Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llengua
L'Ajuntament de Ciutadella arracona el català en el seu nou reglament d'ús

Modificar un Reglament d'ús de la llengua, aprovat per unanimitat el 1990, n'és una mostra més per arraconar la llengua catalana.

15/05/2012 Política

En el ple d'ahir, i amb els vots del PP i UPCM, l'Ajuntament de Ciutadella (Menorca) va modificar el Reglament que regulava l'ús de la llengua catalana a la institució, un reglament aprovat el 1990, per unanimitat de tots els grups polítics. Es trencava, per tant, un consens de més de vint anys, segons el PP, el motiu del canvi era que l'actual no garantia els drets dels ciutadans que s'adreçaven en castellà a l'administració, cosa absolutament falsa, segons l'escriptora Maite Salord en el seu bloc

L'escriptota explica que així, el Reglament definitiu va arribar a l'oposició poques hores abans d'iniciar-se el ple. Havien corregit errades ridícules -com parlar, encara, de màquines d'escriure-, però havien deixat articles com el 25: "A les bases (que regulin les convocatòries per a la selecció i el proveïment de llocs de treball) també s'hi ha d'incloure la pràctica obligatòria d'un exercici de llengua castellana per tal de valorar i assegurar els coneixements de castellà per part de l'aspirant".

De fet, tota la modificació del Reglament es pot qualificar d'absolut despropòsit. Per innecessària -l'actual, ja respectava la tria lingüística del ciutadà en tot el seu articulat-; per partir d'una premissa falsa -qui ho ha demanat (ben poquets, diria), ha rebut resposta de l'administració, tant oralment com per escrit, en castellà-; i perquè, en definitiva, l'únic objectiu que té la modificació és infravalorar i desprestigiar la llengua pròpia. Ni més ni manco.

Així, els càrrecs de l'ajuntament de Ciutadella podran emprar el castellà en els actes públics, els noms dels carrers seran en català i castellà; igualment les retolacions dels béns mobles i immobles de l'Ajuntament, les publicacions destinades a promoció exterior es faran "en castellà-llengua de la regió receptora", etc, etc. D'altra banda, resulta ben il·lustratiu veure els articles que se suprimeixen:

aquells que fan referència a la col·laboració amb el Consell Insular de Menorca i la Universitat de les Illes, en matèria de promoció i aquells articles destinats a fomentar la consciència lingüística i l'ús de la llengua pròpia entre els ciutadans (formació, suport a entitats que tenguin com a finalitat fomentar-ne el coneixement i l'ús, etc.).

Que el PP de les Illes té per objectiu arraconar la llengua catalana, la nostra llengua, és més que evident. Modificar un Reglament d'ús de la llengua, aprovat per unanimitat el 1990, n'és una mostra més.

Tornam trenta anys enrere. Com quan, a l'escola, els llinatges menorquins es pronunciaven a la castellana. Exactament, el que ha demanat el senyor "Bauzá" que faci IB3 amb el seu. D'això se'n autoodi cap a la llengua pròpia. Ser un renegat. O, potser, fent honor a una de les possibles etimologies del llinatge "Bauzà" (pronunciant la primera "a" com a vocal neutra i la "z" com a essa sorda), ser una "beneitó".

Sigui com sigui, ens toca tornar a lluitar per la nostra llengua. En sabem. Molt. Més del que es pensaven. Quan estudiava, duia enganxat a la carpeta un adhesiu com el que il·lustra aquesta entrada. L'esperit d'avui és el mateix. O no: més combatiu, més convençut. Perquè, vint-i-cinc anys després, no pens permetre que em robin el que som. El que vull que siguin els meus fills. Lluitarem per la nostra llengua!

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  4. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  5. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. Més d’un centenar d’entitats impulsen una campanya de suport a Roger Español davant el judici per les càrregues de l’1-O
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid