Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
29-M
Les 10 respostes de la dreta a la vaga general

Us mostrem com els governs de dretes han respost a l'èxit de la vaga del 29-M

27/01/2014
Dijous 29 de març, centenars de milers de persones secunden la vaga general i participen a les manifestacions multitudinàries dels Països Catalans per dir no a la reforma laboral i a les retallades socials contra les classes populars.

Les forces de l'ordre efectuen identificacions arbitràries i detencions premeditades durant tot el dia. A la tarda la violència policial esclata a Barcelona en resposta a les accions de grups d'activistes que van atacar entitats financeres i van cremar contenidors. Persecucions i càrregues brutals i desproporcionades es van apoderar de la ciutat, impedint fins i tot el lliure dret a la manifestació de les centenars de milers de persones reunides al centre de la capital catalana per mostrar el seu rebuig a la retallada dels drets i llibertats.

Resposta repressiva a la vaga

Com han respost els governs de dretes a l'èxit de la vaga i a les manifestacions multitudinàries? Ho repassem en 10 punts:

1. Detencions massives, càrregues policials desproporcionades i empresonaments preventius


79 detencions a Catalunya. 31 detencions a Barcelona. A 8 se'ls decreta presó provisional –tres d'ells sense fiança- i 23 queden en llibertat provisional amb càrrecs, amb l'obligació de comparèixer setmanalment al jutjat. Dels detinguts, un total de 16 són militants d'organitzacions de l'Esquerra Independentista, en concret de Maulets, CAJEI, CUP, MDT i Endavant.

A més, el Govern de la Generalitat es personarà com acusació particular en les causes judicials contra tots els processats per aldarulls de la vaga del 29-M. A més, Interior ha obert 94 expedients sancionadors que serviran per multar els detinguts si per la via penal resulten absolts.

Desenes de ferits. 2 d'ells han perdut la visió d'un ull. Nombrosos ferits per impactes de bales de goma llançades de forma il·legal –directe al cap o a l'esquena. A dos nois se'ls va haver d'extirpar la melsa i a un més li van trencar dues costelles. Fins i tot un nen de 4 any va ser colpejat amb una pilota de goma a la cuixa.

La Fiscalia i el jutjat van respondre els incidents de la vaga amb empresonaments preventius. La Fiscalia va demanar presó preventiva pels detinguts al·legant que són un perill i que poden causar incidents si estan en llibertat. De la seva banda, a la interlocutòria, la jutgessa de guàrdia afirma que "s'apropen dates que per la seva naturalesa són propícies per a aldarulls" i vol evitar amb la presó que els detinguts causin problemes. La jutgessa es refereix a les protestes de l'1 de maig convocades durant la reunió del Banc Central Europeu.

Dos estudiants de Física van ingressar a la presó per desordres públics, danys, lesions i per ser portadors d'elements incendiaris, i un tercer, Javi del Clot, ho va fer per desordres públics i perquè tenia antecedents. Una quarta persona també va ser empresonada però va sortir en llibertat després de pagar una fiança de 4.000 euros.

Les denúncies per l'abús i la motivació política i repressiva d'aquests empresonaments no han parat d'arribar. Des de l'Associació d'Estudiants Progressites (AEP) -d'on són els dos estudiants-, a la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) i també el conjunt d'organitzacions de l'Esquerra Independentista.

Entitats en defensa de la justícia i els drets humans asseguren que empresonar quatre persones per la seva participació a la vaga general "comporta una vulneració de la presumpció d'innocència i suposa l'aplicació al dret de protesta de doctrines preventives absolutament contràries al mateix ordenament jurídic espanyol".

2. Grup de treball contra els autors dels incidents

El Govern ha magnificat els aldarulls de Barcelona fins al punt que el conseller d'Interior, Felip Puig, ha anunciat la creació d'un grup de treball per impulsar reformes legals i "més recursos i noves estratègies" per part de la policia per fer front al que ha anomenat "violència urbana". Des de dijous, Puig ha invisibilitzat l'èxit de la vaga i ha sobredimensionat els incidents afirmant que "va ser l'expressió més gran de violència urbana que ha tingut Catalunya en els últims anys". Un fet que ha contextualitzat Mèdia.cat per demostrar que Barcelona no és la capital mundial dels avalots només fent una ullada a les realitats d'altres països.

Puig ha estès l'alarma afirmant que la "violència urbana passa a ser una de les prioritats en seguretat" i demanant una "resposta social molt contundent". Ha lloat els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que van condemnar ràpidament els incidents però en canvi ha criminalitzat altres sindicats "minoritaris i radicals" que, segons ell, tenen certa "connivència amb els esvalotadors", en referència a la CGT i a col·lectius universitaris.

El grup de treball estaria constituït per conselleries, Fiscalia, jutges i govern estatal, entre d'altres, i es dedicaria a abordar reformes legals i del Codi Penal que donin resposta ràpida als nous reptes de seguretat.

Fent servir un virulent discurs de la por, Puig ha amaneçat que als que siguin violents els caurà "tot el pes de la llei". "Els Mossos seguiran treballant" per fer més detencions i aportar el màxim de proves, tant videogràfiques com de testimonis presencials, per poder condemnar els autors de les destrosses. Així, els Mossos ja s'estan adaptant a la nova deriva repressiva i, per exemple, van utilitzar gasos lacrimògens i pots de fum, per primer cop en la seva història. De fet, no es descarten nous mètodes, com l'aigua a pressió.

Puig fins i tot ha criticat els manifestants que no van participar dels incidents: "Ja no val el 'jo passava per aquí'", sosté. Aquests dies, el conseller ha felicitat fins i tot els mitjans de comunicació que l'han ajudat en la seva tasca.

3. Reforma del codi penal

Els ministeris de l'Interior i Justícia del govern espanyol preparen un enduriment de les penes per als detinguts durant manifestacions i concentracions multitudinàries. Ho va anunciar el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, quatre dies després dels incidents al centre de Barcelona amb motiu de la vaga general. Fernández Díaz va explicar que elevant les penes a dos anys, el fiscal podria demanar l'ingrés a presó com a mesura provisional i el jutge adoptar-la.

Es tracta, segons Fernández Díaz, que les forces de seguretat de l'Estat, tribunals i jutges tinguin "instruments adequats" per fer front a aquest tipus de situacions. "Elevant les penes a dos anys els fiscals podran demanar com a mesura cautelars la presó provisional i els jutges en el seu cas adoptar-les".

El conseller d'Interior, Felip Puig, s'ha mostrat partidari d'impulsar una reforma del codi penal com a mesura "dissuasòria" i perquè "els vàndals tinguin més por al sistema". Per Puig, el codi penal necessita una "certa actualització" ja que en els darrers anys s'ha estat "massa permissiu". Per això, segons Puig, "alguns delictes en aquests moments necessiten penes més dures, no perquè més gent vagi a la presó sinó perquè hi hagi gent que tingui més por al sistema".

Puig també s'ha referit aquesta setmana a la convocatòria de la cimera de director de bancs europeus entre el 2 i 4 de maig a Barcelona i ha afirmat que s'espera un "maig complex" a la capital catalana. A més, el 15 de maig s'està convocant per Internet una vaga mundial en commemoració del primer aniversari del moviment dels indignats".

4. Revisió de les lleis de reunió i seguretat ciutadana

Interior revisarà les lleis de reunió i de seguretat ciutadana. La intenció és endurir la llei d'enjudiciament criminal -per aconseguir més interlocutòries de presó preventiva-, establir una nova tipificació per als delictes de desordre públic que afronti el problema des d'un punt de vista global i regular l'ús de màscares que amaguen la identitat en determinades manifestacions o aclarir com es gestionen els casos de persones que siguin sorpreses portant materials perillosos en les concentracions. El conseller també planeja elevar la responsabilitat exigida als grups que es demostri que ajuden conscientment els esvalotadors.

A banda de les penes privatives de llibertat, Puig també estudia la manera de tirar endavant altres "restriccions". Com ara "ordres d'allunyament", o requeriments per presentar-se a les comissaries o la imposició de penes de treball en benefici de la comunitat.

Al sistema judicial el conseller també li ha demanat que creï una fiscalia específica per investigar i instruir els casos de desordre públic. També que ajudi a redactar una circular a on s'ajudi a definir i acotar tots els símptomes de violència urbana.

5. Reformes per perseguir la violència com a kale borroka


Arran dels aldarulls de Barcelona, els ministeris d'Interior i de Justícia han aprofitat per anunciar l'impuls de reformes legals perquè els esvalotadors comencin a rebre el càstig penal del terrorisme de baixa intensitat de la kale borroka.

El canvi en la consideració penal d'aquests fets suposa elevar les penes mínimes de presó a dos anys, cosa que permetria als jutges poder decretar presó provisional per als detinguts quan ho considerin convenient. Segons La Vanguardia, ja fa algunes setmanes que els dos ministeris treballen en una reforma del Codi Penal en relació a la lluita contra els violents que actuen de forma organitzada i premeditada.

El titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, argumenta que es tracta de dotar els instruments jurídics legals per fer front a la violència urbana equiparant-la a la kale borroka. "No es tracta de legislar a cop d'ocasió, sinó d'equiparar-nos a la legislació de països com França o el Regne Unit, que no tenen complexos a l'hora de preservar la pau pública des de la seva tradició democràtica", va dir.

Fernández Díaz també ha contribuït a magnificar els fets recalcant que cal evitar que Barcelona sigui la capital mundial dels antisistema. Així mateix, va subratllar que des del punt de vista de la imatge de la marca Barcelona, Catalunya o Espanya, "aquests fets estan fent molt de mal i hi ha una gran alarma social", cosa que "no es pot continuar tolerant". També ha alertat que "la guerrilla urbana està creixent de forma exponencia".

