arriben fins a un Banc comunitari entre països i monedes pròpies. Tot en un camí clar sense embuts de projecte bolivarià. Tot un camí d'estratègia geopolítica que comença a perfilar i treballar en pràctiques econòmiques oposades al capitalisme. I pretén ser amb la bandera del Socialisme del S.XXI, una alternativa mundial i de suport mutu global: l'Alternativa real i actual al capitalisme.


Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid