El Carles Sastre, a totes les presentacions que vàrem dur a terme del llibre “EPOCA: L'exèrcit a l'ombra” feia esment, algun moment o altre del “moment zero de la història” per raonar que no ha existit, dins l'Esquerra Independentista, un inici del no res sinó que la suma de sigles, persones, experiències i voluntats, han ajudat a construir el que som i el que ara tenim.
Aquesta, en part, era la intenció del llibre sobre EPOCA que va editar el Jonc. Traçar, de manera esquemàtica, el fil roig que inciaren a la Catalunya Nord els que s'aplegaren sota la sigla del FNC (que ja provenien d'altres organitzacions) i que ha arribat fins avui consolidant l’espai que ocupen diverses organitzacions entre les quals la CUP.
Aquest Sant Jordi hem tingut dues bones sorpreses que aporten un gra més de sorra en la recuperació de la nostra memòria col·lectiva. D'una banda el llibre “Unitat Popular: la construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres”, d'Albert Botran i editat pel Jonc, i de l'altra “Terra Lliure, una biografia autoritzada (1979-1995)” per part d'edicions del 1979.
En el primer cas l'Albert Botran, l’historiador i membre del Secretariat Nacional de la CUP, traça la història des dels inicis d'aquesta organització aprofitant per fer memòria de l'independentisme des de la creació del PSAN i de manera exhaustiva, les experiències de diferents candidatures independentistes a nivell municipal, com la CUPA d’Arbúcies o la UM9 de Ribes que donen continuïtat a experiències posteriors fins arribar a la CUP del 2012.
El segon és una biografia més que autoritzada escrita per Carles Sastre, Carles Benítez, Pep Musté i Joan Rocamora, que és, tal i com es descriu en el blog de l’editorial “una aproximació historiogràfica i política a un fenomen que va marcar molts anys de la nostra vida col·lectiva i que va ser cabdal —si més no això és el que intentarem de fonamentar— perquè l’independentisme català arrelés políticament i portés a terme la seva primera embranzida” i que suposa la primera història completa de l’organització Terra Lliure, un escrit que aprofita també per fer un repàs de l’independentisme mes contemporani.
És, doncs, molt positiva l’aportació d’aquests dos llibres que ajuden a escriure la història de l’Esquerra Independentista, reforçant-ne el missatge i consolidant-ne el discurs. Fent palès que existiren unes veus crítiques a la transició que apostaren per un trencament, que no foren silenciades en anys posteriors malgrat la pressió policial i que han estat en presents en la gran part de les lluites per la defensa dels drets socials i nacionals al llarg d’aquest anys. Només així es pot entendre la posició d’organitzacions com la CUP, el seu creixement i a seva implantació pausada però ferma, sobre les bases d’anys de treball, esforços i sacrificis personals.
Recuperar aquesta història comuna ha d’ajudar, necessàriament, a la maduració del nostre moviment i al seu èxit, no fer-ho, com es diu sovint, suposa repetir-la començant des de l’inici.