6. Reforç dels antiavalots


Puig dotarà la Brigada Mòbil de 100 nous agents per afrontar l'"eclosió definitiva" del fenomen de violència urbana a Barcelona. A més, s'aprofundirà en l'intercanvi d'informació amb la resta de cossos de seguretat europeus, es duran a terme "més identificacions preventives" i actuacions que seran "més selectives", segons Puig. 

La Brigada Mòbil comptarà amb 100 nous efectius.

Si la prioritat amb la darrera fornada de policies va ser la d'engreixar les files del territori, ara ho seran les unitats centrals, les d'investigació criminal i la Brimo. El conseller també ha avançat que es dotarà de nous materials específics per lluitar contra "la guerrilla urbana". 

·s reforçarà la recent creada unitat central d'informació d'ordre públic. "Tindrà una major capacitat d'intervenció".

7. Web per perseguir violents

Per ajudar a la tasca de posterior identificació dels activistes emmascarats, Interior elaborarà un web on es mostraran imatges on apareixen i s'instarà la gent a identificar-los anònimament. A més Puig ha demanat la creació d'una fiscalia específica per investigar i instruir els casos d'ordre públic i reformes del codi penal i de lleis com la de reunió o la d'enjudiciament criminal.

Segons 

Puig el web entrarà en funcionament aviat i s'hi penjaran imatges d'esvalotadors que cometen actes vandàlics i encara no han estat identificats. L'objectiu és comptar amb l'ajut dels ciutadans perquè anònimament els identifiquin per facilitar la tasca policial.

Interior també prepara un projecte de videovigilància que augmentarà la instal·lació de més càmeres. 



8. Creació del terme "Connivència intel·lectual amb els violents"

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha ampliat l'abast del camp contra el que cal actuar apuntant fins i tot contra la gent que té un pensament crític contra el sistema. En aquest sentit, ha denunciat que hi ha una "connivència intel·lectual" o "simpatia" amb els violents en casos de manifestacions com les del 29-M que "posa en dubte el paper de la policia". Amb aquest terme, Puig es refereix a polítics, intel·lectuals, acadèmics, mitjans de comunicació i altres professionals que intenten "donar aixopluc" als violents i generen un "debat intel·lectual i polític" que posa en dubte la policia.

Segons la teoria de Puig, les crítiques generades envers la policia "són causades per una certa connivència intel·lectual amb la violència", "gent que es dedica a la política, a la reflexió, a l'acadèmia i fins i tot mitjans de comunicació".

Sobre una de les mesures que el conseller ha presentat per endurir la vigilància en casos de grans concentracions de gent que poden derivar en actes vandàlics, Puig ha concretat que proposarà instal·lar càmeres de vigilància al centre de la ciutat, com las font de Canaletes i la plaça de Catalunya, en moments puntuals per tenir més mecanismes de control.

Puig ha avançat que plantejarà a l'Ajuntament de Barcelona aquesta mesura, que s'haurà de portar a la Junta Local de Seguretat de Barcelona, i haurà de passar per la comissió. És una de les mesures del Departament d'Interior, que també obrirà un web perquè els ciutadans col·laborin en la identificació dels vàndals. D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona  proposa treure els contenidors de la brossa dels recorreguts per on passin les manifestacions com a mesura preventiva per tal d'evitar disturbis. La mesura s'analitzarà en la junta de seguretat del 16 d'abril.

9. Amnistia fiscal per les grans fortunes


Oportunitat d'or per als més rics amb diners defraudats de regularitzar la seva situació a cost zero. I tot l'endemà de la vaga general. El govern espanyol va aprovar divendres 30 de març que aquells contribuents que estiguin fora de la llei tindran una ocasió ''extraordinària'' i única de regularitzar la seva situació il·legal.

Cristobal Montoro ha qualificat les mesures de regularització fiscal o amnistia fiscal d'una mesura ''extraordinària'' que s'aprova en una conjuntura ''difícil'' on la prioritat és augmentar els ingressos sense haver de pujar els impostos i sense perjudicar la distribució tributària. Montoro recomana que la persona que estigui en situació il·legal' es posi al dia ''el més aviat possible'' perquè una oportunitat com aquesta ''no tornarà', ha admès.

10. Aplicació de la Doctrina Parot


S'incrementa l'onada repressiva contra les classes populars i també contra el moviment per l'autodeterminació dels pobles. També després de la vaga general, el Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat l'aplicació de la Doctirina Parot després de la resolució d'un paquet de recursos d'empara interposats per les defenses de 31 presos d'ETA.

Aquesta norma consisteix que els beneficis penitenciaris dels interns siguin aplicats pena per pena i no en un còmput general i per tant estableix que els presos compleixin íntegrament amb les seves penes i que els assassins condemnats a més 1.000 anys de presó no siguin excarcerats en menys de 15. La doctrina Parot allarga doncs l'estada a la presó de presos d'ETA amb llargues condemnes en aplicar-los els beneficis penitenciaris sobre cadascuna de les penes, començant per la de més durada en lloc pel temps màxim de compliment.

El ministre de l'Interior ha assegurat sentir-se "molt satisfet" per la resolució del TC. Qui amb més alegria ha rebut la notícia ha estat l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT).
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid